Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de andresluengo

Andrés Luengo

Periodista

 

 

Dues o tres coses que li hauria dit al de la verra




Diu el Sinquede que som uns pesadets, que sempre acabem parlant del mateix. I té raó. Què més voldríem nosaltres que parlar de coses constructives i saludables, com ara el roc de les Bruixes i la que probablement és l’ocurrència més impertinent que ha brollat del departament de Cultura des dels temps del PS i els Petits Cantors. I no és per res, però allà va ser on l’executiu Bartumeu va començar a cavar la seva tomba. Què més voldríem nosaltres, dèiem. Però és que això és com estar enamorat, que tot et recorda el rostre i les gràcies de l’estimada i no hi ha res a fer-hi. Doncs amb el procés dels pebrots passa el mateix. Vas un dissabte amb la nena a la inauguració del parc infantil de Ciutat de Valls, i plaf, t’has d’empassar el llacet groc de l’il·lustríssim senyor alcalde de Valls. El dissabte següent se t’acut anar tranquil·lament a veure pallasses al Comunal, i pataplaf, “Llibertat presos polítics” al final de la Pepa Plana. I l’altre, a l’aplec de la sardana, i el mateix: més records per als totpensionistes d’Estremera. Però va un pobre servidor i explica aquesta progressiva i sectària colonització de l’espai públic, i de seguida surten les belles ànimes rondinant perquè ens fixem en l’anècdota, amb el que costa aixecar un aplec, i que ells no hi tenen res a veure, que es dediquen a fer cultura, no política. Això, senyor president de l’Agrupació Sardanista, és el que li hauria d’haver dit al de la verra de la cobla Bellpuig quan li va demanar de penjar el drap: que vostès ballen, no prediquen. Que l’espai públic és de tots, no de la secta. I que la sardana vol ser patrimoni de la humanitat, no només de la tribu indepe. Perquè si ha de ser així, ja se la poden confitar.

Compartir via

Comentaris: 5

Comentaris

El ciudadano español es un personaje pintoresco, producto de la influencia que han ejercido sobre él la Iglesia, la Aristocrácia, el Ejército y el Palco del Bernabeu.
Esa circunstancia ha hecho que carezca de espíritu crítico ante las injusticias, que sea sumiso y dócil con el poder, y que sea profundamente envidioso.
Difícil alternativa tiene para salir de este pozo psicológico. La casta y su caverna mediática ya procuran que esto no suceda.

Més clar, aigua. El pancatalanisme, el pitjor i més perillòs enemic de la identitat i sobirania andorrana en un futur més pròxim del que sembla, comença a fer taca d'oli a les valls, amb la complicitat del silenci del Govern i de comuns.
Sort que hi ha gent com vostè, Andres, que diu les coses clares.
Salut i coprincipat.

"totpensionistes"?? Ets un energumen irrespectuós.
Demostres uns nivells d'humanitat que espero que et siguin correspostos. Menys mal en tens del teu palmero Campolongo, que sempre t'anima i et riu les gràcies cada vegada que vomites bilis sobre les legítimes aspiracions d'autogovern del poble de Catalunya.

Quina vergonya haver de llegir aquest escrit en un diari andorrà! No sé si és expressament contundent per poder tenir alguna resposta en forma de comentari, o si realment et creus aquestes papanatades que has escrit. En qualsevol cas, la teva pintoresca idea de la democràcia està ben tergiversada!

Suposo que l'amic Campolongo li deuria dictar l'article perquè vostè, periodista?, a l'espectacle de Pepa Plana i a les sardanes no hi era pas. Escriu sempre d'oïdes?

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte