Els 1.300 noms de la Bíblia

Bybel, Bibliya, Bébléjé, Bibl, Baebol, Bibulu, Séng-ging, Raamattu, Bìoball, Yn Vible, Piibel, Tupa ñe engue, Povitor Pustok, Baibûl, Ombibeli, Biebel, Kitaaha, Teoamoxtli, Dyuspa Simiin Qillqa, Sveto pismo, Bhaibheri, Bibeln, LiBhayibheli, Kitaabka quduska, Tohitapu, Ai Vola Tabu, Baibulo, Biiwl, Ó le Tusi Paya... I així podríem continuar una bona estona: exactament, fins a acabar els 1.286 volums –cadascun, en una llengua diferent– que integren Bíblies del món. Ja ho saben: l’exposició amb fons de la col·lecció del bibliògraf Pere Roquet que ahir es va inaugurar a la sala de la llar de foc del santuari de Meritxell. Roquet la va cedir a l’abril a l’arxiprestat d’Andorra, i en cinc mesos, cinc –rècord absolut per als nostres estàndards–, els tècnics del ministeri han catalogat la col·lecció i l’han museïtzat. Una ocasió excepcional perquè, tot i que hi ha altres col·leccions bíbliques monumentals –la del Vaticà, sense anar més lluny, i també la de la Bible Society–, la de Meritxell és l’única amb caràcter permanent i públic: “Us ben asseguro que com aquesta no n’hi ha cap altra”, deia ahir Roquet amb legítim orgull.

Tot plegat va començar, diu, de la forma més “insòlita” i “imprevista”. I a la quinta forca, caldria afegir-hi: era el 1995, i el bibliòfil i la seva senyora visitaven uns amics missioners al desert, al nord de Kenya: “Em van preguntar què faria, ara que m’acabava de jubilar. Una de les idees que tenia era fer una col·lecció de bíblies. L’home va desaparèixer, i al cap d’una estona va tornar amb un exemplar del Nou Testament en llengua turkana.” De tornada a Nairobi va passar per la Societat Bíblica local i va adquirir divuit bíblies més, totes en diferents llengües locals. Acabava de començar una aventura portentosa que dos decennis després recala a Meritxell perquè era el lloc “idoni” i “com a signe d’agraïment a Andorra”, deia ahir Roquet, amb la intenció de donar-hi “tota la difusió i el reconeixement possible”, de convertir-la en un “atractiu turístic i cultural més que aporti una visió diferent del país” i, és clar, amb un somni entre cella i cella: “Que quan arreu del món es parli de bíblies en llengües estrangeres, aquesta de Meritxell en sigui la referència.”

Per a Roquet es tracta tan sols d’un punt seguit: “Mentre tingui salut continuaré buscant bíblies per a la col·lecció.” La prova és que les 1.286 amb què es va estrenar l’exposició superaran ben aviat les 1.300, augurava ahir. I que la pròxima a incorporar-se a la col·lecció serà el Nou Testament i els psalms en aranès que el bisbat d’Urgell acaba d’editar. Una versió que no existia, cosa que costa de creure perquè la Bíblia és el best-seller per antonomàsia, traduïda sencera o fragmentàriament a 2.479 llengües –2.480, amb l’aranès– i de la qual circulen 6.000 milions d’exemplars. Entre aquella Bíblia epifànica en llengua turkana i l’aranesa, en fi, Roquet destacava ahir els exemplars de la quarantena de llengües que tenen menys d’un miler de parlants, amb especial atenció a les edicions en itelmen, l’idioma d’un poble indígena de Kamtxatka, a la Sibèria més oriental, que amb prou feines supera el miler i mig d’individus; i en bugrana, la llengua d’un altre poble aborigen, aquest australià i radicat al nord-est del continent: mig miler de parlants, com a molt. Dos miracles com una casa de pagès, i probablement els primers llibres en aquestes llengües que arriben al nostre racó de món. Però no els més difícils d’aconseguir: aquest lloc de privilegi (!) l’ocupa el Nou Testament en el dialecte nord-coreà, òbviament prohibit al país, que s’edita a Corea del Sud i es passa d’estranquis perquè “si t’enxampen amb una Bíblia a la butxaca, vas de pet a la presó”.

Best-seller, doncs, però també long-seller –la Bíblia va ser el primer llibre que va sortir de la impremta de Gutenberg, el 1450, i des d’aleshores no s’ha deixat mai d’imprimir. Fins i tot en el nostre racó de món: els quatre volums de la Bíblia de Montserrat van sortir dels tallers de la desapareguda Casal i Vall, a la capital. I a Meritxell hi són. Com una còpia facsímil del Beatus de la Seu. La sorpresa, en fi, és que el país més ben representat a Meritxell és Papua Nova Guinea, d’on procedeixen 138 bíblies –totes, en llengües diferents. Sorpresa relativa, és clar, perquè a Papua es parlen prop de 850 de les 6.000 llengües que s’han registrat al món. Vist així, a Roquet li queda una feinada de por. Uf.