Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Casi Arajol, Arajol, fotografia, Jacinto Rossell, Pomares, Areny, Casal, Benlloch
Andorra, Casi Arajol, Arajol, fotografia, Jacinto Rossell, Pomares, Areny, Casal, Benlloch

1906: miracle en blanc i negre


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Col·lecció Casi Arajol

Fa un parell de cursos van ser les tres fotografies inèdites de la jornada fatídica del 18 d’octubre del 1943 –segur que ho recorden: la lectura pública de l’última sentència de mort, la del parricida canillenc Pere Areny– localitzades al fons Pomares i avui dipositades a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, així com el sensacional fons Narcís Casal, aquelles 144 plaques de vidre datades entre els anys 20 i el 1939 adquirides la tardor del 2014 per l’Arxiu Nacional. Semblava que ja no quedava espai per als miracles fotogràfics, però ens equivocàvem, i Casimir Arajol ens ho ha demostrat amb la formidable col·lecció que acaba d’incorporar als seus fons oceànics: mig centenar de plaques de vidre que corresponen a dues sèries, una datada molt probablement el 1906, i l’altra, l’agost del 1913, coincidint amb una altra d’aquestes efemèrides que han quedat per a la posteritat, la inauguració oficial del tram de carretera entre la frontera i la capital, amb el bisbe Benlloch com a oficiant major

 Les va localitzar a la rebotiga d’un antiquari gironí –és la màxima concreció que en trauran, i per molts anys si els resultats han de ser aquests– i l’única pega és que les plaques, tot i que restaurades, venien a pèl, sense cap indicació: ni data ni autor. Arajol les ha posat de patac en un lloc d’honor de la col·lecció, perquè és absolutament excepcional –diu ell, i farem bé de creure’l– topar una sèrie descatalogada del primer decenni del segle XX: el que en diríem vida social –festes majors, processons, el bisbe Benlloch en la primera visita oficial al nostre racó de món i també, ja ho hem vist, en la inauguració de la carretera–; paisatges més o menys pintorescos –la cascada de Moles, un clàssic, però també Ansalonga, la Creu Grossa i Sant Joan de Caselles, no menys clàssics– i una llarga sèrie de retrats, amb lloc de privilegi per als escolanets del moment i un traginer que no és, atenció, el Cisco de Sans.

Totes les plaques són estupendes, fins i tot les borroses o les que ni reconstruïdes permeten intuir-ne la ubicació. Però Arajol té, és clar, les seves preferides. La primera de totes, la del bisbe Benlloch posant davant del reglamentari arc triomfal aixecat a la plaça Major de Sant Julià i amb dues nenes disfressades d’angelets –o querubins, qui ho sap– i enfilades a les fornícules laterals: la data al 1906, en la primera visita oficial del bisbe Benlloch, i se la reserva per a l’agenda del 2018. Però no són menys sensacionals les d’aquí dalt: la mena de contrapàs a la plaça Benlloch té una certa retirada a una escena similar capturada per Guillem de Plandolit el 1904; Arajol l’ha datat també al 1906 i fins i tot aventura una possible autoria: Jacinto Rossell, que regentava als baixos de cal Cintet l’equivalent als grans magatzems de l’època.

Doncs la còpia en paper d’una estampa molt similar localitzada en un antiquari de Tennessee (EUA), i aquesta sí amb data –1906– i autor –Jacinto Rossell– manuscrits al revers, ha anat a parar aquests dies a mans d’Arajol: no seria estrambòtic, augura, que el mateix Rossell fos l’autor del seu contrapàs. I ja que hi som, aconsella parar atenció a cal Pepi del Sabater –la primera casa, a mà esquerra–, i naturalment a la casa Guillemó. Casa Molines només s’intueix, i al fons, rere la galeria –en el que avui és la plaça Rebés–, casa Babot. Però el detall que més crida l’atenció és l’entaulat aixecat davant del que aleshores era la rectoria i amb la banda en plena acció: s’hi accedia per la rústica escala de mà que es recolza al pis, i els ballarins de la primera rotllana executen molt probablement –ja s’ha dit– un contrapàs; el que és clar és que encara no és una sardana.

D’un altre moment, però amb tota probabilitat del primer decenni del segle XX, són les altres dues fotografies d’aquesta pàgina: una desfilada de nenes que venen del Cap del Carrer i es dirigeixen cap a la parroquial amb el ciri a la mà. Una processó, o la desfilada prèvia a la primera comunió? No hi ha dubte pel que fa a la tercera, amb el pas processional –quin?– carregat per quatre dones (!) i escortat per quatre ciris enormes, amb les autoritats al davant i els músics, immediatament després. Desfilen, diu Arajol, per davant de la rectoria, on als anys 30 es va aixecar la clínica Vilanova –l’actual Chester, per entendre’ns– i, com en el cas de les nenes, el destí final és òbviament Sant Esteve.

Són potser les més sucoses, però n’hi ha un grapat més que no desmereixen: d’Escaldes hi ha una sola placa, un grup de dansaires a punt d’embarcar-se en el reglamentari ball de festa major; a la plaça de Santa Anna, és clar, al davant de les escales inconfusibles de l’hotel Pla; Sant Julià, en fi, també hi ensenya la poteta gràcies al bisbe Benlloch –i l’arc de triomf, ja ho hem dit–, amb la plaça engalanada per rebre el copríncep i –en una altra fotografia– amb un grup de nens que posen per al fotògraf amb l’aixada a les mans: som al 24 d’agost del 1913, sens dubte formen part de les brigades que han participat en la construcció de la carretera i esperen alegrement l’arribada del bisbe.

La sèrie inclou una raríssima perspectiva del carrer dels Cavallers des de la font dels Cóms –i no cap a la font, que és l’habitual–, amb un primer pla de cal Senzill –encara existeix– i de cal Gresa, aquesta última amb rètol revelador: “Dipòsit de la Tabacalera Andorrana.” Vaja, que tot plegat potser no és un miracle, d’acord, però en matèria fotogràfica és probablement el que més s’hi assembla. Amb el permís de Narcís Casal i de Manuel Pomares, ho dèiem al començament, i també de Heydecker i de Kollar. Ara només ens falta posar un nom –o dos, o tres– als fotògrafs d’Arajol, Però això ja són figues d’un altre paner.

Andorra
Casi Arajol
Arajol
fotografia
Jacinto Rossell
Pomares
Areny
Casal
Benlloch

Compartir via

Comentaris: 2

Comentaris

Un article mol descriptiu i ben elaborat com ens te acostumats l'Andres Luengo, i una molt bona notícia la d'aquesta troballa que diu molt del col.leccionista i amant de l'Art Casi Arajol...
Un article molt interesant y molt important. M'agrada molt tot el referent Andorra antiga. Moltes gracies.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte