Diari digital d'Andorra Bondia
Remolins, amb un grup que va visitar el roc de la Bruixes la nit de Sant Joan de fa dos anys.
Remolins, amb un grup que va visitar el roc de la Bruixes la nit de Sant Joan de fa dos anys.

On és el roc de les Bruixes?


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Regirarocs

Regirarocs reclama que se senyalitzi l’accés als jaciments com a eina de difusió i democratització del patrimoni.

On és el roc de les Bruixes? Dir que a Canillo és relativament fàcil. Però, com s’hi va, exactament? Perquè no ens pensem que estem parlant de la mena de diorama que hi ha al davant del Palau de Gel. Allò és una rèplica instal·lada pel Comú als anys 90, després que el conjunt rupestre patís l’assalt dels vàndals de torn. De passada, el Comú va retirar la senyalització que duia al jaciment. El cas és que, dos decennis després, l’accés al roc de les Bruixes –mitja horeta a peu, sortint de Prats en direcció a Meritxell, i deixant el santuari a sota– és un secret només apte per a iniciats. No surt a les guies i l’única forma de trobar-lo és enganxant-se en algun natiu que en conegui el camí. I te’l vulgui dir, és clar.

No és l’únic jaciment que s’ha convertit en patrimoni exclusiu d’una certa elit que en coneix la ubicació exacta per motius professionals, perquè en són veïns o perquè tenen la fortuna de conèixer algú que forma part de les dues categories anteriors. Pensin en els jaciments medievals del roc de l’Àliga i del castell de la Moixella, a Sant Julià; en el roc de l’Oral i la Balma del Lluncí, just davant de Ràdio Andorra, aquest de l’edat del bronze. Hi sabrien anar?

Doncs no en busquin el camí a cap guia. I una advertència: difícilment el trobaran si s’hi aventuren pel seu compte, perquè no està senyalitzat. Doncs aquesta opacitat és la que, amb motiu de l’Any Europeu del Patrimoni, denunciava dilluns l’arqueòleg Gerard Remolins, l’ànima de Regirarocs, que reclama de les administracions un canvi de paradigma: el patrimoni, sosté, només es pot protegir si s’estima; i només es pot estimar si es coneix. Difícilment ens sentirem involucrats en la conservació d’un jaciment si no l’hem visitat mai i només n’hem sentit parlar d’oïdes. Com si estigués a l’altra punta de món i no a uns pocs quilòmetres de casa. Insisteix Remolins que el vandalisme d’uns quants –un risc amb què hem de conviure– no pot justificar la invisibilització d’un patrimoni que per llei és de tots i que amb la coartada proteccionista es converteix en vedat privat d’una elit privilegiada. És el que anomena la “democratització del patrimoni”.

Però és que, a més, tancar amb pany i clau un jaciment tampoc no en garanteix de forma absoluta la seguretat. El de la Roureda de la Margineda, per exemple, està protegit per una tanca d’altura considerable però, tot i així –diu Remolins–, ha rebut la reglamentària visita dels vàndals, que n’han desballestat alguna estructura. Per no parlar de les esglésies romàniques: ningú no ha proposat mai que, per evitar les pintades que de tant en tant apareixen per exemple a Sant Romà, s’hagi de blindar el conjunt de les Bons, i molt menys convertir-lo en un secret d’estat.

Remolins apel·la també al ganxo turístic que constitueixen els jaciments arqueològics –i ho ha comprovat ell mateix en les rutes que cada juny organitza precisament al roc de les Bruixes, coincidint amb el solstici d’estiu: un èxit, diu– , i sosté que senyalitzar-los és una eina pedagògica de primer ordre perquè permet que el ciutadà prengui consciència del llegat patrimonial i l’implica activament en la seva protecció: “Un excursionista, un pagès o un ramader que sap que aquella balma o aquell conjunt de pedres són restes arqueològiques pot detectar moviments sospitosos i comunicar-ho a les autoritats perquè s’hi intervingui al més ràpidament possible”.

I conclou amb dos arguments considerables. El primer lliga amb els atacs de nostàlgia pel Museu Nacional que, de tant en tant, emergeixen al debat públic -i ara que s’acosten les eleccions, no dubtin que ben aviat en sentirem a parlar: “Tant que diem del Museu Nacional com a eina per reforçar la identitat, potser ens hauríem de plantejar si el millor museu nacional, o com a mínim el més viable, no serà el conjunt de monuments i jaciments dispersos pel territori”. El segon és d’una obvietat a l’altura de la nostra època: no es poden posar tanques al camp. Internet no només afavoreix, sinó que pràcticament exigeix abocar a les xarxes tota la informació disponible. I l’única eina remotament similar a un qui és qui dels nostres jaciments de què avui disposem és l’inventari de Patrimoni, “absolutament insuficient”, conclou.

La carta arqueològica, urgentíssima

Regirarocs ha llançat una proposta de carta arqueològica “participativa”. Ras i curt: demana la col·laboració ciutadana per aixecar un mapa que contingui la localització dels jaciments arqueològics del país. Una eina bàsica no només per a la gestió del patrimoni, insisteix Remolins, sinó també per a la urbanística, “perquè un document com aquest permetria propietaris, promotors i administració saber d’una manera ràpida i fefaent si una finca està afectada o no per un jaciment pròxim”. És veritat que la carta sembla una iniciativa més pròpia del ministeri que no de l’empresa privada, però el cert –diu Remolins– és que el que més s’hi assembla és el treball de fi de carrera de Xavier Llovera, que més que una carta és un compendi i que, sobretot, data del 1984. Des d’aleshores s’han dut a terme campanyes i prospeccions a la Vall del Madriu, el fons de Vall d’Andorra la Vella, el Solà d’Enclar i a la capçalera d’Ordino, entre d’altres. La carta arqueològica que projecta Regirarocs desplegarà sobre un mapa d’Andorra un seguit de pestanyes que en obrir-se oferiran la informació disponible sobre el jaciment –localització, accés, cronologia, descripció, història, intervencions i referències bibliogràfiques. Estarà operativa abans de l’estiu amb un centenar de referències. Aquí dalt tenen la de la Balma de la Margineda.

Andorra
Canillo
Patrimoni
jaciments
arqueologia
Roc de les Bruixes
Remolins
Regirarocs
carta arqueològica

Compartir via

Comentaris: 2

Comentaris

El roc de les bruixes es monopoli de Canillo? Uiuiii quina fragilitat de fonts!!
imatge de andresluengo
Senyor Roc, com es dedueix d'una lectura lògica de l'article, el que sembla competència de Canillo són EL CAMÍ I LA SENYALITZACIÓ del roc de les Bruixes. Però potser ara és cosa de Sant Julià i no ho sabíem.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte