Universitat de pseudohistòria
En aquests mesos, a partir de la finalització del període de docència reglada, proliferen arreu les anomenades universitats d’estiu. Bàsicament acostumen a ser un conjunt de cursos o seminaris oberts a un públic ampli, fets en un període relativament breu i que permeten aproximar-se o aprofundir en un tema determinat i millorar així la pròpia formació. Ara bé, no totes les universitats d’estiu són iguals, fent bona aquella màxima que diu que el nom no fa la cosa. Així, en trobem d’organitzades per universitats o per agrupacions universitàries o centres de recerca amb docents de primer nivell sobre les diverses matèries, i d’altres en què una agrupació de gent decideix muntar una mena de cicle de conferències sobre el que sigui i d’això en diu universitat, mentre cobren elevades inscripcions als participants a canvi d’una formació més que dubtosa.
Un d’aquests darrers casos és el de la Universitat d’Estiu Nova Història, de la qual se celebrarà la cinquena edició a principis d’agost a Montblanc. Darrere d’aquesta suposada universitat estiuenca hi ha l’Institut Nova Història, una mena d’associació dedicada a destapar els suposats casos de manipulació i tergiversació de la història per part d’un centralisme espanyol que ha intentat eliminar el protagonisme i la contribució catalana a la història universal. L’Institut i, en especial, el seu líder messiànic, Jordi Bilbeny, es dedica a demostrar sistemàticament la catalanitat de grans personatges com Cristòfol Colom, Leonardo da Vinci o Erasme de Rotterdam, per citar algun dels casos més destacats.
Per demostrar els seus arguments utilitzen una praxi totalment acientífica, sense cap tipus de rigor, amb nul·la recerca d’arxiu i basant-se en conjectures amb poc fonament. D’una prova, o suposada prova, ells en desenvolupen la seva teoria sense tenir en compte el global d’informacions que apunten justament en una altra direcció. Així, com que el fons de la cèlebre Gioconda sembla la muntanya de Montserrat, Da Vinci havia de ser català (Lleonart de Vinçà, de la Catalunya del Nord), més enllà que la resta de proves sobre la vida del pintor diguin una altra cosa. Òbviament, les seves teories tenen nul recorregut en la comunitat acadèmica, fonamentalment perquè no publiquen les seves tesis en revistes especialitzades ni les presenten en congressos, on podrien posar-les a debat com pertocaria. Simplement es limiten a la publicació en línia al seu portal i a l’autopublicació de llibres i altres pamflets.
Per desgràcia, compten amb la connivència de certs sectors catalanistes que creuen que donar suport a una pseudohistoriografia entestada a demostrar la suposada mà obscura d’Espanya contra Catalunya ajudarà en la construcció del nou país. Es veu que entre el catalanisme progre dir que genocides conqueridors com Cortés o Pizarro eren catalans ven d’allò més. Una de les coses que em preocupa és que aquesta fundació privada pugui comptar amb certs suports institucionals o d’entitats de la societat civil. Tot euro o cèntim d’euro públics que pugui rebre l’Institut Nova Història són diners llançats, i més tenint en compte que molts investigadors honestos i altament qualificats tenen dificultats per dedicar-se a la recerca. És disgustant el suport que a vegades els donen Òmnium Cultural o l’Assemblea Nacional de Catalunya, o algun ens local, com el consistori de Montblanc en aquest cas. S’ho haurien de fer mirar.
Si no teniu on caure morts i voleu riure una estona, podeu atansar-vos a Montblanc i gaudir d’un curs “sobre la falsificació i restauració de la Història de Catalunya” amb ponències com ara Com estudiar científicament la falsificació de la Història: hi deuen analitzar, suposo, la vida i obra de Jordi Bilbeny, entre d’altres. Fa temps que alguns tenim la sensació que aquesta tropa al·lucinen una mica amb les seves teories. Esperem que l’experta en psicologia clínica que fa la conferència inaugural d’enguany els ajudi a posar remei a aquesta situació.