Nomen torna al ‘mercat’ polític
Encapçala Candidatura Sobiranista, que concorrerà a les generals amb el ‘no’ a l’acord d’associació per bandera.
Eusebi Nomen torna a la primera línia política. Si és que alguna vegada n’havia marxat, és clar. Set anys després de la seva primera aventutra com a conseller general –aleshores, amb Andorra pel Canvi–, i al capdavant ara de Candidatura Sobiranista (CS).
Aquest és el nom amb què ha batejat un partit del qual ell és de moment l’única cara visible perquè –diu– “es tracta de parlar del programa, no de cares; de les solucions que proposem per a Andorra”. I aquestes “solucions” es resumeixen en la defensa del Coprincipat davant dels que “el volen posar en perill convocant referèndums sobre l’avortament”; la negociació d’un tractat de lliure comerç amb la Unió Europea (UE)s; la reforma del sistema electoral que acabi amb el “tot o res” amb què ara es resolen les candidatures territorials a les eleccions generals; la “despolitització” de la justícia –proposen l’elecció pel ciutadà dels membres del Consell Superior de la Justícia–, de la funció pública –amb una normativa “clara” sobre edictes, concursos i processos de selecció que penalitzi “fortament” els incompliments: “No podem seguir amb escàndols com el d’Spai”– i del SAAS, per al qual en postulen la professionalització de la gestió a l’estil de corporacions com Adeslas i Sanitas “per evitar el clientelisme polític i sense que això vagi en detriment del servei”.
CS també vol derogar l’IRPF per atreure “immigració d’èxit”, i obrir una moratòria que permeti tornar al mercat les –calcula Nomen– “entre 4.000 i 5.000 vivendes avui bloquejades per culpa de la nefasta gestió de l’intercanvi d’informació”.
Aquest és l’esquelet d’un programa que situa CS “fora de la zona de comfort dels partits actuals, que donen tots voltes al mateix racó del tauler de joc; nosaltres ens n’hem anat a l’altre costat, per jugar en un tros del tauler on avui no hi ha ningú”. L’objectiu és presentar-se a les eleccions generals, que Nomen vaticina que Antoni Martí no convocarà fins a l’últim moment “perquè DA no troba cap candidat viable”. I amb la voluntat, diu, “de convertir-nos en punt de trobada de totes les persones que coincideixin amb el nostre diagnòstic i creguini en les nostres propostes: la nostra és una candidatura nacional per a un projecte d’estat, de Govern, i hi seran naturalment benvingudes les llistes territorials que s’hi sentin còmodes”.
Ni esquerres ni dretes, ni liberalisme ni socialdemocràcia. Segons Nomen, l’eix central de la política andorrana és avui la sobirania: “N’hi ha que la volen dissoldre o utilitzar-la com a moneda de canvi; nosaltres pretenem preservar-la”. I al costat de la “sobirania”, el Coprincipat: “Davant dels que volen portar l’avortament a referèndum i consideren intranscendent que el preu sigui la liquidació del Coprincipat en favor de la república –perquè de fet ja la preferirien, una república–, nosaltres apostem clarament pel Coprincipat i no el posarem en risc”.
Ni IVA ni IRPF: lliure comerç
Pel que fa a la relació amb la UE, CS considera que l’acord d’associació actualment en negociació comportarà l’ingrés al mercat únic amb totes les conseqüències, inclós l’IVA comú: “Seria una cosa nova, mai vista, un acord d’associació amb un IVA del 4,5% com el que tenim ara. No ha passat mai. La realitat és que l’acord comportarà un IVA del 15%, i això és simplement inassumible per a Andorra”. Quina solució postula Nomen? Un conveni de lliure comerç en la línia del que està negociant el Regne Unit i que permeti jugar amb els aranzels aprofitant la guerra comercial que ha declarat Trump: “La idea és lliure comerç amb la UE mantenint la nostra sobirania davant de tercers, de manera que puguem importar d’aquests tercers sense imposar-los aranzels. Així és com tornaríem a generar el diferencial de preus de què històricament hem viscut. Les guerres comercials són una oportunitat per a Andorra”. Pelet pervers? “Més aviat realista, i la realitat és que quan ets sobirà pots aprofitar les oportunitats”.
Junt amb el tractat de lliure comerç, l’altre proposta que situa CS a l’altre costat del tauler de joc, i ben sols, és l’IRPF. El motiu, diu, és el “fracàs” del model fiscal i societari implantat per DA: “L’obertura econòmica s’ha quedat en res, la realitat és que no ha vngut cap central internacional d’exportació ni cap seu corporativa”. CS vol revertir aquesta situació derogant l’IRPF per seguir el model de Mònaco, ”que ha atret 16.000 ultrarics, emprenedors que generen riquesa i que tenen un principi fonamental: no volen fer declaració de la renda. L’altra realitat és que aquí, qui paga l’IRPF són bàsicament els funconaris i els empleats de banca.” La solució? Un impost, diu Nomen, que gravi les activitats empresarials per evitar les deslcalitzacions, però no les rendes personals: “Mònaco ho ha fet sense problemes. Per què no nosaltres?”
I la moratòria, és clar. Sobre el paper, és senzill: “Si sortissin al mercat aquestes 4.000 o 5.000 vivendes ara bloquejades, liquidem el problema de la falta d’habitatge de lloguer”. Un parc “aproximat”, adverteix, que sortiria dels pisos propietat sobretot de persones físiques i jurídiques espanyoles i franceses que “van confiar en la garantia que no ho hauria intercanvi d’informació i que s’han torbat que no poden vendre ni llogar”.
Doncs aquest és a grans trets el programa amb què Nomen i CS pretenen donar un cop a la taula. Ben aviat, la presentació oficial. Amb noms i cognoms.
“5.500 vots no poden donar una majoria absoluta”
La reforma electoral que propugnarà CS parteix d’una amarga queixa: “No pot ser que amb 5.440 vots obtinguis la majoria absoluta del Consell”. Ho diu per DA a les eleccions del 2015. Per evitar-ho, proposaran que la llei d’Hondt regeixi també a les territorials, de manera –diu Nomen– que només la llista que tregui més del 51% dels vots s’endugui els dos consellers en joc i en cas contrari, que es reparteixin entre les candidatures més votades: “Tampoc pot ser que amb un sol vot més t‘ho embutxaquis tot”.