Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de RAreny

Rossend Areny

Mestre i conseller lauredià

 

 

‘Presos polítics’ i ‘exiliats’... De debò?




“Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en el principi de la lleialtat institucional mútua. Catalunya té en l’Estat espanyol i la Unió Europea el seu espai polític i incorpora les obligacions que deriven del fet de formar-ne part.” És un paràgraf de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Mentre cito aquest fragment em reconec a mi mateix que, segurament, aquestes ratlles faran sortir butllofes en aquelles pells més fines que no tenen ganes d’acceptar, legítimament, cap altra visió que no sigui la seva. Jo no soc català i no m’he sentit agredit pel meu Estat. Almenys en aquest sentit.

Avui, com sempre, intentaré escriure de la manera més fidel possible a les meves conviccions què és el que penso sobre el concepte de presos i exiliats polítics emprat per les persones que no estan d’acord amb els empresonaments dels líders independentistes. Jo tampoc estic d’acord amb aquesta mesura extrema de privar de llibertat, però, a diferència de la immensa majoria, tampoc estic d’acord que s’utilitzin aquests termes per definir els empresonats i els qui han marxat d’Espanya. M’explico.

L’Estat espanyol és el que és perquè, en massa, els seus ciutadans van votar una carta magna que dibuixava la realitat territorial i política que coneixem. Els diferents estatuts d’autonomia també van acceptar, des de les nacionalitats o comunitats, la realitat actual. Per tant, les regles del joc van ser acceptades a gran i a petita escala. El temps, però, ha revelat que aquella realitat ja no complau una de les parts. No entraré a valorar  aquí els arguments d’espoli i de menysteniment per part de l’Estat perquè em manquen coneixements. Com a la majoria de ciutadans, per cert. Arguments en l’altre sentit, igual de convincents, també n’hi ha. Però la realitat és que es planteja un problema real d’encaix de Catalunya en un Estat, diuen, perjudicial pels seus interessos. 

Així, els dirigents polítics catalans de torn organitzen un referèndum d’autodeterminació al marge de la legalitat que obté un “clar” resultat a favor de la independència (dos milions dues-centes mil persones, en un territori de set milions i mig d’habitants). Legitimats per aquestes dades, s’atreveixen a declarar unilateralment una independència que acabarà durant un o dos minuts. Un clar desafiament a aquella lleialtat institucional que esmenta el propi estatut català. Mentrestant, es van configurant, diuen, unes estructures d’Estat a Catalunya. Els esdeveniments es precipiten i comencen a arribar empresonaments preventius de la majoria d’aquells polítics així com dels principals líders del món associatiu proindependència, acusats de rebel·lió. Alguns decideixen marxar a l’estranger. 

Molta gent va quedar esparverada amb aquest desenllaç. Gairebé ningú s’ho esperava realment. Jo sí. I no pas perquè tingui la bola de vidre sinó perquè em semblava lògic que passaria. Dic lògic i no necessari ni bo. Malauradament, he hagut de repetir moltes vegades aquell “i què esperaves?” Què esperàvem que faria l’Estat amb la constitució i l’estatut a la mà? Què ens pensàvem que passaria… que a Espanya farien veure que no ha passat res i que seurien a pactar un referèndum d’autodeterminació? Com si aquell conat de rebel·lió o cop d’Estat no hagués succeït? Què imaginàvem que faria el Tribunal Constitucional? I repeteixo: no estic d’acord amb els empresonaments.

Crec sincerament que els presos no són polítics ni els fugits són exiliats. Al meu entendre crec que aquests darrers són, a més, covards. No són perseguits per les seves idees com els presos i exiliats que ha deixat la història mundial. Ni la Rahola ni el Mas no hi són pas, a la presó, i pensen obertament el mateix. Bé, el Mas ja no tant… Tots ells han fet prova de deslleialtat i algú els ha castigat amb les lleis espanyola i catalana i el codi penal a la mà.

(Sort que ja vaig escriure un article sobre el que penso de l’Espanya actual i alguns lectors no em detestaran… tant.)

Compartir via

Comentaris: 16

Comentaris

Ser mestre de professió no sempre significa ser mestre. Es pot arribar a ser fins i tot un pervertit abusador de menors amb un títol acadèmic penjat a la paret.
Ser català no significa ser espanyol fins que ho decideixin el senyor Areny o les lleis que ell cregui que són inviolables, modificables o anul.lables.
Viure al planeta Terra també significa estar a l'ampar d'un organisme que es diu ONU, on les seves lleis diuen ben clar que tot poble té dret a autodeterminar-se, una Carta Magna reconeguda fins i tot pels propis amics empresonadors del senyor Areny.
Altre cosa és que la respectin.
Intentar cumplir el mandat del poble català exposat en uns programes electorals legals pot tenir certa lògica... encara que políticament no li agradi al senyor Areny.
Perseguir i pretendre empresonar polítics amb lleis que no corresponguin està mal fet. Això ja ho diuen a Alemanya, Bèlgica, Suïssa i al Regne Unit. De moment. Encara falta saber que en pensen a Estrasbourg , l'Haia i New York.
Per cert, aquests anteriors països d'això oficialment n'hi diuen polítics exiliats... encara que no li agradi la paraula al senyor Areny.
Evidentment la opinió esbiaxiada d'aquest exconseller és ben respectable, faltaria més, però voler dir la seva amb un tema de caràcter humanitari com aquest, més aviat es pixar fora de test, un magre favor als drets humans, veinatge i excompanys de professió.
Esperem que tingui més sort en les seves futures opinions pretesament magistrals.

Vos mateix dieu que desconeixeu part del conflicte politic. Llavors vos també creieu que els tribunals alemanys, belgues, escosesos, suissos estan prevaricant al no veure cap delicte als fets? Des de les altures caldria tenir mes perspectiva sobretot historica.

Bon dia,

El que em sorprèn més és que diguis que els exiliats, al teu entendre(?), són uns covards. Precisament, gràcies a l'acte de valentia d'aquests, està quedant palès el judici polític que pateixen els d'aquí (recorda, empresonats preventivament per un delicte que hem comès 2 millons i pico de persones; i els Jordis, si existís justícia, rebrien una bona indemnització). Si bé, el Puigdemont i companyia poden anar lliurement per tot arreu.

No et sembla prou motiu les motivacions polítiques d'una jurisdicció tan independent i fiable com la que hi ha a Espanya? (he de comentar que és ironia, que mai se sap qui ho interpreta)
Bé, també d'on no n'hi ha no en raja.

Rossend, he llegit tres vegades el teu article d´opinió i no entenc perquè anomenes covards als polítics catalans que són a l´estranger. Hi són per donar a conèixer les barbaritats d´una falsa justícia franquista anclada en el passat avalada per una monarquia anacrònica que tots saben de quin peu calcen.

Els polítics que es troben fora de Catalunya no són covards. Són valents i treballen per assolir el mandat dels qui els van votar. Tothom té dret a decidir lo que vol ser, quant i on, i ningú ho ha d´impedir. Tal com comenten aquí mateix, l´ONU ja explica que tothom té el dret d´autodeterminació.
No val a dir que la Carta Magna diu, demana, és, etc. Els catalans, al igual que qualsevol ciutadà de l´estat espanyol, o altre, té tot el dret de decidir lo que vol ser.

Recorda als que, abans de l´1O, durant i desprès van efectuar actes de violència. No van ser els catalans. Per a mi els covards van ser els «manats» uniformats que aprofitant de la seva posició i del sou pagat pels mateixos a quins van apallissar encara reien («a por ellos»). *En baso en els vídeos i les informacions vistes a les tv´s espanyoles.

Covards són els que des de l´ombre inciten a l´odi i obliguen als menys intel-ligents a fer actes punibles com els que estém veient a les notícies.

Jaume Cabot i Baldà

Bon dia

Llegir al Sr. Areny i llegir les declaracions de la Sra Arrimadas és exactament el mateix.
la manera que tenen de donar la volta a la realitat és aclaparadora, però no per això passa a ser veritat. No per molt repetir una mentida aquesta deixa de ser-ho.
Ens hauríem de preguntar quin és el motiu d'aquestes declaracions. Pot ser no son ni tant sols confessables.
L'estatus quo actual beneficia a molta gent, que, si cal, passa per sobre dels drets de la resta de mortals, a qui menysprea.
Per que és un menyspreu dir que un individu, una col·lectivitat, un poble te menys drets que un altre. Les lleis només son això, normes, que quan cal s'han de canviar pel bé de tots. Una llei impedeix una cosa, legitima d'altra banda, simplement s'ha de desobeir.
O no era il·legal asseure's als seients del blancs a Amèrica del Nord? O no era il·legal ser comunista a l'Espanya de Franco?
Però bé, vostè vagi fent punts, i pot ser algun dia trobarà la gratificació merescuda...

Carai, com couen entre els hiperventilats de torn quatre veritats ben dites.

Quina empanada mental que porta el Jordi VV. Això de comparar les lleis contra els negres als EUA amb la Constitució espanyola ja està massa vist, i no cola. A veure si te'n enteres: els negres no van votar les lleis que els discriminaven, i en canvi els catalans sí que van votar MASSIVAMENT a favor de la carta magna espanyola.
Per cert, que defensar la independència de Catalunya és perfectament legítim, però les coses ja no son el mateix quan per defensar aquest dret has de trepitjar els drets dels altres, com va passar el 6 i 7 de setembre de 2017 al Parlament de Catalunya.

Efectivament van votar massivament com tu dius l’any 1978 d’aixó en fa 40 anys! 4 dècades! Tenint en compte q en aquell moment l’edat de vot era als 21 anys quin percentatge real queda d’aquella població que va votar segueix viva? Aquella Constitució a qui representa actualment.? Una dolenta i lamentable transcició dubto q a l’any 2018 sigui molt representativa de la societat actual. Renovar-se o morir i Espanya sagna per tot arreu. Salut

quina empanada Anna! i el Decret de Nova Planta el 1716 tambe el van votar massivament els catalans? a aquest pas acabareu sent una comunidad autonoma de regimen comun.

Els decrets de nova planta, com bé has dit, son del 1716. És a dir, de l'època feudal, de l'antic règim. De molt abans de la revolució francesa, per entendren's. La constitució espanyola (com l'andorrana) és un text que ha estat massivament validat per la ciutadania en referèndum i que està avalat pels principals organismes internacionals: UE, OCDE, ONU...
Suposo que ets prou grandet per diferenciar entre una cosa i l'altra, i de no barrejar-les per fer demagògia barata.

si tant història saps també hauries de saber que l'edat mitjana va finalitza el 1492, per tant 1716 queda fora de l'epoca feudal. nogensmenys si tant poca importancia té Utrech ara Gibraltar seria espanyol i no. Per altra banda Andorra és coprincipat des de l'epoca feudal. aneu en compte amb la frontera sud i no precisament per Catalunya. pero be, alla vosaltres ;)

ja que ho has esmentat m'he oblidat de dir que la UE no té cap necessitat de validar la Constitució Andorrana, car no en formeu part.

Per tant, tu creus que la UE s'avindria a signar un acord d'associació amb Andorra si el Principat no disposés d'una constitució moderna i homologable a les dels països de l'entorn?

Exili: Allunyament, voluntari o forçós, del territori d'un estat, especialment per motius polítics.

M'ha costat seguir llegint l'article un cop vist que compareu els més de dos milions de votants amb els habitants. Això son numeros poc informats i poc democràtics.

No te cor. L ha perdut.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte