Fora rosaris dels nostres ovaris
Com pot ser que les dones encara estiguem tutelades per l’Estat i l’Església. Em resulta immoral que s’obri el debat de si les dones tenim dret a avortar o no. Quan crec que el debat s’hauria de situar a “on hem d’avortar les dones de forma garantida”. La llei que avala la penalització de l’avortament és, a nivell internacional, un delicte de salut pública i un delicte contra els drets humans de les dones, en concret, de tortura (art. 4 dels drets humans).
M’indigna aquesta situació, i mentre hi rumio, m’arriben els titulars del que va ser el Consell General del 17 de setembre on l’actual president del Govern diu: “Que no és possible despenalitzar l’avortament i mantenir el coprincipat parlamentari”. Quin parlament? Les dones no hi tenim veu ni vot. Molt escolto a dir, que si tenim aquest dret humà Andorra esdevindrà caos, mort i destrucció... Em sembla ridícul que encara ens demanin sacrifici cristià per a què els homes ens continuïn prenent el pèl. Algunes dones també semblen d’un altre món, alienades, còmplices de la barbàrie masclista i patriarcal. Sembla que algunes dones polítiques no tinguin menstruació, no els hi hagi dolgut parir un fill o filla o no s’hagin esgarrifat davant d’un rel·lat d’avortament. M’agradaria dir-li a una d’aquestes dones, que no, no és el mateix anar a operar-se del cor a Barcelona que anar a avortar. En primer lloc, l’operació de cor no està criminalitzada, ni se l’ha de pagar sencera l’usuari, ni ha de trucar a un hospital sense conèixer ningú, i demanar hora a correcuita, ni ha de pagar-se el transport (que per una operació és sanitari, però per a una dona que necessita avortar, és un taxi) fins a l’hospital i després, de l’hospital a casa seva. Qui va a operar-se de cor, va amb companyia professional, no ha de mentir, no es salta la llei, no té vergonya i no cal ser rica per accedir-hi. N’hi ha per llogar-hi cadires amb aquests i aquestes governants i algunes polítiques que tenim.
Paguem un sou a aquesta gent, un molt bon sou, que surt dels impostos directes i indirectes, per a què vetllin pels nostres interessos, però no ho estan fent. Els hi estem pagant perquè ens oprimeixin, perquè ens esclavitzin i ens torturin amb lleis inhumanes, immorals que atempten contra la salut pública. Tot això és digne de denúncia al tribunals internacionals per crims contra la humanitat. L’odi cap a les dones governa una Andorra fonamentalista religiosa, que diu amén al senyor Bisbe. Aquí és a on demanem que l’Estat i l’Església es separin. Perquè les creences ja no poden governar un país que vol ser lliure. Quan nosaltres, les dones exigim els nostres drets, se’ns mira i se’ns diu: “Calla! O per culpa teva el món s’ensorrarà. Calla! Que el bisbe no s’enfadi. Calla! Que els homes amb poder no s’ofenguin. Dona, calla, i parla fins a on els homes et deixin!
Estem fartes de tot això a Andorra, a la Seu, a Catalunya i al món. I continuarem batallant pels nostres drets fins que els aconseguim. No estem iniciant una negociació. No estem demanant permís per viure, pagar i callar.
Molt s’ha dit de la crema d’una foto a les festes de la Seu, però poc se’n parla de les dones que avorten perquè han estat violades, o perquè han tingut una mort fetal i s’han hagut de pagar elles l’avortament. Això, senyores i senyors, és tortura, és un crim, és immoral. I si per tenir els nostres drets el món s’ha d’acabar, que així sigui, i que després en pugui néixer una altra Andorra més justa i equànime per a les dones.
Els dies 27, 28 i 29 de setembre commemorem el Dia Internacional pel dret a avortar. Amb moltes activitats, una d’elles serà una caminada el 29 a les 11 del matí des del Viena de Santa Coloma fins a la parada d’autobusos per reclamar els nostres drets. Si voleu tenir més dades de tot això podeu consultar les xarxes socials de Stop Violències: twitter: caterinayvonaSV i Instagram @stopviolencies_
Ho direm molt alt i ho defensarem fins a aconseguir el dret a avortar:
Fora rosaris dels nostres ovaris.