Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de RAreny

Rossend Areny

Mestre i conseller lauredià

 

 

Andorrans importats




Què és Andorra? Qui som a Andorra? Si ens aturem a analitzar demogràficament el nostre país, ens adonarem ràpidament que la nostra societat és del tot peculiar. Espanyols, francesos, portuguesos, andorrans de pare o mare andorrans, andorrans amb dret a la nacionalitat per reunir les condicions que marca la llei… i persones andorranes, fills de pare i mare andorrans de socarrel, que podem comptar ja amb els dits de la mà. Aquells a qui es coneix col·loquialment com a andorrans de pota peluda.

Entre tots aquests, hi ha algú que ostenti una legitimitat absoluta? I si n’hi ha, de legítims, en relació a què ho són? És evident que si es tracta dels drets polítics, són aquells qui tenen el passaport andorrà que estan cridats a decidir, en les cites electorals. Però, on està la línia que separa els andorrans, en el sentit més ample, dels que es consideren “persones importades”? És una expressió emprada, fa uns dies, pel nostre copríncep episcopal, quan classificava les persones que viuen a Andorra, mentre parlava sobre la perillositat de l’avortament quant al manteniment del coprincipat.

Començava citant a la “gent de fora” que, entenc, feia referència als organismes internacionals o països estrangers que defensen el dret a avortar, o potser també a les persones de fora que viuen i treballen a Andorra. Immediatament després, mencionava a la “gent importada”. No vaig acabar d’entendre a qui es referia, al principi, però vaig arribar a la conclusió que les persones amb aquella etiqueta eren molts més dels que ens podem imaginar. És llavors quan vaig preguntar-me on era la ratlla divisòria entre andorrans i importats.

La pregunta em va assaltar quan vaig adonar-me que jo mateix era un importat o el fill d’una importada, si es vol. Ma mare, sent nascuda a Albacete, i arribada de ben petita a Andorra, tant que quasi li costa ja parlar en castellà, era de sobte una andorrana importada als meus ulls. Per tant, deixem de tenir les meves germanes i jo, i fins i tot ma mare que porta tota la vida al país, el dret a decidir sobre si cal o no la despenalització de l’avortament a Andorra? De casa, només podria decidir el meu pare sobre el tema, vingut el moment? Només ell que té el privilegi, la sort, la legitimitat, l’honor d’haver tingut pare, mare, avis… andorrans de tota la vida?

Crec, en aquest cas, que aquells que serien cridats a decidir sobre el dret a l’avortament en un hipotètic referèndum, serien realment quatre gats, amb potes ben peludes, això sí. O potser aquells qui sóm fills d’almenys un andorrà de debò també hi tindriem dret? No em queda clar. Dels qui són andorrans per casament o perquè han accedit als drets polítics per anys de residència, d’aquests ja ni en parlem. No estan legitimats per decidir sobre aquest tema i qui sap si en altres de més o menys calat.

Trobo poc elegants i perilloses per al seu propi interès aquestes declaracions del nostre cap d’Estat del sud. L’exercici de catalogar a la societat andorrana aconsegueix justament el contrari del que ell mateix pretén, allò de “fertilitzar la constitució i el nostre principat”, per reprendre paraules textuals seves. Poques simpaties aconseguirà, al meu entendre, la figura del copríncep, classificant als andorrans en diferents categories. I més sabent que els nostres Caps obtenen la nacionalitat andorrana d’una manera prou fàcil i senzilla, ben allunyada de la de les persones normals que arriben per treballar en la nostra societat, per exemple. I sabent també que no formen part de dita societat ja que resideixen a fora. Ara em ve al cap allò que ell pronunciava en les seves declaracions: “La nostra societat ha de prendre responsabilitats, no la gent de fora…”. Curiós contrasentit, tot plegat.

En fi, jo ja savia que certes persones es creien de debò que hi havia andorrans de primera, de segona, de tercera… Però quan veig que la màxima autoritat del país, que no és una pota peluda, s’ho creu i a més ho verbalitza… em fa sentir tristor.

Compartir via

Comentaris: 3

Comentaris

Estic d’acord amb el Rossend.
La societat andorrana la constitueix tots aquells que vivim i treballem a Andorra i que estem sotmesos a les lleis del país tan si som peluts com si estem pelats.
Blancs, negres, europeus, asiàtics, africans, indis etc etc.
Tots ells tenen dret a opinar i totes les dones siguin de l’origen que siguin que treballen més de vuit hores al dia, que lluiten per que els seus fills tinguin més oportunitats que elles tenen tot el dret a decidir sobre la seva salut sexual i reproductiva.
Elisa Muxella

Festejo tu pensamiento y que lo hagas publico, hasta siempre un gran abrazo.......

Tens raò Rossend pero.... Res a fer en un país d'usos i costums, tota la resta és fantasia pa ingenus i palurdos.. Aquí a produir i callar, que per un altre cosa no us volem, "això ho pensen molts, tristament" .. !!! (Hipocresía i realitat)

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte