Monument o femer?

Velles Cases denuncia la incúria del colomer de la Casa d’Areny-Plandolit, amb la porta esbotzada i ple de brutícia.

L’estampa és desoladora. Sobretot, perquè és absolutament impròpia del poble de postal que és Ordino, i ningú no se l’esperaria, precisament, al delicat jardí dels boixos que corona l’Auditori Nacional. Tot plegat forma part del cuidadíssim complex de la Casa d’Areny-Plandolit, la casa pairal per antonomàsia del país, adquirida pel Consell el 1972, restaurada als anys 80 i una de les joies indiscutibles del departament de Patrimoni.

Doncs bé: des de fa setmanes –el ministeri no va concretar ahir quantes– el colomer de la Casa d’Areny-Plandolit exhibeix el llastimós aspecte que veuen aquí al costat. La brutícia s’acumula als racons de l’estructura, és evident que l’habitacle ha servit per a més d’un botellón, i més de dos, i hi ha signes evidents que s’ha encès foc a dintre del colomer, si he de jutjar per les columnes de sutge que s’enfilen per les cantonades. Així s’ho va trobar la setmana passada el president de Velles Cases Andorranes, Claude Benet, que se’n feia ahir creus que un monument com aquest, a escassos 50 metres del poble, presenti un aspecte tan deixat.

El ministeri al·legava ahir que el colomer és un dels blancs recurrents dels vàndals, “com altres béns del patrimoni arquitectònic que es troben una mica allunyats dels nuclis urbans”, que ha calgut intervenir-hi repetidament i que està efectivament previst d’arreglar-ne la porta, ara esbotzada, i netejar-ne l’interior. De fet, el colomer va ser restaurat l’estiu del 2013 –es va consolidar el morter dels murs, tant de l’exterior com de l’interior, i es van omplir els buits de l’arrebossat– i el febrer de l’any següent ja va patir el primer atac. I fins ara.

El colomer de la veïna Casa Rossell, ben protegit rere una sòlida porta –diu Benet– és un bon exemple del senzill que resulta prevenir actes vandàlics. I si cal tancar l’accés del jardí en horari nocturn, que es faci: "El que no té gaire sentit és invertir uns recursos que poden ser considerables a restaurar un monument per després deixar-lo a la seva sort", conclou.

El que probablement desconeixen els vàndals de torn és que el de la Casa d’Areny-Plandolit és un exemplar únic entre els que s’han conservat al país, segons ho va deixar dit i escrit Pere Canturri a Colomers i palomeres, la bíblia sobre la matèria. El colomer estàndard és una torre de base quadrada –com aquest– amb teulada d’un sol vessant però partit en dos nivells, “que deixa entre ells una obertura estreta per on s’envolen els coloms”, diu Canturri. Pensin en el de Cotxa, a les Bons, i en el de la Casa de la Vall. El de la Casa d’Areny-Plandolit té en canvi una insòlita coberta a quatre vessants coronada amb una llanterna de quatre cares amb forats rodons per on entraven i sortien els coloms: “L’obra sembla seguir una concepció més moderna, diferent dels colomers tradicionals del país: més evolucionat, més senyorial, és l’exponent de la importància i riquesa de les últimes grans cases andorranes”, conclou Canturri, que insinua que es devia aixecar a la segona meitat del segle XIX. Va servir de model al de Casa Rossell, restaurat de dalt a baix el 2003 i avui considerat –així s’escriu la història– el palau dels nostres colomers.

Aquest episodi, en fi, s’afegeix a la llarga llista d’actes vandàlics que regularment pateixen els monuments. L’última onada va tenir lloc a principis del 2016, quan les esglésies de Sant Andreu, a la capital, Sant Joan, a Sispony, i Sant Romà, a les Bons, van patir la visita dels vàndals de torn, que hi van deixar la targeta de visita habitual en forma de pintades, pintadetes i pintadasses. Al porxo de Sant Romà hi van arribar a fer una costellada, la primavera del 2012, aprofitant que tenien les lloses de la coberta a mà; l’estiu del 2006, el bronze del bisbe Benlloch als peus de Sant Esteve, a la capital, va ser arrencat, molt probablement lligant-lo a un cotxe, i el 2002 la víctima va ser Sant Romà dels Vilars, amb el presbiteri convertit en sala de festes rave i foc a terra inclòs.

El ministeri acostuma a recordar les multes a què s’arrisquen els vàndals –fins al triple dels danys causats, si es poden avaluar i, en cas contrari, entre 300 i, atenció, 300.000 euros, en funció de la gravetat del cas, però el cert és que no consta que se n’hagi enxampat mai ni un.