Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de andresluengo

Andrés Luengo

Periodista

 

 

El gelat dels diumenges




Va arribar el desembre i el propietari del periòdic en què aleshores treballava, tot un cavaller, va decidir que aquell any no hi hauria tretzena paga, i que ja hi podíem pujar de peus. Contra tot pronòstic, ens va agafar el rampell reivindicatiu i vam anar a ca l’advocat, que amb la mateixa cordialitat que ens havia rebut ens va advertir que el cas era nostre però que si anàvem a la Batllia era qüestió de temps que ens quedéssim al carrer. Que rumiéssim si el gest ens compensava. Aquí es va acabar la nostra primera i última incursió laboralista. No hi va haver tretzena paga, ni aquell any ni mai més, és clar. Desenterro, en fi, aquesta humil anècdota a compte de l’argument més cínic amb què he sentit defensar la vaga dels nostres pobres funcionaris. Una cosa així com que en lloc de queixar-nos el que hem de fer els treballadors del privat és reclamar que les nostres condicions laborals s’equiparin un dia a les del sector públic. I que la resta és enveja, ressentiment. Un argument com aquest demostra que qui l’evacua no ha treballat mai a la privada, o que fa tants segles que ni se’n recorda. Per això, i perquè molts assalariats del privat no saben ni sabran mai el que són les hores extra, ni els plusos per nocturnitat i festius, ni molt menys el PIAM a compte de l’empresa ni els triennis ni els quinquennis, i què dir de la catorzena paga, de les 35 hores setmanals, de l’iPad i del gelat del diumenge... Per tot això i més que callo, la desfilada de dijous per Meritxell davant de l’exèrcit de cambrers, dependentes i altres curritos que s’ho miraven estupefactes va ser l’espectacle més ofensiu, insultant i indignant que hem presenciat en vint anys vivint i treballant en aquest país nostre. I diuen que hi tornaran. Tot el nostre suport, senyors funcionaris. Tot. És clar que sí.

Compartir via

Comentaris: 4

Comentaris

Bon article, amb el qual estic força d'acord. Només es queixa qui pot és clar.

Tens tota la raó. Des de la seva torre de marfil, els funcionaris ho tenen molt fàcil per donar lliçons de revolució obrera als treballadors de l'empresa privada. Però mai he vist al sr. Gabriel Ubach o a l'USDA moure un sol dit per intentar millorar les condicions laborals dels milers d'empleats (especialment de l'hosteleria i del comerç, però també d'altres sectors), que viuen en règim de semi-explotació. En aquest país els sindicats només serveixen perquè el funcionariat no perdi el seu "xiringuito", però a la resta de treballadors que els bombin. I si els del privat es manifesten és per reclamar una rotonda, obligats pel seu patró (a qui realment beneficia aquesta obra), com s'ha vist recentment amb el Punt de Trobada. Tot plegat patètic.

I tant que sí, i una diatriba com la seva demostra que qui la redacta no sap res de la pública i no coneix a ningú que el pugui il·luminar una mica. Per això, i perquè molts assalariats del privat no saben ni sabran mai que hi ha funcionaris que fan hores extres (no retribuïdes, ja que hi som), que treballen caps de setmana i festius, que fan guàrdies, que cobren sous a vegades més baixos que a la privada (no tots els funcionaris són alts càrrecs, també hi ha curritos de base a la pública), eventuals que se'n poden anar al carrer a la més mínima (què curiós, com a la privada!)... Per tot això i més que callo, el tsunami de bilis que han descarregat "periodistes" (dit així, perquè vist el nivell...), comentaristes i "voces de sus amos" en general ha estat l'espectacle més ofensiu, insultant, indignant i, sobretot, caïnita, que hem presenciat en aquest país nostre que aixequem entre tots, públics i privats. I diuen que hi tornaran. I tindran tot el meu suport. Tot. És clar que sí.

Em sap greu que en el seu moment un advocat els aconsellés de forma tan lamentable i així decidissin renunciar a la tretzena paga sense oferir resistència.
Ara, que pel fet que els "funcionaris" públics i altres currants i eventuals "eterns" (perquè segurament als caps no els haureu vist a la marxa) hagin sortit a reclamar contra una pèrdua de drets a canvi de més precarietat, per un cop que una manifestació de treballadors agafa força, veure tant odi vers aquests és lamentable.
Els funcionaris no surten al carrer per demanar iPads i cobrar un fotimer per no fer res, i per si no va poder sentir el manifest que es va llegir davant el Consell General, aquesta manifestació també es fa per la resta de treballadors, perquè les reformes sempre comencen amb els de casa però després es copien amb la resta (motiu pel qual el Comú d'escaldes i Justícia també s'hi van afegir). Tant de bó aquest principi de protestes s'estengués a tots els treballadors, i demostressim tots plegats la força que tenim en comptes d'enfrontar-nos i posar-ho més fàcil als de dalt. I ho diu algú que coneix com funciona tant el sector privat com el públic i que precisament busca poder servir en aquest últim, i per molt bucòlic que sembli, senzillament per servir a l'interès general per sobre de l'ànim de lucre.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte