Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Cartes, El país dels nans cabuts, disc, Viaplana, Pla, Parrot, Férriz
Andorra, Cartes, El país dels nans cabuts, disc, Viaplana, Pla, Parrot, Férriz

Lluís Cartes: “M’ha sortit un disc de ‘guateque’, amb tocs de pasdoble, però també afrancesats i balcànics”


Escrit per: 
A. L. / Captures del videoclip de ‘Diuen, diuen’, el primer single del disc, dirigit per Isak Férriz.

Lluís Cartes publica el nou disc, ‘El país dels nans cabuts’; la gira, al setembre i amb banda nova.

“I em vaig confessar:/ em toco la magrana/ sempre que em dona la gana./ Em toco l’ocellet/ fins que...” Aquesta és la tornada d’I em vaig confessar, el primer tema del nou disc de Lluís Cartes, El país dels nans cabuts. Un tema del qual se sentia ahir especialment orgullós perquè –diu– “ni que l’hagués escrit pensant en el bisbe de Solsona”, a l’ull de l’huracà mediàtic per una glossa dominical en què aparentment relaciona l’homosexualitat amb l’absència “simbòlica” de la figura paterna en la cultura occidental.

Lletra de banda, I em vaig confessar és un molt digerible compendi del que és El país dels nans cabuts, el quart disc en solitari de Cartes i el primer, diu amb legítim orgull, “escrit, gravat i produït íntegrament per mi mateix”. I què en podem esperar, d’aquest país imaginari? Doncs nou cançons, exactament, que musicalment no tenen gaire a veure amb els cedés anteriors, Camina descalç, Permís de fuga i Carenant l’absurd: “M’ha sortit un disc de guateque, amb tocs de pasdoble, de tango i de bolero, però també afrancesats i amb un timbre balcànic en alguns temes.” Tot això es tradueix en l’arsenal d’instruments, fins a una quinzena, que ell mateix toca i entre els quals hi ha l’acordió, la mandolina, el clarinet i també el xilòfon. I no ens oblidéssim de la guitarra espanyola, que per primera vegada incorpora a la seva música.

I em vaig confessar dona una pista, ja ho hem dit, del país aquest dels nans cabuts que Cartes ha explorat aquests últims quatre anys; si els convenç, passin directament a Diuen, diuen, que és el primer –i de moment, únic– videoclip del disc, dirigit per Isak Férriz, per cert, i amb el nostre home d’avui amb una disfressa a mig camí entre Lenny Kravitz i, glups, David Carabén. L’essència del cedé –que només es pot adquirir directament a la pàgina web del cantautor– i un Cartes com mai no hauríem dit que sonaria un Cartes. Val que cap a la meitat del país la cosa reposa uns instants en les tranquil·les aigües d’un pop diguem-ne més convencional, però de seguida s’embala, diu, i torna al so personalíssim, de vagues reminiscències comeladianes, que ens proposa en aquesta quarta entrega.

Un canvi d’aires que anirà acompanyat de nova banda: en la gira de presentació, que no arrencarà fins al setembre, es farà acompanyar per un tercet –o un quartet, ja es veurà–, que no seran Els Fluxes. Al disc l’acompanya Oriol Vilella a la guitarra acústica, Pep Bordas al clarinet, Marc Prat al contrabaix i Ignasi Sánchez a la mandolina. La resta s’ho ha cuinat ell tot sol, incloses les lletres, excepte a El capellà del poble, escrita per Albert Viaplana i amb música d’Albert Pla. Mentre no arriba setembre, Cartes continua com és habitual embarcat en projectes paral·lels com el nou disc del Club Super3, produït per Marc Parrot, i l’espectacle Quins clàssics, el 3 de juny a les Fontetes, amb direcció d’Ester Nadal.

Andorra
Cartes
El país dels nans cabuts
disc
Viaplana
pla
Parrot
Férriz

Compartir via

Comentaris: 2

Comentaris

Un treball esplèndid, molt compacte,!!!!! A per un altre!!!!
Quin curro!!!!! Es el Prince Andorrà

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte