Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de TDiaztorrent

Txema Díaz-Torrent

Escriptor

 

 

Escopir contra el vent




Em llevo després d’una curta nit de descans interromput per saltirons intermitents, provocats pel neguit de no clapar-me. Tallen la N-145 a partir de les 05.30, i no hauria de badar. Prenc un cafè, doblement exprés, i surto pitant. La boirina a la carretera em dificulta la visibilitat. El cervell a mig gas (això no és privatiu dels dies que matino) i les lleganyes amb solidificació a les parpelles no hi ajuden gaire.

Arribo a lloc, sense incidències, poc després de dos quarts. Aparco i escolto la ràdio una estona, amb la calefacció a mitja potència. Passats uns minuts aturo el motor, surto del cotxe i m’assec a un banc a llegir el diari; fa fred i començo a no sentir-me els baixos. Els minuts passen lentament, però ja veig els llums encesos d’un bar. M’hi abalanço, espero una mica i m’arriba el segon cafè del dia: li faig un altar, m’agenollo per adorar-lo i ploro d’emoció abans de prendre-me’l. De fons, les notícies. Una d’elles parla d’uns mestres, de vàries escoles de la Seu d’Urgell, que han hagut de declarar com a investigats per un presumpte delicte d’incitació a l’odi. A un altre bloc informatiu sento l’inspector en cap de la Unitat de Delictes Fiscals de la Policia Nacional declarar que, “indiciariamente”, membres de la cúpula del PP espanyol van sucar de la caixa B del partit –em pregunto si a ells també els investigaran. Tornant als mestres, n’hi ha del CEIP Albert Vives –que consti que el cito perquè d’altres també ho fan, només per atacar el seu personal–, on van els meus fills. Conec alguns d’aquests ensenyants i també a part dels denunciants, i no acabo d’entendre què ens ha dut a veure els primers entrant i sortint dels jutjats. No és el seu espai natural, que es troba a dins de l’aula, ajudant-nos a fer que els nostres fills siguin millors persones. Soc dels que defensen que ho fan bé, i em solleva i m’entristeix que gent a la qual aprecio i valoro, a una i altra banda de les denúncies, es vegi en aquesta situació perquè, així ho veig, els polítics de diferent signe (uns més que d’altres) han estat incapaços d’evitar-la. Aquest sidral i l’abús continuat de poder em fan bullir la sang, i, fins i tot a mi, que al contínuum independentista sempre l’he puntuat a nivell Mimosín, m’agafen ganes de sortir a bloquejar carreteres.

Malgrat això, em demano quin impacte tindran aquests talls, i sobre qui. Se m’escapa la lògica –algú sabrà explicar-me-la– que hi palpita al darrere, i em sabria greu, sincerament, que els mateixos organitzadors, identificant potser erròniament l’adversari, estiguessin disparant-se un tret al peu. Igualment, a ningú li importa el que jo pensi, perquè només soc un pringat amb son a qui avui li ha tocat fotre’s una matinada de pilotes.

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Molt encertat TXEMA.
A hores d ara ja perdem tots el nord.
La politica no esta a l altura .
En realitat la politica no es sinonim de democracia. Estem en un estat governamental on els nostres represenrants politics manen i.
I manar es autoritarismen, i l autoritarisme s assembla mes a una dictadura que a una democracia. I aixo ho practiquen tots els politics i malfiat quan volen preguntar alguna cosa al poble. Sera per treuren algun benefici partidista !!! Uns i altres!! Siguin del color que siguin.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte