Per què Andorra és un parany fiscal

DA ha convertit Andorra en un parany fiscal que impossibilita crear el pilar econòmic de permisos de residència a fortunes estrangeres.

Qualsevol fisc estranger pot qüestionar si una persona amb permís de residència a Andorra és realment resident fiscal a Andorra o a un altre país. El fisc espanyol o de qualsevol altre país de l’OCDE verificarà un seguit de paràmetres estandarditzats per determinar si una persona és resident fiscal a Andorra, o no. Els tipus de residència administrativa creats per DA posen al ciutadà espanyol o d’un altre país OCDE en una situació vulnerable degut, entre d’altres, als paranys següents:

1. El parany del criteri dels dies de residència.
En primer lloc, el fisc espanyol (o d’un altre país OCDE) exigirà al ciutadà espanyol amb residència a Andorra que demostri que passa més de 183 dies l’any a Andorra. Andorra només requereix una presència de 90 dies l’any per a les residències sense activitat lucrativa, per a professionals amb projecció internacional o per raons d’interès científic, cultural i esportiu. De forma que un ciutadà espanyol amb alguna d’aquestes residències a Andorra sols podrà demostrar davant del seu fisc que té un permís exigint 90 dies de permanència a Andorra per any, i el fisc espanyol es pot posar a riure. No és seriós, correspon a models bananeros totalment obsolets.

2. El parany del nucli principal de les activitats del resident fiscal.
En segon lloc, el fisc espanyol (o d’un altre país OCDE) exigirà al ciutadà espanyol resident a Andorra que demostri que la majoria de les seves activitats econòmiques tenen lloc a Andorra. Aleshores ens podem trobar amb els paranys següents: 
2.1. Si el ciutadà espanyol (o d’un altre país OCDE) té una residència a Andorra sense activitat lucrativa, aleshores aquesta persona no pot tenir cap activitat laboral ni professional a Andorra. De forma que si aquesta persona té qualsevol activitat econòmica fora d’Andorra, per petita que sigui, encara que sigui una part d’una petita empresa familiar a Espanya, el fisc espanyol el pot considerar resident fiscal a Espanya.
2.2. Si el ciutadà espanyol té una residència per a professionals amb projecció internacional o una residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu, aleshores la llei andorrana obliga que més del 85% dels serveis prestats per aquesta persona han de ser utilitzats fora d’Andorra.
Els fiscos estrangers, per exemple l’espanyol, juguen molt –i en favor seu- amb la interpretació dels criteris fiscals d’“utilització” i de “realització”. Per al fisc serà molt senzill considerar que les rendes de serveis utilitzats fora d’Andorra són activitats que no computen com a activitats econòmiques realitzades a Andorra a efectes de determinació del centre d’interès econòmic. Al fisc li serà molt fàcil considerar que Andorra no és el centre d’interès econòmic d’aquesta persona i, conseqüentment, la considerarà resident fiscal a Espanya.

3. El parany de l’impost de sortida (exit tax).
El pitjor de tot és que si una persona espanyola és objecte d’inspecció, i li aixequen acta com resident fiscal a Espanya, a més de pagar les multes corresponents i exposar-se al risc penal corresponent, queda subjecte a l’”exit tax”. És a dir, que si aquesta persona pretén mantenir-se com resident fiscal a Andorra, aleshores ha de pagar un impost de guanys patrimonials sobre totes les seves accions (cotitzades o d’empreses privades) per la diferència entre el preu de compra de les accions i el seu valor de mercat actual. Un infern.

No em sorprèn que el ministre Cinca mantingui un infern fiscal com aquest, a la vista de les destrosses que ha fet. I em sembla ridícul que si Xavier Espot, ministre responsable d’immigració, aspira a ser cap de Govern, mantingui aquest obsolet i absurd model de residències que ell va redactar quan era secretari d’Estat. Un model de residències passives que ha caigut en picat i que espanta a qualsevol resident seriós ben assessorat. 

Durant la campanya electoral parlarem de les solucions.