Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Carles Sánchez

Carles Sánchez

Estudis Literaris

 

 

La crítica fàcil d’una societat complexa




Aquest mes tenia intenció de continuar amb el camí encetat a propòsit de les vies que l’art i la literatura fets a Andorra exploren en relació amb la natura. Avui, però, l’actualitat s’imposa i la selecció de l’obra que viatjarà a la Fira Biennal d’Art de Venècia ha atret la meva atenció. Parlaré, aquí, com un aficionat a la qüestió. Que ningú em malinterpreti, trobo que les obres presentades tenen certa reverberació a la sèrie de reflexions que vaig iniciar ja fa un temps. Alhora no puc desdir-me del meu gust, i evidentment hi ha obres que m’agraden i obres que no, el que intento és fonamentar aquesta opinió i situar les obres aïllades en un conjunt. No es tractarà d’una crítica stricto sensu, però sí que hi haurà elements de crítica –al cap i la fi la disciplina no m’és aliena. El convenciment de l’efectiva irrellevància d’aquest text fa la resta.

Vaig visitar l’exposició dels projectes, que és a hores d’ara l’única manera que tenim de conèixer les obres. Hi vaig trobar dues propostes similars en objectius, doncs el text en vinil de la presentació així ho fa patent, parlant d’aquestes com a obres que es fan càrrec de temes “molt actuals”. Amb “actuals” el text es refereix a què ambdues obres se suposa que critiquen l’estat de l’esperit del nostre temps. La de Martín Blanco faria una crítica a l’impacte i la lògica de les xarxes socials a la nostra percepció i el nostre quefer quotidià. La de Phillippe Shangti ho faria a qüestions més obertes com la crisi ecològica, la ciutat, l’hiperconsum i el futur. En definitiva, dues obres que procuren alertar –com a profetes– o diagnosticar –com a metges– el mal de la nostra època. Ara bé, ho aconsegueixen?

La de Blanco és una obra interdisciplinar: hi trobem pintura, videoart, performance i literatura. El conjunt s’entén com a una instal·lació. Als quadres hi trobem –amb un blanc i negre només trencat pels espais verd-grisos– imatgeria que actua com a símbol i on el subjecte es desespera al mig del laberint o penja com un titella dels fils d’un ull que corona el retaule. Al centre –a la projecció– la performer Emma Regada ascendeix presa pels fils i cau de sobte. Aquest és un dels dos retaules que es pot veure. Després, units per les línies d’una placa de circuits amb nombres binaris, ens arribarien als telèfons uns poemes dedicats a les patologies existencials que provocarien les xarxes. Al final, però, tot queda una mica desconnectat en fragments, la qual cosa no deixaria de ser interessant, si no fos perquè tant el fragment com el conjunt se serveixen d’una visió melodramàtica del fenomen que es vol qüestionar, sense emprar el seu llenguatge –tot i els binaris–, sense definir-lo en la seva natura, només enquadrat com a mal, una posició que no seria, en aquest sentit, ni gaire precisa ni nova.

La de Shangti consisteix també en una obra interdisciplinar que funciona gairebé amb els mateixos registres –en aquest cas sense literatura. La instal·lació es compon de quadres, escultura i videoart. Cada un dels fragments assenyalaria un símptoma del futur apocalíptic –des de menjar insectes fins a la pròpia venda del cos i l’ànima. La seva visió és la de la celebració irònica del fenomen. A això hi contribueix el seu estil de fotògraf de l’excés, que remet al neobarroc que féu fortuna als anys vuitanta i que deixa, inevitablement, una forta sensació de déjà vu. Però el valor d’aquesta obra resideix en què aconseguiria realitzar-se a sí mateixa, doncs vol parlar de superficialitat i és superficial, vol parlar d’hiperconsum i s’inhala com una vaporada, amb una facilitat evident que no deixa cap rastre. Ironia.

Trobo que la crítica de civilització en aquesta època, quan les societats no han conegut mai una més gran complexitat, requereix de més voluntat i treball conceptuals. L’art és també una forma de pensament, fem-la valdre –sobretot si ha de parlar del que fem aquí.

Comentaris: 1

Comentaris

S'hauran de veure concloses i exposades, per saber quina reacció té el públic i la crítica internacional.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic