Diari digital d'Andorra Bondia
Carles Naudi d’Areny-Plandolit.
Carles Naudi d’Areny-Plandolit.

Canvi de la llei del català per evitar traduir el cabal comunitari


Escrit per: 
M.S. / Foto: Jonathan Gil

El Govern es planteja modificar la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial per mirar d’evitar el cost que comportaria la traducció de bona part del cabal comunitari que caldrà assumir amb l’acord d’associació. La modificació, segons va explicar la titular d’Afers Exteriors, Maria Ubach, consistiria a “introduir el concepte llengua de treball” perquè els reglaments i les decisions de la UE, que serien d’aplicació directa, es publiquessin al BOPA en francès o castellà.
Ubach, que va fer aquest plantejament en resposta a una pregunta del conseller general d’UL-Independents de la Massana Carles Naudi d’Areny-Plandolit sobre la necessitat o no de transposar la legislació europea, va recordar que les directives comunitàries sí que s’han de transposar mitjançant lleis i va explicar que en aquest cas sí que es farien en la llengua oficial.
Aquesta possibilitat que, tal com va insistir Ubach, es faria “amb la voluntat de reduir els costos que pot suposar la traducció dels actes legals comunitaris”, va suscitar dubtes no només en Naudi, sinó també en els consellers liberals Ferran Costa i Judith Pallarés, que van apuntar a una possible topada amb les disposicions de la Constitució que, en l’article 2, deixa ben clar que “la llengua oficial de l’Estat és el català”.
Tot i tenir clar que és necessari estudiar aquesta modificació legislativa, ni la titular d’Afers Exteriors ni el cap de Govern, Antoni Martí, van poder concretar a Naudi el volum de directives, reglaments i decisions comunitàries que s’haurien d’assumir, ja que, en algun cas, i en funció de com evolucioni la negociació de l’acord d’associació, l’adopció haurà de ser de forma gradual. Sigui com sigui, Ubach va explicar que quan es va constituir l’Espai Econòmic Europeu hi havia uns 1.875 actes de la UE i que actualment de vigents n’hi hauria 5.300. A més, i al marge del que calgui assumir amb l’acord, s’hauran d’incorporar els nous actes que es vagin produint i, malgrat que no hi ha un nombre exacte, Ubach els va xifrar en uns 600 anuals.

La inversió estrangera ha permès crear quatre de cada deu llocs de treball

Quatre de cada deu llocs de treball que s’han creat al país des del 2012 corresponen a inversió estrangera. Així ho va assegurar el ministre d’Economia, Competitivitat i Innovació, Gilbert Saboya, responent a una pregunta del conseller general liberal Ferran Costa amb relació a la inversió estrangera formalitzada els darrers tres exercicis i als llocs de treball que han creat aquestes empreses.
I és que Costa va qualificar només “d’aprovat justet” el resultat i l’impacte real de la inversió estrangera, que va titllar de “pobre”, ja que la inversió formalitzada equivaldria únicament al 3% del PIB i els 562 llocs de treball creats el 2016 suposarien “poc més de l’1% de la massa salarial”.
El ministre va rebatre aquests arguments i va incidir  en la necessitat de comparar períodes més llargs i no fixar-se únicament en moments concrets. Així, Saboya, que va fer un repàs de la inversió autoritzada i de la posteriorment formalitzada dels exercicis 2014 al 2017, va posar d’exemple els dos primers mesos del 2018 en què s’han autoritzat inversions per valor de 34,6% milions, una xifra que dobla amb escreix els 13,7 milions que es van autoritzar els dos primers mesos de l’any passat.
Així mateix, i qüestionat sobre les accions a portar a terme per impulsar la inversió estrangera, Saboya va explicar que la posada en marxa del Punt empresa permetrà no només fer un millor acompanyament a les empreses, sinó també un seguiment i poder, d’aquesta manera, intentar aprofitar els exemples d’èxit.
D’altra banda, el ministre d’Economia, Competitivitat i Innovació va incidir també en la necessitat de continuar els esforços que es fan a nivell dels clústers, així com també en el tema d’emprenedoria.

Carles Naudi d'Areny-Plandolit
sessió control
BOPA
Consell General
Número de vots: 42
Comentaris: 3

Comentaris

Si es fa aquest canvi, de pas que els papers oficials com partida de naixement, matrimoni... Es puguin demanar plurilingüe per presentar a altres administracions com consultats i així ens estalviariem fer traduccions jurades k són molt cares.
Si es signa l'Acord d'Associació entre Estats membre hi haurà reconeixement mutu de documents pel que no caldrà modificar-la en aquest aspecte. En definitiva, t'estalviaràs les traduccions jurades.
Si renunciem a la llengua,nomes ens quedarà el tabac i el contraban com elements propis.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic