Diari digital d'Andorra Bondia
El director ecònomic, general i assistencial i la sotsdirectora assistencial del SAAS, Buendía, Piqué, Martínez, i Carme Curcó.
El director ecònomic, general i assistencial i la sotsdirectora assistencial del SAAS, Buendía, Piqué, Martínez, i Carme Curcó.

El 75% dels usuaris d’El Cedre no necessiten cures sociosanitàries


Escrit per: 
Pepa Gallego/Foto: Jonathan Gil

El 75% dels usuaris del centre sociosanitari El Cedre no requereixen cures sociosanitàries, sinó més aviat assistència a casa seva  o residencial, tal com va dir ahir el director assistencial del SAAS, Joan Martínez Benazet. Això significa que els recursos que s’utilitzen i la despesa que suposen són superiors als que realment fan falta. El mateix director general del SAAS, Josep Maria Piqué, va reconèixer que es pot traduir en el fet que el 75% de la despesa d’El Cedre “es podria organitzar millor”.
Benazet va concretar que un 25% dels usuaris d’El Cedre podrien ser atesos en llars residencials, un 50% en residències assistides i un altre 25% sí que requereix serveis sociosanitaris. Això, però, significa que aquest 75% que no necessita atenció sociosanitària només requereix  una altra assistència, amb altres recursos, altre personal i un cost més barat. Fet aquest diagnòstic, tant el SAAS com el ministeri d’Afers Socials volen reformular el centre i obrir una part només destinada a recursos assistencials. “Es tracta de convertir-lo en un concepte més residencial i adequar els recursos”, va dir Piqué. 
No hi ha cap data prevista per a aquesta transformació. De fet, Piqué va remarcar que això comportarà canvis estructurals en la plantilla, i “s’ha de fer amb molta cura i explicar-lo bé”. Piqué va remarcar que ara molts usuaris estan acostumats al fet que els talli les ungles un podòleg, i va remarcar que potser aquest servei no és necessari per a tothom. 
Aquest model residencial estarà centrat en la persona. Des del SAAS ja s’ha fet un pas més amb la creació d’un programa de convalescència de llarga estada per a aquelles persones que necessiten els recursos després d’alguna intervenció quirúrgica. 
Benazet va criticar que l’auditoria que es va encarregar sobre El Cedre a uns experts francesos no tingués en compte que la gran majoria no requereix els recursos sociosanitaris, i que, només basant-se en les xifres,  recomanés una ampliació de personal que des del SAAS creuen innecessària. 
El 2017 van ser 122 els residents atesos a El Cedre i 34 els ingressos en el Programa Respir, que són ingressos temporals que permeten que els familiars que s’ocupen habitualment d’aquestes persones puguin descansar.  Un programa que disposa de sis habitacions. Piqué va destacar que aquesta ocupació és la màxima que pot acollir el centre. Aquestes dades es van fer ahir amb motiu de la presentació de la memòria del SAAS del 2017.

Menys llits, més a casa
Pel tipus de cirurgia que es fa a l’hospital d’Andorra, “quasi el 80% de les intervencions es podrien fer sense que el malalt ingressés i ara es fa en un 40%”, va dir Piqué. Amb la intenció de millorar el servei de cirurgia ambulatòria i fomentar la recuperació del pacient a casa, per evitar riscos que poden córrer a l’hospital, com el contagi d’infeccions, la tendència és reduir el nombre de llits i el temps d’estada. Això  suposarà que els recursos es dediquin a les àrees on realment sí que hi ha una major complicació. 
El 2017 hi havia 135 llits convencionals, dels quals 104 són quirúrgics, vuit d’obstetrícia, set de pediatria, dotze de salut mental i quatre de salut mental infantil i juvenil, altres setze llits per a malalts crítics, vuit per a especials, com són l’aïllament i la seguretat, i deu de reserva. Aquest 2018 es preveu una reducció de deu llits. En aquest sentit, la cirurgia major ambulatòria ha crescut més d’un 9%, amb 1.850 intervencions el 2017, i en els primers sis mesos d’aquest any ja se n’han fet 1.132.  En total, hi va haver 8.223 ingressos, un 1,7% més que el 2016, i l’estada mitjana s’ha reduït de 5 dies a 4,5. 
Pel que fa a la memòria econòmica, el director econòmic del SAAS, Lluís Buendía, va destacar que dels 63 milions pressupostats en l’apartat d’ingressos només es van sumar 59,5 milions, i que això va ser per dos motius, perquè 1,5 milions d’inversions no van complir el calendari establert i perquè uns altres 1,5 milions no es van aconseguir pel retard en l’aplicació de les mesures de la reforma sanitària. Les despeses van suposar 60,3 milions d’euros. 

Oncologia incrementa en un 10% els pacients

Els pacients d’oncologia s’han incrementat en un 10% i, segons va assegurar el director assistencial del SAAS, no es deu al fet que hi hagi un increment de malalts de càncer sinó que es deu “a un augment de la confiança en el servei d’oncologia de l’hospital”. La contractació d’un segon oncòleg a temps complet, la creació d’un coordinador, una infermera gestora dels casos, l’increment de comitès de tumors i també de protocols, i la incorporació immediata d’un psicooncòleg han fet que molts dels pacients que baixaven a Barcelona per ser atesos es quedin al Principat. Així, el 2017 hi va haver  547 pacients atesos, 49 més respecte de l’any anterior. I en els sis primers mesos d’aquest 2018 ja s’han atès 462 pacients. Les sessions de quimio o tractament d’immunoteràpia van arribar l’any passat a 4.927. Piqué va destacar que l’increment de coneixement, per contrastar i prendre decisions sobre certs tractaments,  es fa des d’aquí amb videoconferències amb experts d’altres centres. 

usuaris
Cedre
cures
sociosanitàries
no necessiten
75%

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Jo pensava que els criteris sociosanitaris depenien del grau de dependència de la persona i de la seva situació de vulnerabilitat, no de les seves necessitats en cures mèdiques (que per això es diu "socio"-sanitari). Si no teniu clar ni el que teniu a les mans, cada cop anireu a pitjor (i Andorra quedarà desatinguda fins que un altre lumbreres arribi amb un nou projecte millonari pagat amb diners públics).

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte