Decideix qui vota o qui compta els vots?

S’atorga a Stalin la frase: “No importa qui vota sinó qui compta  els vots”.
En democràcia decideix qui vota. El votant és rei. El sistema garanteix el seu vot.
En una falsa democràcia, decideix qui “compta” els vots.
La nostra opinió, purament tècnica, és que al sistema electoral andorrà li manca seguretat al llarg del procés, des del moment que el votant emet el vot fins al moment en què es compta aquest vot. Tenim un sistema que fa massa fàcil la topinada, com es feia en la restauració borbònica, canviant la paperetes dels votants per les que tenien guardades en tupines. 
Tenim massa casos d’escrutinis de vots que semblen estadísticament impossibles. Com aquells escrutinis en què una candidatura va consistentment en segon lloc en una parròquia, però en els tres darrers paquets de vots quasi tots els vots li són favorables i guanya les eleccions per la mínima. Com fet a mida.
El nostre sistema electoral té els següents punts febles:
–Es coneix amb antelació qui presidirà les taules electorals, de forma que es disposa de tot el temps del món per preparar allò que es desitgi fer, sigui bo o dolent. Per evitar disfuncions, en els sistemes electorals realment democràtics les meses electorals estan formades, i presidides, per ciutadans escollits aleatòriament amb molt poca antelació, perquè no hi hagi temps de fer res que no s’hagi de fer.
–Les nostres meses electorals estan presidides per polítics professionals. Un indici que, a Andorra, la classe política es malfia del ciutadà. Un fet que legitima que el ciutadà es malfiï del polític. Aquesta presidència de les meses electorals restringida als cònsols sols s’explica si el sistema és tan fràgil que permetria disfuncions si fos presidida per un ciutadà ordinari. En aquest cas, els ciutadans ordinaris ens hem de preguntar què és allò tan delicat que pot fer un president de mesa que els polítics hagin considerat que sols ells poden presidir la mesa. I, seguidament, ens hem de preguntar quina garantia tenim els ciutadans que els polítics no abusin de les febleses del sistema. 
–Un cop es buiden les urnes i abans d’obrir els sobres amb les paperetes, s’han de comptar el nombre de sobres. S’acostumen  a fer paquets d’un nombre determinat de sobres per facilitar aquest procés. Però tenir paquets amb un nombre concret de sobres damunt d’una gran taula facilita el canvi fraudulent indetectable.
–És molt difícil per a l’interventor d’una candidatura minoritària controlar totes les paperetes tota l’estona, des  que surten de l’urna fins que es tanca l’escrutini. És un sistema que fa massa fàcil que, en el cas d’eleccions ajustades, es pugui produir un canvi de paquets de vots o altres mecanismes impossibles de detectar per més que es tornin a recomptar els vots.
–El procés del vot judicial permet tenir centralitzats un gran nombre de vots durant molt de temps en un lloc conegut i amb un sistema de sobres ordinaris fàcilment violables. Atesa l’absoluta politització de la cúpula de la nostra justícia, mentre no es disposi a la Batllia de sobres inviolables i amb un sistema de traçabilitat absoluta de cada sobre, des de la Candidatura Sobiranista encoratjarem  que el vot es faci presencial a la mesa electoral el dia de les eleccions.
Des de la Candidatura Sobiranista proposarem a la Junta Electoral la instal·lació d’un VAR electoral. És a dir, la instal·lació d’una càmera zenital sobre la taula d’escrutini de vots, de forma que els sobres amb paperetes han d’estar sempre visibles per la càmera, des del moment que es buida l’urna fins que es tanca l’escrutini. Proposarem la retransmissió en temps real, en streaming, de forma que tots els votants puguin veure, i revisar, l’escrutini dels vots. Amb total transparència. 
Si els actuals polítics professionals neguen allò que fins en el futbol s’accepta, aleshores cadascú és lliure de pensar el que vulgui. Ens permetem anunciar que, si les nostres autoritats no accepten aquesta proposta de transparència electoral, tenim una opció B que agradarà als ciutadans sobirans.