Diari digital d'Andorra Bondia
Jordi Guillamet: “La recerca és important per generar innovació i preparar-nos per al futur”
Jordi Guillamet: “La recerca és important per generar innovació i preparar-nos per al futur”

Jordi Guillamet: “La recerca és important per generar innovació i preparar-nos per al futur”


Escrit per: 
M. S. C.

El director de l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA), Jordi Guillamet, fa un repàs de la història de la institució des que es va crear, ara fa quaranta anys. Assenyala la necessitat que l’ens faci un pas més endavant incorporant noves línies d’investigació i ampliant el pressupost que es destina a recerca. L’IEA obrirà un procés en breu per definir quina ha de ser aquesta evolució. 

¿Com ha canviat l’IEA en aquests darrers 40 anys?
Primer de tot cal explicar per què es crea l’institut. Ens hem de traslladar al 1976, quan a Andorra hi havia una mica de convulsió perquè hi havia dos o tres elements que feien trontollar una mica la situació normal del país. Hi havia el problema amb la concessió de les ràdios i la creació de la setena parròquia, i també es pensava que hi havia una excessiva presència dels veguers i dels representants dels coprínceps. La gota que va fer vessar el vas va ser quan els veguers van treure un reglament laboral i un altre de residències passives sense consultar el Consell General. Era una situació enrarida i la gent que havia estudiat fora políticament va reaccionar i va dir: “Anem a tenir més presència en les institucions andorranes davant d’aquests veguers o coprínceps, que ens collen molt.”

Va ser en aquest context que neix l’IEA.
Cal esmentar dues o tres persones, entre les quals la Lídia Armengol, que van impulsar una cosa identitària andorrana. Una de les primeres victòries va ser introduir l’assignatura de català a les escoles i tot seguit la d’institucions andorranes, geografia i flora. Però es van trobar que no hi havia material pedagògic ni material fruit de la recerca i es va veure que calia gent que fes recerca. Van pensar aleshores a crear l’Institut d’Estudis Andorrans, entre altres coses.

¿Com va arrencar?
No hi havia personal aquí i van obrir una seu a Perpinyà i una a Barcelona. A Perpinyà hi va haver un personatge clau, que va ser Joan Becat. Ell es va posar a preparar els manuals i van crear un DEA (Diplôme d’Études Approfondis) d’estudis andorrans en català a més de fer treballs per al Govern –la zonificació d’allaus...–. A Barcelona hi havia gent més consagrada, com Badia Margarit, Puig Ferriol i Bricall, entre d’altres, que tenia nom, però va costar d’arrencar. A l’època de Jordi Pujol, però, la Generalitat va triar també Joan Becat per a les iniciatives que van impulsar a la Catalunya del Nord i l’institut va caure en desgràcia. Això era a la primera meitat dels 80 i jo em vaig oferir per treballar a la seu de Barcelona quan Andorra s’estava plantejant tancar-la. Vaig posar-hi professors joves amb ganes de treballar, vam començar a fer treballs de recerca, vam publicar la revista Annals, fèiem cursos, reuníem els estudiants andorrans a Barcelona... A principis dels 90 vaig comentar al ministre Dallerès que calia endreçar el que fèiem.

¿Com?
Li vaig comentar que l’institut s’havia de convertir en el centre oficial de recerca d’Andorra. Vaig preparar un projecte, que va acabar executant la Carme Sala. Es va crear la figura d’un director, que era un càrrec tècnic, i es va desplaçar tot el que es feia a Barcelona a Andorra. Vam crear el Crecid (Centre de Recerca en Ciències de la Terra), el CBD (Centre de Biodiversitat) i el CRES (Centre de Recerca Sociològica). Això es va començar a executar el 1999. 

¿Com va ser el creixement de la institució?
El 2005, la Meritxell Mateu, sent ministra encarregada de la recerca, va pensar que havíem d’agafar musculatura i es va ajuntar el Crecid i el CBD, que van formar el Cenma, i es va mantenir el CRES. Fins aquest any hem anat augmentant la plantilla i ara som uns vint investigadors. Cal dir que aquí creem talent i els investigadors treballen en el que han estudiat i els agrada. A banda, cada cop més acollim estudiants en pràctiques i codirigim tesis doctorals.

¿Com defineix l’estat de l’IEA avui?
S’ha consolidat, és una institució important i necessària, els estudis que fa són útils, treballem força per encàrrecs del Govern, dels comuns i altres entitats i crec que estem en un moment dolç, encara que tot no són flors i violes.

¿Quines són les mancances de l’Institut d’Estudis Andorrans?

Hi ha problemes de pressupost, com li passa tothom. Amb la situació actual m’és difícil preveure una carrera professional per als treballadors dins de l’institut. Tot i així he de dir que l’actual ministre d’Educació i Ensenyament Superior, Èric Jover, parla el mateix llenguatge que nosaltres. Ell és investigador. Ell demana més diners i ja veurem què passa el 2017. En aquest discurs anem junts. 
Tot i així, el pressupost és el que és i el Govern aposta pel turisme, i ens sembla molt bé, per reactivar l’economia, i per la inversió estrangera, però a mi m’agradaria que invertís en recerca. Suposo, però, que a la gent de cultura també li agradaria que s’invertís, i a la d’arxius... Per tant, el meu és un lament que es perd.

¿Quina seria la inversió necessària?
Ara el pressupost és gairebé d’un milió d’euros. Ens n’anem sortint, però ens agradaria créixer. 

¿Fins on?
Depèn de la missió de l’institut. El model d’avui es va posar en marxa fa vint anys i tenim investigadors andorrans que no tenen cabuda a l’IEA. Hi ha planificat per després de l’estiu un procés participatiu a l’entorn dels punts forts i febles de l’institut. Hi participarà tot el personal. Les conclusions s’elevaran a un altre nivell, format per experts, en què participarà també gent de fora l’institut. Aquí començarem a definir les línies que elevarem al document final, que ha de plasmar el futur de l’Institut d’Estudis Andorrans.

¿El futur de l’IEA en quins àmbits?
Si cal obrir recerca nova o si amb la que tenim ja estem prou bé. Si cal demanar més diners, si cal crear alguna cosa per anar a buscar diners a fora...

¿Es tractaria de buscar finançament privat?
El CRES ingressa 500.000 euros de treballs que fa, que ens gastem en les enquestes d’Andorra Turisme. Ara el Cenma també comença a treballar per encàrrec. Aquí vull anar amb compte perquè si ve Pyrénées i em diu que vol fer un estudi del perfil del client de la perfumeria no el farem, perquè no volem entrar en competència deslleial amb el sector privat. Buscar finançament privat és complicat. Es tracta de proposar a alguna empresa privada o grup privat algun estudi que es trobi dins de les nostres línies de recerca i que pugui beneficiar els resultats de l’empresa. Això sortirà de la reflexió que emprendrem. A més vull crear un departament de recursos econòmics. Tots els grans i petits centres de recerca en tenen.

I sobre les línies de recerca, ¿cal obrir-ne de noves?
Jo crec que sí. Jo tinc idees, però això ha de sortir d’aquest procés que emprendrem. També he de dir que una cosa que m’han criticat sempre és que l’Institut d’Estudis Andorrans havia de ser un centre de reflexió. No crec que ens plantegem convertir-nos en això.

¿Per quin motiu?
D’entrada perquè aquí no hi ha cap institució oficial que faci recerca. I també perquè l’institut es va orientar en aquest sentit des de l’inici.

¿Per què és important la recerca?
La recerca genera coneixement, genera innovació, i la societat avança, entre altres coses, gràcies a les innovacions. Per exemple, ara treballem molt en canvi climàtic. I per saber com evoluciona el canvi climàtic, des del Cenma estan treballant intensament amb tècniques noves i capdavanteres en relació amb altres universitats. La recerca és important per preparar-nos per al futur però també per fer aportacions.

Això, però, requereix pressupost.
Molt sovint, el primer que ens toca és explicar a cada ministre que servim per a alguna cosa i després que necessitem més diners. Això no ha passat amb tots els ministres –Mateu  i Jover ho tenen molt clar, que necessitem més diners–. En època de bonança s’hi pot posar diners, però en època de dificultats entenc que no toqui posar-hi diners. No et diré que invertim molt poc en recerca, però no seria sobrer que es fes un esforç, de la mateixa manera que s’hauria d’invertir més en cultura. Algun dia ens tocarà a la recerca, tot i que no sé la xifra. Els països més rics tenen una llarga tradició universitària de recerca i, per exemple, als Estats Units el sector privat inverteix molt en recerca i universitats. Aquí és impensable. No ens podem comparar amb Finlàndia o el Japó i fins i tot ni amb l’Equador, que ara aposta molt per la recerca. Però aquí de moment hi ha altres prioritats. Jo conec molt bé Mas-Colell i, per exemple, ell té clar que invertir en recerca és invertir en futur. 

¿Quins altres aspectes es voldrien potenciar?
Un altre dels reptes és la mobilitat dels investigadors. El primer pas l’hem fet amb els Poctefa. A més, a través de l’ambaixador espanyol hem entrat en contacte amb xarxes de recerca iberoamericanes. Hi ha, per exemple, la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), que és molt potent 
–fa recerca en canvi climàtic, immigració...–. Es podria establir treballs conjunts participant en les xarxes com a convidats. La idea de l’institut és créixer més. El que tenim està consolidat i cal créixer a poc a poc, i crec que amb aquest ministre ho farem.

“Nosaltres no podem treure diners d’Europa, i això és un problema molt seriós”

¿Què comportaria formar part de la Unió Europea?

Un problema important que tenim nosaltres és que no podem treure diners d’Europa, i això és un problema molt seriós. És una qüestió que sempre trasllado al ministre d’Afers Exteriors. Europa destina una inversió brutal a recerca. Totes les universitats tenen grups de recerca que es beneficien de diners europeus. Aquí creixeríem molt si poguéssim tenir-hi accés, tot i que Andorra també hi hauria d’aportar diners. També entenc que aquest és un tema menor en la negociació amb Europa.

Ara l’IEA ha accedit als projectes Poctefa, ¿què significa?
Aquest any hi ha hagut un primer senyal important, que són els projectes Poctefa. El Cenma participa en cinc. Europa paga un 65% i l’altre 35% el paga la mateixa institució. En aquest cas el ministre ha donat diners en metàl·lic perquè puguem assumir part del 35% que falta. Aquí hi ha uns primers senyals que informen que almenys el ministre té voluntat de fer això.

¿S’ha previst algunes activitats per celebrar el 40è aniversari de l’institut?
Sí. El 30 de juny inaugurem una exposició al centre de congressos de Sant Julià de Lòria i fem un acte sobre la història de l’institut. Inaugurarem l’any de l’institut, que anirà del 30 de juny d’enguany al 30 de juny del 2017. Preveiem una sèrie d’actes. Hi ha el llibre La llengua catalana a Andorra, que vam fer quan érem a Barcelona, que és una mena de diccionari i que es podrà consultar per internet. Una altra acció és un projecte que es dirà Geografies, en el qual estudiarem i presentarem un país que estigui d’actualitat i buscarem diferents aspectes d’aquell país, com ara cultura, antropologia, literatura, cine... És un projecte embrionari, fa dies que hi donem voltes. Tindrem l’ajuda de la llibreria Altaïr i el Comú d’Ordino, que ens acollirà.

¿Es prepara alguna cloenda especial?
M’agradaria cloure-ho amb un llibre dels quaranta anys d’història de l’institut. A banda, també farem una exposició sobre allaus, que farem al desembre a la Massana. Al febrer va fer vint anys de l’allau d’Arinsal, però nosaltres farem una exposició, com vam fer amb els aiguats, més científica –explicarem el comportament de la neu, per exemple–. I probablement impulsarem alguna altra cosa.

Número de vots: 286
Comentaris: 1

Comentaris

uns comentaris molt correctes

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic