Demagògia a 1,03 euros la lliçó

Dèiem dimecres que ens havia resultat impossible topar amb un sol ciutadà partidari de la tarifa que l’Sdadv pretén implantar a les escoles a compte dels drets d’autor. Natural, perquè en els demagògics, estrambòtics termes en què ho ha plantejat Podem calia molta presència d’ànim per posar-se públicament del costat dels rapinyaires, dels terroristes, dels vampirs que xuclen els diners dels nens andorrans. Ja es veu que termes tan gruixuts i hiperbòlics grinyolen quan els posem al costat de la realitat que pretenen descriure –la suposada tarifa puja a 1,03 euros per alumne i any, que molt probablement acabarà assumint el Govern. Per això ens vam alegrar molt quan a les xarxes van aparèixer les primeres i heroiques veus en suport a l’Sdadv. Nosaltres ens afegirem humilment, és clar, a l’Oriol, a l’Iñaki, al Landry i als altres que han tingut el valor de dir les coses pel seu nom. De fet, a casa estem disposats a pagar no només 1,03 euros, sinó un bon pessic més per a l’òptima formació musical dels nostres fills. Per què la música ha de ser gratis total, però no els llibres de text, el vestuari, el menjador, el material o les extraescolars? Plantegen els senyors de Podem que tots els professionals i proveïdors que treballen amb les escoles ho han de fer de franc per no ser considerats vampirs, rapinyaires o terroristes? Perquè si és aquesta la seva pintoresca proposta, comencin sisplau a donar exemple. O només els músics i creadors audiovisuals? Mirin, si els calen causes, provin-ho amb les vacances de Tots Sants i de Carnaval, un autèntic calvari per a l’economia familiar, i no aquest euro anual que els reca tant d’invertir en l’educació dels seus fills, però que s’hauran gastat alegrement no diré que en aquest diari, però sí en el cafè de l’esmorzar.