Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de andresluengo

Andrés Luengo

Periodista

 

 

I si el cartell hagués dit: “Visca el 155”?




Em diu el meu amic Jan que no cal donar-hi més voltes, que és una anècdota i prou. Doncs un servidor pensa que sí, que si Pepa Plana va voler concloure Paradís pintat amb un missatge de suport als Jordis i la resta de “presos polítics” [sic] és precisament per això, perquè hi rumiem. I nosaltres, ja ho saben, el que calgui per la causa. El cònsol menor de la capital també opina que quan un artista salta a l’escenari és lliure de dir el que li roti. Doncs si l’artista pot, nosaltres també. Per exemple, que Paradís pintat no té res a veure amb el circ processista, res, i que Pepa Plana endossa el pamflet precisament al final, a la tanda d’aplaudiments, quan (se suposa que) s’ha posat el públic a la butxaca. Amb nocturnitat i traïdoria: a veure qui és el valent que deixa d’aplaudir, seu a la butaca o directament abandona la sala per no veure’s obligat a participar en la pantomima. Si el cartellet fos el colofó d’una obra de tesi, res a dir-hi. Però col·locat amb fòrceps acabat l’espectacle, el que fa, tornem-ho a dir, és forçar l’espectador a participar en una cerimònia molt cool però essencialment partidista i sectària. En castellà en diuen ventajismo, d’aquesta manera de fer trampa. I tot això, amb la coartada que els artistes som gent compromesa i bla, bla, bla. Imagini el lector que va a l’hospital de Meritxell i en acabar la visita el senyor doctor aprofita per endossar-li el cartellet: “Visca el 155”. O el Xavi, hipòtesi improbable, si el lector té la sort d'esmorzar al Sinquede. Perquè sí i sense possibilitat de rèplica. A veure què en pensaria: hi tornaria? Seguiria sent una anècdota? Doncs això és exactament el que va fer Pepa Plana divendres al Comunal.

Compartir via

Comentaris: 5

Comentaris

La opció de que potser ho ha fet al final perquè així a qui no li agradi pugui marxar però ja havent vist la obra no la contempla, no?
Ja es vigila el fetge vostè, perque darrerament treu molta bilis. I tranquil, que estic segur que quan ho faci, el metge no li treurà cap cartellet.

"El ciudadano español es un personaje pintoresco, producto de la influencia que han ejercido sobre él la Iglesia, la Aristocracia, el Ejército y el Palco del Bernabeu.
Esa circunstancia ha hecho que carezca de espíritu crítico ante las injusticias, que sea sumiso y dócil con el poder, y que, además, sea profundamente envidioso.
Difícil alternativa tiene para salir de este pozo psicológico. La casta y su subvencionada caverna mediática ya van procurando que esto no suceda.".
Molts ànims, senyor Luengo.

Potser la diferència l’hauria de veure tot sol vostè.
Una cosa és defensar uns drets, defensar llibertats i l’altre, abolir drets i llibertats.
Una cosa és la defensa de drets i l’altre, atacar a qui els defensa.
Demanar llibertat per presos polítics no és el mateix que imposar un article utilitzant-lo per cessar un govern sorgit de les urnes.

La diferència és que el 155 ens el mengem sí o sí, ara mateix, i fins que la "democràcia o la santa Constitució" així ho decideixi. I la gent que està a la presó, és gent molt digna i molt valenta que l'únic que han fet ha estat exercir de polítics, defensar les seves idees i servir als seus votants. Que estadísticament representen una part molt important d'un poble que els ha fet d'abanderat en aquest camí... Res comparable amb l'absència de política i l'aplicació de la "llei", si és que se'n pot dir així, a la manera de la Santa Inquisició d'aquesta España de Crosta tan gruixuda que és incapaç d'obrir els ulls i mirar que hi ha més enllà del que és la seva veritat absoluta.
Per acabar, A.L. a Catalunya sap com acaben els espectacles culturals des que el 155 i els barrots han vingut a rescatar o millor dit castigar o deslliurar-nos de la nostra gossadia? Em sembla normal que qualsevol espectacle o artista convidat d'aquesta procedència reivindiqui el que considera la seva justícia no amb la toga i el martell d'aquesta justícia española que està fent el ridícul per tot Europa, sinó amb l'únic que com a part més dèbil, de moment, podem exercir: la del dret a queixar-nos , o el que és el mateix, el dret a expressar-nos, sí és que per vostè el dret a la lliure expressió ho ha de seguir sent. Li pregunto?
Voldria recordar també que el periodisme hauria de ser objectiu. Ell seu subjecte senyor Luengo últimament sobrepassa els límits de l'objectivitat, més del que ens té acostumats. Li pica tant el tema que com més rasca més s'enceta.
Les ulleres no serveixen de res quan s'ha perdut la vista.
Atentament, M.A

El pancatalanisme ja no sap que fer per contaminar Andorra, però per sort ara (mai no ´s tard) hi ha famílies que estan començant a aixecar la veu i plantejar preocupació.
Se'ns està prenem per una simple caixa de resonància d'uns reclams d'il.legalitat a Espanya però només caldrà saber esperar. EL temps sol posar les coses al seu lloc i només cal esperar que més famílies andorranes defensin la sobirania d'aquesta país (país real, no pas inventat com a Catalunya)
Gràcies, sr. Luengo, per donar la cara.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte