Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de TDiaztorrent

Txema Díaz-Torrent

Escriptor

 

 

A les nou, de la via quatre




Fa uns mesos, al contrari que en ocasions anteriors, l’última nevada de l’hivern ens va agafar per sorpresa. Normal: ningú n’havia parlat i els meteoròlegs no van ni piular. És clar que, per molt que ens n’haguessin advertit, ningú els hauria fet cas: els pobres, quina injustícia, tenen menys credibilitat que la pitonissa Lola.

Poc habituats com estem per aquestes latituds a fenòmens de tal envergadura, és lògic que es muntés un sidral. Afortunadament, aquell dia la llevaneus se m’havia avançat, i el ferm de la primera baixada estava en tan bon estat que no vaig poder contenir les llàgrimes, que van: i) rajar fins a omplir l’habitacle del cotxe; ii) vessar-se a la carretera; iii) glaçar-se; i iv) fer estimbar la furgoneta de darrere.

Per fer el segon desnivell em vaig encomanar als meus ancestres i, trepitjant el fre tot fingint trepitjar-lo sense fer-ho (Han: “Mantingues la distància, Chewie, però que no es noti que mires de mantenir la distància”), vaig incorporar-me, d’una peça, a la circulació. Al Patrol que em seguia els déus no el van tractar tan bé: va lliscar costa avall i, després de fer una pirueta damunt el gel que hauria fet plorar d’enveja l’equip rus de patinatge artístic, va saludar l’afició, va recollir un ram de flors i uns bombons de mans d’uns hostes (les noies no estaven permeses) abans d’estampar-se. El sol que s’esmunyia entre els núvols va impactar amb les peces de la seva dentició, repartides pel terra: la lluïssor d’ivori va impregnar el meu record mentre enfilava camí amunt. Tot i el cristo de vehicles travessats a la calçada, o aturats al lateral de qualsevol manera, les bones maneres i l’educació més exquisida van ser presents, com de costum, en la gestió dels diferents conflictes que vaig presenciar en direcció a la frontera, on les garites de la policia marcaven l’accés al paradís: en territori andorrà el trànsit era immillorable, les llevaneus no paraven i es veia un grup de nens jugant amb els seus globus, saltant per la gespa i donant de menjar als esquirols i als unicorns. La visió va durar només uns instants, perquè després de desxifrar els (escassos i críptics) missatges no verbals del personal de frontera vaig entendre que a partir d’un punt calien cadenes: jo no les duia.

Aquest matí, mig any després de la tempesta, un treballador de l’Ajuntament picava una muntanya de gel que s’havia format, amb la neu que les màquines havien apartat del camí, a prop d’una vorera. He passat pel costat just quan l’amuntegament es feia miques i de sota els blocs de gel emergia una senyora de Múrcia, amb el seu marit, la canalla i l’àvia, que ens demanava (aquesta última) a quina hora i de quina andana sortia el tren cap a Alcorcón.

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Que bo! T’has passat quatre estacions!,,,

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte