Susanna Vela i Gerard Remolins: “El patrimoni no és una prioritat del ciutadà; treballarem per canviar-ho”

Els casos de la rasa de Santa Coloma i la destral ‘neolítica’ de Juverri ens han descobert l’existència d’una entitat que neix amb la vocació de defensar i promoure un ofici diuen que poc i mal conegut, i que exercirà una certa funció de vigilància de les administracions. A banda de Vela i de Remolins, Albert Villaró n’exerceix la secretaria; la junta la completen Xavier Llovera, Pati Carriazo, Sara Ubach, Martin Locker i Roser Carmona.

Quins són els objectius fundacionals?

Defensar i promoure les professions d’arqueòleg i historiador, i vetllar per la bona praxi professional i també pel nostre patrimoni cultural.

Aquesta era fins ara jurisdicció exclusiva de les administracions. Sobretot, del ministeri.

I ho continuarà sent, perquè és un mandat legal. Nosaltres som aquí per col·laborar en el que puguem i ens deixin. Per què neix precisament ara? Jurídicament ha sigut un camí llarg. Per constituir un col·legi es requereix un mínim de vuit professionals liberals i, com que al país no n’hi ha tants, hem optat per la fórmula de l’associació professional. La primera que es constitueix.

Per què ara, precisament?

Perquè hi comença a haver un incipient sector privat.

S’han estrenat amb la rasa de Santa Coloma i la destral de Juverri. N’hi havia per a tant?

Una de les nostres funcions serà denunciar totes les accions que posen en perill el patrimoni. En aquests casos es va avisar l’administració de les possibles irregularitats en què podia incórrer.

Però no deixen de ser dos casos més aviat anecdòtics.

La nostra intenció no era estrenar-nos així, sinó presentar-nos degudament davant de les administracions, començant pel ministeri, per oferir-los la nostra col·laboració lleial. Aquests dos casos s’han precipitat i no podíem callar.

N'han parlat amb la ministra?

Encara no. Però demanarem hora.

En el cas de la destral, com s’hauria d’haver procedit?

Requerint més informació abans d’adquirir la peça. El ministeri té òrgans assessors en matèria patrimonial que podrien haver-lo orientat, o com a mínim podrien haver donat una opinió experta. No es va fer això, sinó que es va actuar de forma precipitada. D’altra banda, si la destral hagués sigut autèntica, la primera obligació del ministeri, abans de comprar-la, era denunciar-ho perquè hauria procedit d’un espoli.

I en el cas de la rasa?

El reglament arqueològic estipula el procediment que s’ha de seguir en una excavació, i obliga tant els particulars com l’administració. Creiem que el ministeri va tirar pel dret i que –de nou– es va precipitar a obrir la rasa sense els projectes que en justifiquen la necessitat.

Evitar casos com el de casa Palau, Casal i Vall i el pont de la Margineda serà un dels seus objectius?

En la conservació, la protecció i la divulgació del patrimoni ens hi trobaran sempre. Al costat d’altres entitats com pot ser Velles Cases Andorranes i la SAC.

Es tracta de vigilar i marcar de prop el ministeri, que és el principal actor en matèria patrimonial?

No som nosaltres qui ha de dir quina és la feina que ha de fer el ministeri, que té els seus recursos i els seus instruments. Però el que sí que li podem retreure és una certa opacitat.

Perdoni que insisteixi: fins ara ha callat gairebé tothom, en casos com els que dèiem dues preguntes enrere. Per què ara serà diferent?

Icomos va ser un llarg temps qui exercia aquest paper vigilant. Pels motius que siguin s’ha anat esllanguint i ara hi ha un buit. És difícil de mobilitzar la ciutadania, i em remeto només a l’enderrocament de la caserna de bombers. Ho vam intentar però la mobilització va ser mínima. El patrimoni no sembla que sigui una prioritat. I lluitarem per canviar això.

Molts dels potencials membres de l’associació són funcionaris, treballen o treballaran per a l’administració. Tenir el cul llogat no els hipotecarà?

Intentarem que no sigui així i fer arribar el missatge, que no és altre que reivindicar unes professions –la d’arqueòleg i la d’historiador– poc conegudes, i també mirar d’aportar una informació que pensem que ara mateix el ciutadà no té.

Casos que mereixen atenció urgent?

Farem un seguiment de les intervencions que afectin el nostre àmbit, independentment de qui les impulsi. I el que sí que demanarem és informació i transparència a les administracions. Per exemple, ara al Comú d’Encamp amb l’excavació dels orris d’Encenrera. I hi ha una campanya de prospeccions prevista a la zona de la coma del Forat a Ordino, a càrrec de l’Autònoma.

Serà, en fi, cosa de l’associació dir-hi la seva sobre el pla de museus, els frescos, Radio Andorra o els entorns?

Si ens ho demanen sí, però la nostra missió –insistim– és la defensa i promoció de la professió, que es treballi en condicions i segons els reglaments, el codi deontològic i els procediments científics, per evitar el que passa ara, que tothom s’atreveix a fer història. La clau de volta és la difusió i la divulgació.

És un luxe, preocupar-nos pel patrimoni?

Més que un luxe és una obligació, una vocació i també una oportunitat per reactivar l’economia i el turisme local, com hem vist aquest estiu amb el dolmen de Bescaran. A banda d’una sortida laboral per als joves que avui estan a la universitat.

Risc que l’entitat es converteixi en una altra forma de fer política? O d’oposició?

I ho dic per vostè, senyora Vela. La presidència serà en aquest cas més aviat honorífica per evitar precisament que se’ns vinculi amb el meu càrrec orgànic dintre del PS. El tresorer i el vicepresident –un càrrec ara mateix vacant– seran els més actius.