El conte de la ‘sobirania fiscal’

L’edició de Le Monde del diumenge, 8 d’abril, publicava una entrevista a Peter Kreko, director de Political Capital, centre d’estudis liberal de Budapest. Kreko és psicòleg social i analista polític. Ha estudiat les anomenades fake news i afirma el següent:

“Hongria és sens dubte l’únic país de la Unió Europea en el qual les fake news constitueixen la narració, el relat oficial d’un Govern. Aquestes informacions falses, no comprovades i sense suport, són recollides i retransmeses pels mitjans dominants i la televisió pública, propers al poder”.

A Andorra tenim una situació semblant. He escrit sovint que la comunicació cloroform, la propaganda oficial del Govern de Toni Martí, s’assenta en mitges veritats, la qual cosa comporta que hi hagi falsedat en el relat oficial.

El darrer exemple el tenim amb la cançoneta de la defensa de la “sobirania fiscal andorrana” davant de les exigències –sí, exigències– del Govern francès, primer, i de la Comissió Europea, al darrere, pel que fa al preu de venda del tabac.

El diferencial de preu de venda del paquet de tabac entre Andorra i França és enorme. A Andorra el preu és tan interessant que no solament els veïns del sud de França –especialment de l’antiga regió Migdia-Pirineus, és a dir, de la zona geogràfica que té per capital Tolosa– venen a comprar cartrons de tabac a Andorra per al seu consum i el dels seus amics i familiars, sinó que també ho fan grups organitzats que fan del contraban de tabac el seu guanyapà.

Per això, França ha situat a Brussel·les un veto, és a dir, una oposició de principi, a la conclusió d’un acord d’associació amb la Unió Europea si no es resol la qüestió del contraban de tabac.

Toni Martí pensa que negociar a Brussel·les amb la Comissió Europea no ha de ser diferent dels seus tripijocs parroquialistes. Vots són trumfos: per trencar el grup parlamentari liberal i recuperar l’aliança històrica del 2011 amb Josep Pintat calia esdevenir el valedor del manteniment de l’excepcionalitat tabaquera andorrana.

Però la Unió Europea, que vol limitar el consum de tabac per qüestions de salut i de sanitat, no podia pas afavorir el manteniment perllongat a trenta anys de l’excepcionalitat andorrana.

El Govern de Toni Martí no ha estat valent ni ha agafat el brau per les banyes, a l’hora d’encarar la qüestió del contraban de tabac. Ha fet l’andorrà i ha amagat la qüestió fins que li ha explotat a les mans.

França ha aturat la conclusió de l’acord d’associació fins que no s’aclareixi que Andorra augmentarà la imposició del tabac per situar el preu de venda a un nivell en el qual no sigui rendible el contraban, atesa la pèrdua de l’actualment enorme diferencial en el preu.

L’Elisi va rebutjar el 19 de gener la petició de suport de Toni Martí i el va adreçar, sense carta ni correu de recomanació, cap a la seu del ministeri de Finances francès. El 23 de gener, a París, el ministre Darmanin va aclarir a Toni Martí que el diferencial de preu de venda del tabac entre Andorra i França s’havia de reduir.

I el 16 de març el ministre francès va venir a fer signar al ministre de Finances andorrà el manual d’instruccions del que la duana i la policia andorrana han de fer per aturar el contraban, sota la direcció –les ordres– de la duana francesa.

La submissió al ministre francès fou evident amb la passejada per les botigues del Pas de la Casa –acompanyats pel president dels buralistes que venen tabac a la regió Migdia-Pirineus.

Reduir a la mínima expressió el diferencial de preus perquè França i la Unió Europea ens ho exigeixen és augmentar la imposició sobre el tabac.

En conseqüència, afirmar, com fan Toni Martí i els seus portaveus al Consell General, que mai acceptaran posar en qüestió la “sobirania fiscal” d’Andorra és, parlem clar, una presa de pèl.