Els candidats de DA i els interessos que representen
Amb la documentació desclassificada el 29 d’agost per les autoritats nord-americanes cap dels candidats de Toni Martí sobreviurà a la campanya. Toni Martí hauria escollit el seu candidat. Un home de Sant Julià que no forma part de l’actual Govern. Un home que Toni Martí percep com una persona amb prou interessos per no utilitzar el retrovisor, per no aixecar les catifes dels vuit anys de mandat de Martí.
Però el problema de Toni Martí és que tres poderosos grups d’interès haurien posat sobre la taula tres candidats més.
–El primer és un altre home de Sant Julià a qui Toni Martí ha agafat tírria. Una persona que disposa de la confiança de la cúpula d’un banc. Un banc que necessita un Govern controlat per tapar allò que ha de tapar i que porta anys tapant gràcies al seu control sobre els polítics.
–El segon és un home d’Escaldes a qui Toni Martí té tírria des de fa temps. Una persona que disposa de la confiança de la cúpula d’un altre banc. Un banc que també necessita un Govern controlat per tapar la seva quota de coses a tapar.
Saben aquell acudit de dos exploradors que estan en una tenda de campanya a la sabana africana i veuen un lleó que s’acosta? Un d’ells es posa ràpidament el calçat esportiu per sortir corrent. L’altre explorador li diu “no siguis ruc, no podràs córrer més que un lleó”. El primer explorador li contesta “no es tracta de córrer més que el lleó, sinó de córrer més que tu”. I això és el que passa entre aquests dos bancs. Que cadascun necessita controlar més poder per desviar les martellades cap a l’altre. Com li va passar a BPA, que com que no tenia cap poder dins de Govern, es va endur la martellada que anava dirigida contra altres bancs i contra les autoritats financeres andorranes.
–El tercer és un altre home d’Escaldes amb qui Toni Martí manté una estranya relació. Una persona que té la confiança del nucli més maquiavèl·lic de DA, entre els quals hi ha destacats ministres, que el veuen amb prou força per aturar qualsevol intent d’aixecar catifes i que podrà seguir influint sobre la justícia andorrana.
Toni Martí té el galliner esvalotat per uns potents interessos que no cediran.
Però Martí és molt conscient que la campanya electoral serà dura, en el sentit que sortirà molta brutícia d’aquest mandat. Sap els dossiers que nosaltres tenim i que sortiran. Uns dossiers que fan vergonya. I per si no hi havia prou documentació, Martí sap que el 29 d’agost les autoritats americanes haurien desclassificat un miler de folis. Martí sap que contindrien unes importants correspondències entre autoritats andorranes i autoritats americanes que haurien tingut lloc abans de la intervenció de BPA. Una documentació que evidenciaria que el Govern del primer mandat de Martí hauria col·laborat estretament amb les autoritats americanes per anar contra BPA.
No es tracta de si Martí hauria mentit o no hauria mentit. Que ho hauria fet. Estaríem davant d’unes qüestions molt més greus. Martí sap que en el moment que aquesta documentació surti a la llum s’activarien les responsabilitats col·legiades de tots els membres del seus dos Governs. Un fet que deixaria fora de la cursa electoral dos dels quatre candidats esmentats: el dels maquiavèl·lics de DA i el d’un dels dos bancs.
Però l’escàndol que destaparia la documentació desclassificada pels Estats Unit també evidenciaria la patètica actuació dels principals membres dels Consell General que van col·laborar en la irregular tramitació del marc legislatiu necessari per a l’espoli de BPA. I això deixaria fora de la cursa electoral els altres dos candidats que he mencionat.
Toni Martí és molt conscient que, amb la documentació desclassificada el 29 d’agost, els quatre candidats que té sobre la taula no poden sobreviure a la campanya electoral. El seu triomf és materialment impossible.
Martí necessita una cinquena alternativa. Alguna persona no vinculada a la gran conxorxa i als altres disbarats dels mandats Martí. Podria ser una de les dues cònsols amb experiència en tasques d’embelliment, que és el que DA necessita... Podria ser. Els altres no aguantaran els dossiers que sortiran durant la campanya electoral.
Així estan les coses i Martí ho sap.