Diari digital d'Andorra Bondia
La primera (2 de gener del 1945) i l'última carta de la sèrie (31 de gener del 1958); enmig, la del 7 de gener del 1952, que acaba així: "...Que l'any nou sigui bó per vos i pels vostres estimats, que ho sigui en algun aspecte per Catalunya, pobra Catalunya nostra".
La primera (2 de gener del 1945) i l'última carta de la sèrie (31 de gener del 1958); enmig, la del 7 de gener del 1952, que acaba així: "...Que l'any nou sigui bó per vos i pels vostres estimats, que ho sigui en algun aspecte per Catalunya, pobra Catalunya nostra".

“...pobra Catalunya nostra!”


Escrit per: 
A. Luengo / Fotos: Arxiu Antoni Morell

Apareixen a l’arxiu d’Antoni Morell una desena de cartes de Pau Casals dirigides als anys 40 al Mestre Fontbernat.

“Abraçada forta i que l’any nou sigui bó per vos i pels vostres estimats, que ho sigui en algun aspecte per Catalunya, pobra Catalunya nostra!”. Amb aquest desig, per no dir-ne súplica, conclou Pau Casals el bitllet escrit el 7 de gener del 1952 i que forma part de la desena de cartes del violoncel·lista català i dirigides al Mestre Fontbernat que han aparegut a l’arxiu d’Antoni Morell. Una petita joia que dona testimoni de la confiança i el profund afecte que es professaven, i en què Casals –que a l’època residia a la cèlebre Villa Colette de Prada– no s’oblida mai de fer-li arribar les “afectuoses salutacions” de la “Sra. Capdevila”, vídua des del 1921 del seu amic íntim, Felip Capdevila, que va compartir amb Casals l’exili a Prada i amb qui es va casar in articulo mortis el 1955.

Morell sospita que les cartes van arribar a les seves mans amb motiu de l’entrevista que li va fer per al volum 693 anys després, publicat el 1971 i en què el Mestre Fontbernat forma part de la trentena llarga de personatges que hi desfilen. Són sobretot felicitacions de Nadal i Any Nou, però inclouen també notes personals, com la que Casals li escriu el 7 de febrer del 1950: “Tenim molta pena del que em diu de la seva esposa. Déu faci que sigui cosa passatgera i que ens ho pugui dir ben aviat”. Sembla que va ser així, perquè tan sols quatre dies després li escriu una nova nota: “Estimat amic, us felicito de cor per la millora. Déu farà que tot vagi bé”.

Aquest és el to compassiu i empàtic que esquitxa tota la correspondència. Casals s’hi mostra com una figura entre paterna i venerable que reparteix consol i bons desitjos enmig d’una situació de penúria generalitzada, perquè som a la immediata postguerra i tant l’un com l’altre –i tants com ells, pensin només en Aurora Bertrana, que també va desfilar setmanes enrere per aquestes pàgines a compte del seu episodi andorrà i que també va buscar l’escalforeta de Casals a Prada– sobreviuen en un més que precari exili. Fontbernat encara resideix a París –al número 10, rue Jean de Bellay– perquè no serà fins a finals del 1953 quan s’instal·li definitivament entre nosaltres, comissionat pel govern francès per mirar d’obrir una emissora en nom de Sofirad per fer-li competència a Radio Andorra.

Cronològicament, la primera de les missives és també una felicitació d’Any Nou. Està datada, atenció, el 2 de gener del 1945, quan encara falta mig any perquè acabi la II Guerra Mundial, i Casals es permet una elucubració final a compte de... Hitler: “Jo també li desitjo (...) un any ben feliç, que ho serà perquè és el qu’ens portarà a tots à casa nostra digui el que vulgui el boig de Berchtesgaden”. Optimisme que es va complir a mitges: la fi de la conflagració no va comportar, com havien esperat Casals i tants altres republicans a l’exili, la caiguda del règim franquista”.

L’ultima és del 31 de gener del 1958, ja recuperat de l’atac de cor que havia patit l’abril de l’any anterior, i està també firmada a Prada, tot i que Casals ja feia un any llarg que s’havia establert a Puerto Rico (i s’hi havia casat amb Marta Montáñez): “L’Enric [Casals] m’envia un paquet de correspondència entre el qual es troben les vostres amistoses invitacions i els programes dels vostres concerts d’orquestra. Us agraeixo l’atenció i us felicito de portar a terme malgrat les circumstàncies una campanya que us honora. Espero que ben aviat podré estar entre vosaltres i reprendre les meves tasques”.

"Catalunya parla per vos..."

Sembla –només ho sembla– que Casals li anuncia una pròxima visita a Andorra. El cert és que no es va fer mai. Les dues estades documentades en el nostre racó de món daten de l’octubre del 1946 i el setembre del 1947. En aquesta última, per trobar-se amb el seu germà Enric, va fer estada a l’hotel Valira: ho expliquen Anna Mora i Anna Dalmau a Correspondència a l’exili, volum que recull la vuitantena de cartes que entre el 1943 i el 1955 es va creuar Casals i Andreu Claret i que constitueix una estupenda lectura complementària al que ens ocupa. Com també, ja que en parlem, Josep Fontbernat, conseller de Tarradellas, en què Joan Esculies dissecciona el nostre home d’avui a partir de les 800 cartes que es va creuar amb Josep Tarradellas.

En la resta de les cartes que li envia –amb prou feines unes notes més o menys extenses– hi trobem el Casals paternal, sempre amb una paraula amable i que intenta transmetre el coratge que l’interlocutor sembla buscar-hi: “Gracies per la tramesa dels vostres articles de l’A... Son molt bons. Tot hi és verídic i clarament dit. No hi ha enfarfec (...) En cap moment cau en el tendenciós. De debò us felicito”, li diu el 25 de setembre del 1948. També el Casals agraït que sap com tocar la fibra sensible de l’interlocutor i fer-lo sentir especial: “Estimat amic, de les cartes i cartes i cartes rebudes i que continuem rebent sobre el nostre Festival Bach la vostra és de les que més estimo car em dona l’il·lusió que Catalunya parla per vos. Gracies del cor”, li escriu el 16 de juliol del 1950, just després de la primera edició dels Festivals Bach, antecedent de l’actual Festival Pablo Casals que cada estiu té lloc a Sant Miquel de Cuixà. Aquell primer Festival Bach va significar el retorn del mestre als escenaris després de cinc anys de silenci.

La felicitació per al 1952 és singular perquè, cosa rara, Casals sembla caure en un cert desànim que s’entreveu a la carta del 29 de desembre: “Que l’any nou us conservi quan menys la serenitat davant les nostres desgràcies. De la part de la Sra. Capdevila també el bon any”. I el 13 de març del 1952 escriu la que és probablement la més misteriosa: “Fa uns quinze dies va venir el Sr. Davin a Pradas. Li vaig dir el que haig de dir sempre (inclús al President de França darrerament)”. I la cosa es queda aquí, perquè no sabem que és el que “haig de dir sempre”.

Falta, és clar, l’altra cara d’aquest joc, que són les cartes que el mestre Fontbernat li va enviar a Casals. Potser apareixen un dia a la Fundació Pau Casals del Vendrell. Mentrestant potser seria oportú recuperar l’entrevista que Morell i Elidà Amigó li van fer a 693 anys enrere, i on el pare dels Cors Andorrans i del Glossari ensenya una inquietant poteta identitària: “La gent que no sap d’on ve tampoc sap on va. I nosaltres, ho sabem, d’on venim, els catalans. Venim dels Wifreds i dels Berenguers; i vosaltres els andorrans veniu dels Pareatges. Jo em miro les muntanyes, sento parlar la gent d’Escaldes, de Canillo i d’Ordino, i dic: aquests son de la meva raça (...) Però quan veig que a Andorra ja sou més de 20.000 habitants i que tot va esdevenint francès o espanyol, i d’andorrà tot just si queda res...”.

Andorra
Cartes
carta
correspondència
Morell
Pau Casals
Fontbernat
mestre Fontbernat
Marta Montáñez
Fontdevila
Número de vots: 13
Comentaris: 2

Comentaris

Sembla aquí que l'hi sap greu l'arrivada de espanyols i francesos. O així o entenc jo.
imatge de andresluengo
No va mal encaminada, en la meva opinió. Si té l'oportunitat de llegir l'entrevista que Antoni Morell i Elidà Amigó li van fer a '693 anys enrere' s'hi trobarà opinions que avui ens semblarien pelet xenòfobes; i el mateix si repassa alguns dels fragments de la correspondència amb Tarradellas que Joan Esculies va extractar a 'Conseller de Tarradellas'. En trobarà una ressenya aquí: https://www.bondia.ad/cultura/el-catala-que-no-volia-ser-un-rus-blanc

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic