Robert W. Zimmermann i l’Apol·lo XVI

Corria l’any 1972 i el món encara es meravellava que l’home pogués arribar a la lluna i vagarejar per un espai desconegut. Aquell any, més concretament el 16 d’abril de 1972, va enlairar-se des del centre espacial Kennedy de Florida, una nau espacial amb tres tripulants: Young, Duke i Mattingly. La missió a la lluna va durar onze dies i van reunir diverses mostres geològiques. I us preguntareu què tenia a veure Andorra amb aquesta expedició? De seguida en treureu l’entrellat.

Entra en escena Robert W. Zimmermann, cònsol general dels Estats Units d’Amèrica a Barcelona des de finals de l’any 1970. Anteriorment, del 1960 al 1965, havia estat conseller de l’ambaixada del seu país a Madrid i, més tard, va marxar cap a Lisboa per tornar a Espanya al cap de poc temps. A Barcelona se sentia molt a gust i ja havia visitat Andorra en altres ocasions, amb ganes de tornar-ho a fer. Segons va explicar en una entrevista que li van fer des de l’Associació d’estudis diplomàtics que es guarda a la llibreria del Congrés nord-americà, sembla que, un temps abans, pels volts de Nadal, havien vingut a esquiar un grup de marines d’un portahelicòpters procedent de Vietnam i havien fet algunes destrosses en un hotel que van haver de pagar. Era urgent trobar una manera de netejar la imatge que havien tingut d’ells i engegar una campanya de relacions públiques. El 1972 se li va albirar l’oportunitat de fer-ho gràcies al vol a la lluna de l’Apol·lo XVI. Resulta que la famosa nau es va emportar una col·lecció de banderes en miniatura de tots els països, entre les quals, l’andorrana. Una vegada finalitzada la missió, el departament d’Estat de Washington la va fer arribar al Sr. Zimmermann per tal que la donés al poble andorrà.

El cònsol, en la seva carta adreçada al síndic Francesc Escudé, expressa la satisfacció i l’honor que representaria per a ell una visita a Andorra. Recorda la calorosa acollida que va tenir uns mesos enrere la banda de l’USS Independence al país i troba que una altra “ambaixada musical” seria benvinguda. En aquesta ocasió proposa la banda i el cor oficials de la sisena flota, un grup excel·lent i nombrós –segons ell– que ha estat viatjant per tot Europa fent concerts de música contemporània, amb registres de folk i de jazz. Podrien comptar amb ells la tarda del 6 de desembre. La seva actuació, amb un programa atractiu, podria constituir el marc adequat per portar a terme l’entrega de la bandera.

I així va ser com el Robert W. Zimmermann va fer efectiu el lliurament especial d’una petita bandera de seda que havia viatjat fins a la lluna. De part andorrana, se li va entregar una medalla commemorativa de l’acte. L’esdeveniment va tenir un gran èxit, tot i que Zimmermann explica que el govern francès es va molestar i va voler aturar aquest acte perquè no havia signat amb ells un exequàtur, cosa que tampoc havia fet amb el bisbat.

Però tornem a la bandera. Algú sap on és?