Diari digital d'Andorra Bondia
Marc Vila.
Marc Vila.

Marc Vila: “A Catalunya no hi ha només un tema polític, sinó també de drets humans”


Escrit per: 
Pepa Gallego/Foto: Jonathan Gil

Vinculat des de fa anys en la defensa dels drets humans, tant a Estrasburg com als inicis del comitè andorrà d’Unicef, Marc Vila emprèn sis anys com a raonador amb l’objectiu d’intervenir activament en el debat de la societat amb una publicació d’informes que volen posar sobre la taula possibles vulneracions de drets que passen al Principat. El primer en què treballa és sobre l’habitatge. 

En aquests quatre primers mesos com a raonador del ciutadà, ja ha pogut fer un diagnòstic de com funciona la institució, i quins són els punts més febles que cal millorar?
El diagnòstic és que la institució està consolidada en bona part, però encara hi ha, al meu entendre, unes quantes accions a fer per acabar-la de consolidar i situar-la on jo crec que hauria de ser. Hi ha tota una feina de divulgació i explicació de les noves competències i funcions que adquireix la institució amb la nova llei aprovada al Consell i que encara són poc conegudes.  Les estem valorant per veure què aportaran.

Recordi quines són aquestes noves competències. 
Són les referides a tractar temes sobre discriminació o igualtat per qualsevol causa, i sobre les persones amb discapacitat. El raonador, que té la feina de poder adreçar-se sobre l’actuació de l’Administració, en aquests dos casos també pot intervenir entre particulars, entre dues persones, entre una empresa i un treballador o familiars, etc. Quan hi hagi alguna persona que se senti discriminada per qualsevol causa i no necessàriament per una Administració també pot venir aquí a explicar-m’ho, així com qualsevol problemàtica que hi hagi per a persones amb discapacitat. Són noves àrees de treball que s’han de donar a conèixer i, des de la institució, ara treballem per saber quins protocols podem fer i quines actuacions hi podem aportar. Ara estem valorant què representaran aquestes noves funcions com a feina complementària. 

Quines altres accions calen per consolidar una institució que ja supera la majoria d’edat? 
Hi ha tota la part del menors,  que també s’ha de potenciar. En aquests quatre mesos, una de les coses que ja he fet ha estat visitar el ministre d’Educació perquè vull explicar la figura del raonador al món escolar i, com que estem a mig curs, ara no ho farem, però la intenció és que el curs que ve hi pugui intervenir i anar a les escoles per explicar en què consisteix la figura del raonador als joves i als infants. Cal informar que, malgrat que el raonador es va crear el 1998, no és fins al 2010, amb una reforma, que es donen les competències sobre els nens i sobre menors, entre les quals figura un article que diu que tot menor a partir de 12 anys que tingui algun problema greu referit a la seva condició pot venir al raonador sense els seus pares. Això és una cosa que no se sap. És veritat que, en tema de la infància,  s’ha millorat molt en serveis, i també hi ha la llei de la infància, que està a punt de sortir, i que hi ha hagut una preocupació més important sobre temes d’infància. El raonador és una figura més complementària de tot el que hi ha per orientar, per vetllar que els drets dels nens estiguin garantits. 

Entenc que aquesta consolidació es deu sobretot a la divulgació. 
D’una banda, sí. De l’altra, en ser una institució amb recursos limitats, tota la feina que el raonador pot fer és amb recomanacions, estudis o informes sobre qualsevol aspecte d’interès públic o social. Això en aquests anys passats s’ha fet poc. En la mesura que siguem capaços de tenir els recursos suficients, a mi m’agradaria que el raonador pugui intervenir en el debat públic referit als drets humans a través d’aquesta elaboració d’informes. 

