Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de AGrebennikova

Alexandra Grebennikova

Escriptora

 

 

La moda i el mòbil

Multilingüisme i memòria genètica




Enguany, per cinquena vegada, el Grup GELA (Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades) convoca el concurs sobre (auto) biografies lingüístiques: un pretext excel·lent perquè tots els qui treballem amb els temes de diversitat lingüística intentem construir-ne una de pròpia per indagar en el paper del multilingüisme a les nostres vides.

Vaig néixer als Urals, però el cognom de la meva família paterna, Grebennikova, no és d’allí. És un cognom cosac que apareix als registres militars dels segles XVII i XVIII, i ve del nom de la primera collada de les muntanyes boscoses de la Gran Txetxènia: Grébeny. El nom de soltera de la mare, a Rússia, es perd: la dona, amb poques excepcions, adopta el cognom del marit, i així ho va fer la meva mare. El seu nom de soltera, Vólkova, s’ha esvaït; en el meu passaport andorrà, només hi consta un cognom.

Els meus rebesavis eren cosacs del Caucas, de la franja del riu Térek. L’avi Aleksandr va néixer en una stanitsa que es deia Nadtéretxnaia, a la vora de les aigües tèrboles i tempestuoses que separaven els cosacs dels muntanyesos. Els pobles dels cosacs es deien stanitses; els pobles musulmans dels txetxens es deien aüls. Quan els txetxens s’apoderaven de la stanitsa dels meus besavis, es convertia en un aül anomenat Lakha Nyovre. Ara és un aül que és coneix com a bressol de la llengua txetxena, el lloc de naixement de cinc grans escriptors, poetes i traductors txetxens. En els darrers 150 anys, la seva població ha fluctuat entre 3.000 i 8.000 habitants. A l’actualitat, la majoria dels seus habitants son musulmans sunnites.

Una de les fonts que ens parlen de la vida dels cosacs de la franja del riu Térek al final del segle XIX és la novel·la Els cosacs, de Lev Tolstoi: “Just en aquesta feixa de terra fecunda, curulla de boscos i vegetació, és on s’assenten, des de temps immemorials, els cosacs del Grébeny [...] Fa molt i molt de temps, els seus avantpassats [...] van fugir de Rússia i es van establir més enllà del Térek, entre els txetxens que habitaven el Grébeny, la primera de les serralades boscoses de la Gran Txetxènia.” Sense haver-hi anat mai, sempre m’he sentit propera als originaris del Caucas en l’amor a la muntanya, a la llibertat i al desvagament, per la memòria genètica dels temps llunyans quan “la convivència d’ambdós pobles afavorí que els cosacs s’encreuessin amb txetxens, adoptant els costums, la manera de viure i els principis dels muntanyesos”.

El Caucas somiat i mai viscut ha fet més fàcil que em senti pirinenca. Salto d’un idioma a l’altre com els meus avantpassats dels pobles de frontera que parlaven un grapat de llengües, i les feien servir en el dia a dia, segons Tolstoi: “Un cosac brau presumeix de saber parlar el tàrtar i aprofita el lleure per expressar-s’hi amb els seus companys”. El meu pare sempre em deia que portem desenes de parlars diversos –i les muntanyes– a la sang.

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

També som descendents de zaporozhje cosacs però sortim d'Ucraïna amb els russos blancs.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte