A propòsit de The Cloud: una oda al metro aeri
Doncs la veritat, a casa ens ha semblat que no n’hi havia per tant: que el cost final de The Cloud s’acabés enfilant fins als 55 milions suposava tan sols un increment del 40% respecte dels 39,5 milions que havia previst Andorra Telecom. Res que no s’hagi vist abans en les nostres benemèrites administracions. Recordin l’embelliment de l’avinguda Meritxell, que havia de costar 7,6 milions i que es va adjudicar per 10,9. Un 43% més del que s'havia dit. Per no parlar de l’espai expositiu dels frescos, aquella caixa de sabates que creix a la rotonda d’Enclar i que més que un museu sembla un micropis. Avui ningú no se’n recorda, però quan el gener del 2016 la ministra va anunciar el guanyador del concurs, se’ns va dir que el capritx costaria 300.000 euros. Onze mesos més tard es va adjudicar per 672.000: un 123% més. Per comparar-ho: una desviació tres vegades superior, tres, a la que hauria tingut The Cloud. Ningú no va dir ni piu i el projecte va tirar endavant com si res. Així que no sabem per què ara sí que toca indignar-se, quan el ball de números ha sigut en el cas de The Cloud proporcionalment inferior al que ens tenen acostumats els nostres dilectes polítics. Res que no hagi passat abans unes quantes vegades, i amb xifres molt més escandaloses. Algú sap quants diners s'han enterrat a l'edifici de Radio Andorra? I el que ha acabat costant el Rosaleda? Per això enyorem de vegades la gloriosa era liberal. Recordin el metro aeri de Forné, que tantes pàgines ens va ajudar a omplir. Va anar a parar al calaix de les quimeres a l’andorrana, però com a mínim no ens va costar ni cinc. Que se sàpiga, és clar. La cosa es va començar a tórcer amb el museu Gehry, cert. I al final de tot hi ha la gran veritat: els polítics passen, fins i tot els nefastos, però els seus errors es queden i a sobre els paguem nosaltres. No hauria de ser al revés?