Cosa dolenta, fora del ventre

El ministre Jordi Cinca anuncia que no es presentarà com a candidat de DA a les properes eleccions. Diu que necessita un descans. Tant de bo fos veritat. Andorra l’hi agrairia. Però no crec que Cinca estigui cansat. Cinca és incasable. Gaudeix escoltant-se a si mateix. Corre maratons. Puja i baixa les escales de l’estadi com un superheroi. No me’l crec. Penso que Cinca deixa la primera línia política pels motius següents:

1. Segons les nostres enquestes, menys de la meitat de les persones que van votar DA estan disposades a votar-los de nou. De fet, molts dels votants de DA no pensen votar, decebuts pels fracassos, cansats de destruccions, avergonyits per les corrupcions, avorrits de xerrameca. Un tercer triomf de DA no està garantit. Cinca no podria suportar quatre anys a l’oposició, sense el control dels principals mitjans de comunicació i havent de callar davant del constant retret d’una nova majoria amb voluntat d’aixecar catifes.

2. Els qui manen a DA, han pres consciència que el brillant i daurat passat de Cinca impedeix que sigui acceptat com a cap de Govern per moltes autoritats internacionals. La decisió de plegar no és únicament personal, sinó que vindria dels qui paguen les campanyes de DA.

3. Cinca és molt conscient que ha deixat la caixa buida. No ha aconseguit l’equilibri pressupostari, ha incrementat el deute públic, ha munyit la CASS i parapúbliques, ha destruït teixit productiu i ha posat data de caducitat a pilars econòmics. La banca andorrana ha perdut aquell muscle que donava seguretat estratègica a l’Estat. Cinca no sap crear riquesa. Sols sap gastar allò que altres han estalviat. Amb la caixa buida, Cinca no sabria què fer.

4. Cinca és molt conscient que el seu punt fort és la seva capacitat d’inventar-se arguments per defensar el que sigui, justificar el que calgui i tapar el disbarat que faci falta. Ho ha fet durant set anys i mig. Sempre posa la mateixa cara, digui el que digui. La capacitat de generar arguments està molt bé. La cara de pòquer, també. Però governar un país és més que jugar a veure qui te l’argument més gros. Cinca és molt conscient que ell no va més enllà de la dialèctica. És incapaç de construir, de crear valor. Sols sap parlar, i ara ha assolit un nivell tan fluix èticament que no passa de xerrameca. I ho sap.

5. Cinca és molt conscient que va apostar la seva carrera política a una carta, i que ha perdut. Va entrar a sac dins de BPA, sense mirar prim, apostant la seva carrera política (i la confiança en el sector financer) que trobaria proves demolidores que BPA seria una estructura de blanqueig de diner del crim organitzat i del terrorisme. Confiava que, un cop trobades les proves del blanqueig, tota l’actuació prèvia quedaria legítima i l’Estat podria apropiar-se dels hipotètics béns provinents del crim organitzat. Però, avui, Cinca és molt conscient que va perdre l’aposta: després de dedicar desenes de milions a buscar proves de blanqueig, BPA no era una estructura de blanqueig. Cinca sap que l’espoli de BPA és injustificable, que ha malmès la confiança en Andorra i que tot es va fer sota la seva argumentació de pa sucat amb oli. Cinca sap que un tribunal de justícia de veritat el pot pentinar. Cinca és molt conscient que a finals de juliol la justícia dels EUA obrirà el meló dels documents intercanviats entre Andorra i el FinCEN abans de la nota del 10 de març del 2015.

Cinca és molt conscient que haurà de dedicar el seu temps a altres coses i no a una campanya electoral. Mirat frívolament, sap greu que Cinca no sigui candidat. Els debats serien un espectacle, amb capítols memorables en què sortirien documents dels seus episodis més opacs.

Mirat seriosament, Andorra té una gran oportunitat, alliberada de la tortura de qui ha portat un control ferri, sobre tots el poders, i de qui ha executat la major destrucció de valor econòmic i social de la nostra història.

Andorra pot fer net. Com diu el refranyer català: cosa dolenta, fora del ventre!