Projecte de DA?

Estupefacte. I em vaig llegir dues vegades l’entrevista que dilluns passat aquest mitjà va fer al conseller general de DA, Marc Ballestà, en què afirmava la feina  per trobar relleu d’Antoni Martí al capdavant del projecte de DA. Projecte. 

A veure, i siguem seriosos: descontrol econòmic, Govern desbordat per la realitat, majories comunals fregant un sistema electoral antidemocràtic i, fins i tot, monocolor. Sobre una textura de no se sap quin projecte s’està construint un gran embolic polític. Com s’explica en aquest context l’expansió del descontentament del ciutadà?

L’èxit de DA del 2011 s’esdevé gràcies a una escassetat de projectes polítics sòlids. DA oferia alguna cosa que ningú donava, la construcció d’un futur diferent. D’aquí, 22 consellers. Arriba l’austeritat, que tanca la ciutadania en una habitació sense vistes, i enfonsa cada vegada més els seus recursos i les seves esperances.

Projecte amb força, vigència i perspectiva... Donar resposta i finalitzar aquells temes que hem iniciat durant aquestes dues legislatures, ens diu el conseller Ballestà. Home... Set anys després es podria haver donat alguna resposta i finalitzar algun tema i potser no caldria fer articles descaradament electoralistes. Si hi ha voluntat de tots els grups parlamentaris de tirar endavant un projecte de llei, es pot fer i, si no hi ha voluntat, això perjudica. Deixeu-me dir que l’oposició sempre té voluntat de treball, només cal que la majoria se l’escolti i facin consens en comissió de treball. En cas contrari, deixa clar, fins i tot, el motiu de la no presa en consideració de la proposta del PS, a què dona suport Ld’A, sobre la proposta de llei dels comuns. I no vingueu amb “25 anys de bon funcionament” perquè justament han passat 25 anys.

Ningú dona sense alguna cosa a canvi. I mai el que dona reconeix que està en deute. A l’inrevés, converteix en deutor a qui rep, és a dir, el sotmet. L’afirmació del Govern que no acceptarà aquesta proposició de llei és un brindis al sol taronja. Per què el Govern de DA pot fer compatible el fracàs del seu suposat projecte i no deixar bocins de la seva pell en l’intent? Per què no se li recorda que l’austeritat –de la qual DA s’ha presentat com a campiona– no ha estat capaç de presentar una llei de la funció pública? Senzillament, perquè en el camí hi ha una cosa que sona a projecte polític. DA ha estat sempre mestre en el joc de convertir els seus fracassos en oportunitats patriòtiques. Però en les circumstàncies actuals ja no n’hi hauria prou.
La contradicció és superable perquè a Andorra la voluntat de treball juntament amb les forces de les minories és l’única proposta política a l’alça. No serà fàcil pel cap de Govern trobar la sortida a una situació en què hi ha poc espai per al terme mitjà: entre la glòria i el ridícul, la distància és molt escassa. El projecte de DA, al seu entendre, potser hi és, però falten el pla i el treball previ i, fins i tot, consultar la ciutadania, amb la qual cosa el risc de descarrilar és molt alt.

Un projecte polític compartit, condicionat per les pors del moment que, com veiem ara, deixarà qüestions bàsiques sense resoldre. No s’hi val, Sr. Ballestà, dir que Ld’A esperava un linxament públic de les institucions del nostre país, sobre el tema BPA i el seu abandó de la comissió. D’aquesta reflexió a casa meva se’n diu lleig. Cal reconquerir la ciutadania. Almenys sou humils a dir que “ha faltat pedagogia”. Els projectes polítics han decaigut o s’han camuflat en la submissió de la política als designis de l’ortodòxia econòmica. Núvols de 40 milions d’euros, contractes indefinits amb la marca Cirque du Soleil com a més a més per al mes de juliol quan ara, després de set anys, dieu que hem de buscar turisme de qualitat i no quantitat de turistes..., acord d’associació, reforma sanitària, llei de transferències i potser (pedagogia?) 150 milions pel tema FMI.

Deixeu-me sospitar que el líder de DA s’hagi atrevit a plantejar propostes amb totes les de la llei, i no veig indicis en les polítiques anticrisi d’una voluntat de no desmantellar l’estat de benestar, sense que DA hagi tingut el coratge de convertir-lo en un projecte sense complexos. Ningú gosa explicar obertament la seva idea del futur d’Andorra, cert, potser perquè no ho saben o no en saben prou de la societat que han de treure de la crisi. La ciutadania vol sentir-se partícip de projectes que il·lusionin i no només carn de canó de la impotència de la política. No ens faci creure que DA té un projecte. En tot cas, ha preparat durant set anys un projecte i això és fotre-se’n de la gent i cop de puny a tancar el debat sobre la llei electoral per por a donar més democràcia i representació a les minories. 

Com bé diu la seva resposta a l’última pregunta que li fan a l’entrevista, jo li dic a vostè: com pot haver-hi coherència política entre tants moviments de partits d’esquerra i dreta si així ha estat DA i han passat set anys per... quin projecte?