‘Puteros’

Tot és parlar de prostitució i començar a llençar eufemismes, entre acudits i riallades, i veure només el somriure incitador de les dones prostituïdes, tot ignorant la seva mirada buida, girant la cara davant de qualsevol signe exterior de malestar, silenciant el rentat de cervell al qual estan sotmeses, i oblidar-se del nombre de desaparicions i morts entre les prostitutes, vaja, la recepta màgica que permet alimentar el mite de la puta feliç... L’engany rau a pensar que la indústria del sexe podria considerar les dones éssers humans, dotades de drets humans fonamentals; en particular, aquell del lliure consentiment.

Què és la prostitució? És l’ús del cos de la dona per part d’un home per tenir sexe. Ell paga i fa el que vol, ja que, ja se sap, qui paga mana! Si et desvies d’aquesta realitat, estàs portant la prostitució a l’àmbit de les idees o la filosofia. És més còmode, més amè i sobretot més innocu discutir sobre idees. Però la prostitució no és una idea filosòfica. La prostitució és una boca, una vagina, un recte penetrats habitualment per un penis o unes mans o objectes per part d’un home i després un altre home i un altre i encara un altre i uns quants més, fins a l’infinit... Això és la prostitució.

El mite de la puta feliç reflecteix sempre l’interès dels puteros i del lobby de la prostitució, i mai la seguretat i la humanitat de les dones prostituïdes. Obvien les causes de la prostitució, les pressions que hi porten, la pobresa, les violències sexuals físiques i mentals tanquen els ulls sobre la manera com han estat reclutades i el fet que siguin o no menors d’edat. La persona prostituïda nomes és vista com a mercaderia sexual, sense passat, sense somnis, sense esperances, sense futur, un cos fet senzillament per ser utilitzat, intercanviable, fins que ja no serveixi. Diuen que un de cada quatre homes hauria pagat alguna vegada per tenir sexe. Però segur que mai amb alguna d’aquestes dones esclavitzades! Segur que han pagat a aquella amiga d’un cosí d’un conegut teu que ho fa per vici i perquè guanya un patracol de bitllets i no vol fregar escales, la molt dropa!

El quid de la qüestió no és si les dones trien o no la prostitució, sinó el fet que el cos de les dones sigui saldat i venut com a bé o servei dins de l’òptica capitalista del mercat. I els clients són la demanda que alimenta el tràfic de cossos prostituïts, si tenim en compte que és la demanda la que crea l’oferta. La demanda són els puteros. Homes ordinaris i sovint prou simpàtics. Això els fa invisibles perquè són lluny dels estereotips, com aquell de l’home solitari o amb alguna discapacitat o, en certa manera, estrany i massa sol, massa lleig per establir una relació fora de la prostitució. Els puteros són dins les vostres famílies, poden ser col·legues de feina o homes amb qui us relacioneu a diari. Tenen una identitat normal i solen mostrar-se sociables i amants de les seves famílies. Els puteros no han de fer cap esforç, com segrestar dones, tornar-les narcodependents, prendre totalment el control de la seva vida, ja que ho fa per ells la indústria del sexe. Els puteros són aquells que es follen dones en captivitat, però no se’n senten culpables, ja que no són ells qui les retenen esclavitzades. Diuen que alguns homes (sic!) es tornarien bojos, o molt violents envers les dones i les nenes normals si no poguessin consumir putes on i quan ells volen.

Tranquils, que els puteros gaudiran de bona salut encara que se’ls prohibeixin les cases de barrets, fins i tot, els quedaria temps per reflexionar i descobrir l’empatia, la compassió i el sentit de la plena humanitat més enllà dels seus atributs sexuals. No, el seu penis no es marcirà ni canviarà de color fins a caure a terra!

Fet i fotut, qui disposa realment de la llibertat de decidir no són les dones prostituïdes sinó els puteros; poden decidir no associar-se a un tripijoc que tortura, mata i sotmet persones a escala d’un genocidi quotidià.