La política partidista i populista de DA

La política partidista de DA enfronta un irreversible grau de descomposició, ja que són arrasades les ideologies pel pragmatisme i la recerca del poder pel poder; deixa en darrer terme l’anàlisi i debat dels grans problemes nacionals i prioritza les estratègies per aconseguir vots, sense tenir en compte la veu de la societat. La política populista es practica quan l’estratègia es basa en propostes que resulten atractives per al poble però tenen un component manipulador i demagògic. De fet, els termes demagògia i populisme s’utilitzen normalment de manera indistinta, ja que tots dos expressen la intenció d’atraure el poble amb idees que sonen convincents però que amaguen interessos ocults. I desitjo que la política partidista sigui esborrada del manual del bon polític d’Andorra.

Segons declaracions als mitjans de comunicació, el titular d’Economia, Gilbert Saboya, està convençut que DA està en condicions de lluitar per reeditar una majoria absoluta. Aquesta seria la màxima preocupació dels demòcrates, una majoria. Una de nova. Amb quinze consellers sobre 28. Suficient. Com ja he dit en altres articles, un partit fet de diferents ideologies, sense una ideologia marcada ni un clar full de ruta, lluitarà. Això sí, un full de ruta construït durant dues legislatures de majoria, la segona amb un aprovat just, i que utilitzaran la feina començada, ja abans promesa d’acabar, per exposar-ho al programa electoral. Què sí! Que em repeteixo sovint però cal no oblidar i no caure en l’oblit de certes coses; el temps sol tenir aquestes coses, però fer memòria setmanes després de certes coses no és despertar fantasmes del passat sinó veure una realitat.

Com si es tractés d’un espectacle de circ, els polítics de DA es maquillen i es vesteixen del color que millor s’acomodi als seus interessos, sense dubtar ni un segon a treure la roba bruta a l’estenedor dels mitjans. Sembla que fer estratègia de partit els resulta tan fàcil com mudar-se de roba interior.

A DA els ha incomodat un vídeo recull fet pel partit polític Liberals d’Andorra, que podreu trobar al canal de Youtube amb el títol Seguim aturats amb DA. En aquest vídeo, durant tres minuts s’exposen algunes promeses electorals i projectes que d’ençà de l’any 2011 i fins a data d’avui, i per més inri dient que quedaran per a la propera legislatura, han fet enganyant i no han complert o sabut com fer-ho. Un heliport promès des d’un bon inici de la primera legislatura de DA i que l’any 2014 ens diuen que serà per a la propera legislatura i en unes recents declaracions del cap de govern dubta que es pugui fer. The Cloud hauria d’estar acabat a mitjans del 2018 i ho estarà a finals del 2020 per 15 milions d’euros més. El titular de Turisme diu que el recinte multifuncional es farà en la propera legislatura quan havia dit que seria una realitat per al 2018. Farien un parc d’aigües braves i ara veiem que no pot ser per manca de cabal..., i així uns quants exemples més, que conviden a la reflexió. Cert és que en aquest vídeo Liberals d’Andorra no expliquen com ho farien ells, però és atrevit i potser sí que a Andorra ens caldria un programa com El Intermedio i es cantarien les quaranta a més d’un. Dit això, queda palès que no han sabut com fer-ho i exageren de supèrbia en dir que veuen una nova majoria i per a una propera legislatura.

DA té por. Una piulada recollida per @Democrates_and en data de 23 de maig d’enguany ho evidencia. Diu Jordi Cinca en declaracions als mitjans en roda de premsa posterior a aquell consell de ministres: “Segurament hi haurà qui creu que explica millor el seu projecte des de negar el dels altres”, fent referència a aquest vídeo recull. El més correcte per als ciutadans i de rebot al seu electorat hauria d’haver estat no haver de negar res.

Davant d’una astorada ciutadania, ara el cap de govern i els seus amics d’escola jugaran als escacs i aprovaran, salvat d’un gran avançament electoral del rei, tal com va dir el president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró, a l’@araiaqui, la reforma laboral i la reforma de la funció pública. D’aquella manera però s’aprovarà.

DA ho ha estat i és populista. Es basa a fer propaganda, en el carisma del líder. En poques paraules, diuen el que el poble vol sentir. En algun consell general DA ha utilitzat l’arma del mot “populisme” per acusar els seus rivals polítics i personalment ho entenc, ja que aquesta paraula té una clara connotació negativa. Pensar que una majoria no vol debatre un text alternatiu a la llei de l’esport presentada pels Liberals i pels Socialdemòcrates (per cert, no cal paritat perquè les dones ja fan esport) o que ni es prengui en consideració la proposta de llei del PS amb el suport de L’A sobre la proposta de llei dels comuns... evidencia un clar retrocés de la democràcia i un salt cap al populisme i el partidisme que, per sort, no té cabuda en una societat andorrana moderna i identitària.