Sobre aquestes recomanacions que el raonador del ciutadà pot emetre, per quin debat públic li agradaria començar a intervenir. 
Hi ha el tema dels pisos, evidentment, de la problemàtica que es genera pel dret a l’habitatge, i que sigui digne, i també el preu. Ja hi estic treballant i aviat podré presentar les meves primeres idees sobre aquest tema. Aquest tema és, ara per ara, el més important. Després hi ha situacions difícils de gent, quant a pensions, i gent amb  dificultats per tenir els mínims vitals garantits, però això encara està en fase més embrionària per veure fins on puc recopilar dades. 

Aquests informes que vol fer el raonador són per aportar-los al Govern perquè pugui reconduir aquestes situacions. Cal recordar que l’executiu ja ha anunciat millores pel tema de l’habitatge. El seu informe seria complementari, vinculant?
El Govern és veritat que ja ha començat a treballar sobre el tema, i la meva pretensió només seria de fer públic un punt de vista de qualitat segons tot el que diguin les persones que venen. Només puc escriure informes d’alerta. El Govern estudia mesures a mig termini i jo estic estudiant si hi pot haver alguna mesura més immediata. En el pressupost de l’any vinent en demanarem un increment per tenir més recursos per fer front a les noves competències i, a més, els podrem utilitzar per fer més recomanacions i més informes d’ofici. És una potestat que ja té la institució i que no s’ha fet servir gaire. 

En aquests quatre primers mesos ha pogut comprovar que les qüestions relacionades amb la CASS, temes econòmics..., encara són els temes més nombrosos?
De CASS n’hi segueix havent però des que hi ha el mediador han baixat una mica. N’hi segueixen havent, però no tant quant al tracte. Abans n’hi havien més, això ha millorat, són més aviat queixes sobre la interpretació restrictiva en alguns casos dels reglaments i de les lleis de la CASS. Després hi ha queixes d’habitatges.

Ja s’esperava aquestes demandes. 
Sí, el traspàs de poder que em va donar Josep Rodríguez va estar molt bé perquè estava tot al dia i per això no hi ha hagut sorpreses i tot estava dins de l’esperat. 

A banda, d’aquest traspàs d’expedients, Josep Rodríguez li va donar algun consell que vostè ha agraït. 
 Sempre ha insistit molt en el tema de l’escolta. Una gran part de la feina és fer una escolta atenta i, d’alguna manera, empatitzar amb les persones: Una gran part té una problemàtica en la seva vida. La feina del raonador és escoltar sobretot i intentar millorar les situacions  en la mesura del possible. Hi ha vegades que no es pot perquè, si la llei diu una cosa, no s’hi pot anar en contra, i no és perquè les administracions hagin fet res malament. Hi ha casos en què s’ha d’intentar canviar la llei, però Rodríguez va insistir molt en aquesta escolta atenta i empàtica de totes les persones que venen. 

Quines són les expectatives o objectius que s’ha posat de cara als propers sis anys? 
Segons el que hem comentat, l’objectiu principal és que el raonador pugui intervenir en tots els assumptes de la societat que tenen relació directa amb els drets fonamentals. Intervenir amb opinió, presa de posició, informes. Vull que la institució tingui prou recursos perquè s’ha de tenir un assessorament suficientment seriós. Vull dotar a la institució d’aquests recursos per poder tenir una posició fonamentada en tots aquests temes que tenen especial rellevància en drets fonamentals i en drets dels menors, sobretot. 

Per tot el que comenta, veig que el tema dels menors el  preocupa especialment. 
Sí. Vaig estar molt vinculat a Unicef, vaig ser un dels membres fundadors del comitè andorrà i les necessitats dels nens sempre han estat un centre d’interès meu. Des que hi ha  la Convenció sobre els drets dels infants ja es té una bona eina i uns coneixements molt determinats que aquí a Andorra, a poc a poc, es van aplicant. 

Aquesta intervenció amb els menors passaria per la divulgació que vostè ha dit que vol donar als centres educatius i també per respondre  als més de 200 menors en risc registrats que té l’àrea d’Atenció a la Infància.
Sí, és una realitat que es desconeix i n’hi ha més perquè se’n detecten més. El que vull és complementar la molt bona feina que fan des d’aquesta àrea.

També ha visitat els cònsols. 
Sí, als cònsols els he demanat que em presentin els equips que treballen amb Joventut. Ja he estat en algunes d’aquestes àrees, vaig fer un berenar amb joves a Escaldes. Penso que als punts joves poden divulgar les competències del raonador i també ser útils als tècnics de Joventut que, de vegades, es troben en situacions en què no saben on acudir i han de saber que poden venir. Als comuns, he comprovat que els punts joves estan plantejats de manera diferent segons cada Comú. Veig que les corporacions tenen interès que aquestes àrees es professionalitzin i és una cosa en què també vull insistir perquè els tècnics que treballen amb  Joventut estiguin convenientment formats i titulats. 

Una altra institució que tradicionalment el raonador visita és el centre penitenciari.
Sí, ara per ara és la que més he visitat. Hi dec haver anat més de vuit vegades. És un dels llocs on també tinc especial cura per atendre els presos, i hi vaig una mitjana d’una vegada cada deu dies. Ells m’ho demanen. 

Quines són les principals inquietuds que li traslladen?
Bàsicament estan bé dins de la presó, no hi ha temes majors, algun de concret que s’està treballant, però són sobretot d’atenció i escolta a la seva situació. No són queixes del tracte, sinó sobretot són de fora. Una de les coses que reclamen és més atenció dels seus advocats i ja he parlat amb la degana del Col·legi d’Advocats, que ha estat molt ràpida a solucionar aquestes queixes.  I també són comentaris sobre la situació personal i financera.

En molts casos, el raonador també s’adonarà que no pot fer res més i que només pot escoltar-los. 
En el casos dels presos, moltes vegades passa.

Al novembre, Andorra serà la seu de la trobada de la Federació internacional de l’Ombudsman, quina repercussió pot tenir això? 
Tot el que sigui posar Andorra al món és important. I més en aquests últims anys en què  hi ha hagut aquesta obertura del país a la qüestió iberoamericana i ja tenim en perspectiva la Cimera iberoamericana per al 2020. A poc a poc, ens tenen en compte a diversos fòrums iberoamericans i tenir una relació amb els defensors dels drets humans d’aquesta zona ens pot donar bones perspectives. És un reconeixement també, perquè en formem part des que es va crear la institució.   
 
Aquesta figura del defensor dels drets humans té més protagonisme actualment?
Estem en un moment de dificultat dels drets humans a molts llocs i cada vegada s’estén més la figura i se li donen més competències, tot i que l’atmosfera que l’envolta no és gens favorable, vist el que està passant a diversos països d’Europa i també d’Amèrica Llatina. 

Parlem dels recursos, quina previsió ha fet d’aquest augment que ja ha anunciat?
Ara som tres persones i jo. I és difícil de concretar el nombre de recursos. El que crec és que  a poc a poc s’han d’anar agafant  persones especialitzades en Dret, en infància. Jo demanaria un mix, més recursos especialitzats i també informes externs d’especialistes.

La setmana passada, convocada pel CDR d’Andorra, es va fer una manifestació per denunciar la repressió que Catalunya viu. Pensa que s’estan vulnerant els drets fonamentals a l’altra banda del riu Runer?
Malauradament, el que passa a Catalunya no només és un tema polític, sinó que també hi ha un tema de drets humans. I no li dic res més.

Marc Vila: “A Catalunya no hi ha només un tema polític
sinó també de drets humans”
Número de vots: 121
Comentaris: 1

Comentaris

Gràcies Bon Dia per l'entrevista. I al Sr. Vila li desitjo coratge per tirar endavant els reptes que té endavant i li dono també les gràcies per la seva valentia en tractar temes, diguem-ne, delicats.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic