Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de TDiaztorrent

Txema Díaz-Torrent

Escriptor

 

 

Cutxi, cutxi, fiu, fiu




El vídeo comença amb la noia movent els seus dits, que produeixen un delicat so d’aleteig mentre apropa i allunya les mans dels dos micròfons que la flanquegen. Murmura cadenes fòniques quasi incomprensibles: desxifro que és amb nosaltres per ajudar-nos a relaxar. Amb una mica de sort, diu, els seus deliris ens regalaran un xut d’ASMR (resposta sensorial meridiana autònoma). Wala.
Els inútils que no l’hem experimentat ho ignorem, però aquesta agradable, agradabilíssima i orgàstica impressió de formigueig se sent normalment al cap, al cuir cabellut o a regions perifèriques del cos (les ungles o el xiulet es consideren regions perifèriques?) com a reacció a estímuls visuals, auditius o cognitius. El més semblant que m’ha passat mai és que se m’estarrufi el llom a les escenes de rebolcada de Coneixes Joe Black?, i em torturo demanant-me si m’ho provoca la Claire Forlani, la prota femenina, o el cos nu i apol·lini de Brad Pitt. Tant se val. Les divinitats dels canals d’ASMR a YouTube tenen vídeos de més de dues hores on es veuen, per exemple, dues mans obrint i tancant unes estisores que tallen l’èter. Se suposa que aquest so és un trigger, un disparador, que pot menar-nos a l’anhelada resposta sensorial. També hi ha qui passa un raspall dels  cabells, o un de les dents (net? Nou? Amb restes de pizza?) per l’escuma del micro. I em demano: aquests vídeos són editats  a partir d’una única seqüència copiada i repetida ad aeternum? O la persona en qüestió es passa dues hores fent el mateix i acaba amb rampes a les extremitats? Qui se’ls mira? Durant quanta estona, i per quin motiu? El guru de torn no podria aprofitar el moviment de tisora i tallar els bigotis a les gambes per a la paella del diumenge? Continuo amb la noia, que xiuxiueja a dreta i esquerra (vols parar quieta, collons?) quelcom que a mi em sona a cutxi, cutxi, i així s’hi està uns minuts. Colpeja una copa amb les ungles i mou les mans, fent fiu, fiu, fiu amb la boca, arremolinant les molècules d’èter que l’envolten. Apropa els llavis a un dels micròfons i el petoneja de forma virginal, moderadament sonora, muà, muà, muà, i segueix tiqui, tiqui, tiqui...
I vaig donant-hi voltes: vols dir que tota aquesta fantasmada no deixa de ser el mateix que hem fet tota la vida, escoltar el vaivé de les onades, el frec de les ales dels grills o el repic de la pluja a les finestres, per mirar d’asserenar-nos? És realment necessari que algú es posi en evidència públicament per “ajudar-nos” en la cerca de la cobejada sensació? Les meves disquisicions resulten interrompudes per un so estrident. Hòsties! La noia ha esternudat i, amb l’esforç, se li ha escapat un pet. Sento una lleugera tremolor recorrent la meva anatomia.

 

Compartir via

Comentaris: 2

Comentaris

No se m’hauria ocorregut mai escoltar aquests xius xius, tiquis tiquis, cutxis cutxis, per relaxar-me! Una mica sonats...
Ens fan combregar amb rodes de molí.... és com si la naturalesa (la realitat com la “vida misma”) hagués passat de moda. Extravagàncies inventades!
Ara, el teu final, Txema, ha trencat tota la “poesía”... ha estat el millor!
La teva imaginació no te límits!,,.
El piu piu dels ocells, el xiu xiu del vent, el va i ve de les onades....el silenci i la blancor de les nevades això sí... veritat?

m'agrada molt el teu estil literari... més més!!

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte