Donem la paraula als andorrans

El fet que el Govern de DA no parlés de futur en el debat d’orientació, sumat al pobre balanç que va presentar dels set anys i mig de gestió, va provocar que el ressò del debat se centrés en dos temes: d’una banda, la data de les eleccions, i de l’altra, el recorrent debat del complicat binomi coprincipat i avortament.
Amb posterioritat al debat, han aparegut articles d’opinió que cal tenir en compte, però únicament  com una opinió més entre les moltes que poden existir al país sobre el tema en qüestió. Malgrat que el bagatge d’algunes de les persones que subscriuen els articles podrien atorgar un plus als seus arguments, cap opinió està legitimada per tenir més valor que qualsevol altra si del que es tracta és de decidir plegats.
Hem llegit tres tipus d’opinions: aquells que en donen una d’argumentada a partir del seu passat institucional. D’altres s’han limitat a opinar, cosa totalment acceptable, a partir del que desitjarien o voldrien. I finalment, s’han publicat articles únicament dirigits a criticar les propostes contràries. El cert és que ningú posseeix la veritat absoluta, ningú té dret a erigir-se en portaveu del que la societat andorrana vol o no vol l’any 2018, perquè simplement no li ho hem consultat.
Tan qüestionables són els postulats d’aquells que defensen que s’ha de prioritzar per sobre de tot el règim institucional perquè fa vint-i-cinc anys així es va decidir, com els arguments dels qui defensen que existeix una majoria que vol un canvi per despenalitzar una situació que pot ser injusta per a una part de la societat.
Llegeixo arguments del que ha dit o no el copríncep, del que acceptaria o no acceptaria el cap d’Estat, i també afloren arguments sobre per què la Constitució dóna una àmplia protecció al concepte de vida. Escolto el que defensen uns, el que acceptarien o no d’altres, però el que no veig per enlloc és el que realment vol i pensa el poble andorrà. Si caldria modificar la Constitució, si seria viable un Principat o una república, si només cal la signatura d’un dels coprínceps... I tot això sense que s’hagi demanat a qui realment té el dret de decidir el que ha de ser Andorra: les andorranes i els andorrans. És a ells i a ningú més a qui correspon decidir-ho, i és a ells a qui hem de demanar en primer lloc... si creiem en la sobirania popular.
Si tenim el valor de demanar a la societat què en pensa de la despenalització de l’avortament, i s’explica l’impacte que pot tenir una decisió en un sentit o altre, de manera que puguem decidir plegats amb coneixement de causa, estarem tractant aquest tema com realment cal fer, sense abanderar opinions que no sabem si són o no reals, sense manipular ni utilitzar les opinions dels qui no s’han pronunciat. Sense por i amb transparència.
Potser tenim la sorpresa d’estar iniciant un fals debat, perquè resulta que descobrim que no cal canviar res, o potser que sí, que cal prioritzar per sobre de tot el dret de les persones encara que això pugui comportar canvis institucionals... si realment és incompatible. Sigui com sigui, ningú hauria de parlar donant a entendre que ho fa en nom de la societat andorrana, ni en un sentit ni en un altre, bàsicament perquè la societat andorrana no ha tingut l’oportunitat de manifestar-se, ni en un sentit ni en un altre. Pretendre capitalitzar l’opinió d’una majoria que en realitat no s’ha manifestat ni a favor ni en contra és fer un mal favor a la mateixa societat.
Andorra té prioritats més urgents, des del meu punt de vista, a les que cal donar respostes ja, però tampoc podem deixar al calaix ad eternum una decisió transcendental com aquesta. L’assumpte requereix de molta serenor i de no poca reflexió, i jo, en tant que candidat de L’A a les pròximes eleccions generals, penso que és imprescindible que el tema sigui tractat per la via d’un referèndum,  així ho he dit públicament i així ho proposaré al meu partit.
També acceptaré, si és el cas que la majoria del partit no opini el mateix, i així ho defensaré en tant que candidat. Defenso aquesta proposta de consulta perquè com he explicat en altres ocasions, estic convençut que la societat és prou madura per decidir sobre aquest tema i d’altres, i als polítics ens toca facilitar als ciutadans els arguments necessaris perquè decisions d’aquest abast es puguin fer des de la corresponsabilitat i amb la màxima informació.
Aquest és el rol d’un projecte com L’A que defensa el debat, la participació, la informació, la transparència  i la corresponsabilitat.