La maledicció del roc de les Bruixes

El ministeri de Cultura amenaça Regirarocs amb sancions si no retira d’internet la informació sobre l’accés al conjunt rupestre.

“Us demano de no difondre l’accés als gravats. Us agrairia que en un termini de 15 dies elimineu les informacions que hagueu pogut donar, especialment a internet, sobre aquest tema. En cas contrari, l’Administració es veurà obligada d’obrir-vos un expedient sancionador”. Amb aquesta gens subtil amenaça conclou la carta que la directora de Cultura, Montserrat Planelles, li va enviar el 23 de maig a Gerard Remolins, l’ànima de Regirarocs. Com es veu, el commina a esborrar totes les referències sobre la ubicació i accés al roc de les Bruixes, i de passada li reclama que enviï una “sol·licitud” que serà “acuradament analitzada" pel ministeri si pretén continuar oferint visites guiades al conjunt rupestre de Prats, tal com Regirarocs fa des del 2015, cada mes de juny i coincidint amb el solstici d’estiu.

Remolins es va quedar de pedra perquè no hi ha precedents d’una iniciativa similar per part del departament que dirigeix Olga Gelabert, perquè la missiva de Planelles assegura que Regirarocs ha senyalitzat amb un “sistema de geolocalització” l’accés als gravats –extrem que Remolins desmenteix categòricament– i també perquè “m’amenacen”, diu, “amb una sanció d’entre 300 i 3.000 euros però en cap moment em diuen quin article en concret he incomplert”. L’arqueòleg va portar la carta als advocats, i ahir mateix va fer arribar la resposta al ministeri: “No considero procedent el seu requeriment ni l’advertència de la possibilitat que se m’obri un expedient sancionador sense més fonament ni concreció del meu suposat incompliment de la llei. Per tant, seguiré desenvolupant com fins ara les activitats professionals que duc a terme”.

Ras i curt: Remolins no té cap intenció de suspendre les visites guiades al roc de les Bruixes, ni tampoc de retirar la informació sobre el jaciment que els últims anys ha anat penjant a diferents plataformes –Facebook, Instagram, Wikiloc i Sketchfab, assenyaladament: “En primer lloc, perquè en cap d’elles en donem les coordenades exactes, si és que per geolocalització hem d'entendre-hi les coordenades: a Wikiloc simplement hi penges una ruta que l’usuari es pot descarregar, i a Instagram se t’obre Google Maps i es desplega una foto sobre el punt que has marcat”. Però és que, a més, insisteix amb una lògica implacable, “perseguiran a tothom que pengi a Internet una ruta que passi pel roc de les Bruixes? O només a mi? I sobretot, d’acord amb quina legislació? Perquè la llei del patrimoni vigent és ben clara i insta els poders públics a la difusió activa del patrimoni i a donar suport a les entitats que el difonen. Amb aquesta carta el que fan és precisament el contrari.”

Voluntat ‘intimidatòria’

En aquesta situació enverinada no hi poden ser alienes les denúncies creuades els últims temps entre Regirarocs i el departament de Patrimoni. Recordin només la deixadesa del cementiri de Santa Coloma, després de l’excavació que Remolins i el seu equip hi van practicar a la tardor i que ell atribueix al ministeri, i la inexistència de la preceptiva memòria sobre l’excavació del Forat de la Coma, reconeguda pel mateix departament i que hauria d’haver inhabilitat l’arqueòleg que ha dirigit la recent intervenció al forn de camp de Perot. De tot plegat, Remolins n’infereix “més una voluntat intimidatòria que una altra cosa”. Encara més quan, recorda, el mateix Comú de Canillo inclou el roc de les Bruixes al pla d’urbanisme, aprovat el 2007 i avui accessible per internet –“També els demanaran que el retirin?”–, i que AINA hi porta cada any els nens de colònies: “Demanen ells permís i els acompanya un arqueòleg”.

Amb tot el que precedeix, ho té claríssim: “No penso donar-li cap validesa, en aquesta carta, i continuaré fent el que he fet fins ara, perquè tinc la preceptiva autorització de comerç per desenvolupar aquesta activitat”. I amb la mateixa lògica insisteix, d’una banda, que la ruta del roc de les Bruixes continua senyalitzada per les pilones de ferro i els basaments de formigó que el ministeri no va retirar el 1995 –el que va retirar eren els panells informatius– i, de l’altra, “perquè el jaciment es troba al costat del camí, en un lloc públic i obert; no s’ha de saltar cap tanca ni accedir a cap propietat privada. No ja com a arqueòleg, sinó com a ciutadà, no entenc per què no hi he de poder accedir. Una altra cosa seria la balma de la Margineda, o una església tancada: en tots dos casos demanaríem lògicament permís per accedir-hi. Però no tenen res a veure amb el roc de les Bruixes”.

De fet, conclou, tot plegat té a veure amb la concepció del patrimoni: és de tots, com sosté la llei, o només d’uns quants que s’han arrogat el dret de decidir qui pot i qui no pot accedir-hi? “Nosaltres ho tenim clar. D’altra banda, no es poden posar tanques al camp. Internet ha vingut per quedar-se. Si no és Regirarocs, qui penja l’itinerari a Wikiloc, ho farà un altre. I un altre. Si els pensen perseguir a tots, se’ls ha girat feina”.

En fi, que demà expira el termini, que Regirarocs s’arrisca a una multa inèdita per aquí dalt i que Remolins no retirarà un sol document d’internet, i a més té la intenció de pujar el 21 de juny a Prats: “Com cada any des del 2015 i mai no havien dit res”. Això acaba de començar.