Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de andresluengo

Andrés Luengo

Periodista

 

 

Sanchís, Arrimadas i els paleollacistes




El sector més paleolític de la tribu llacista va celebrar com un èxit incontestable la ridícula quota de pantalla, un peladíssim 6,9%, que va registrar l’entrevista a Inés Arrimadas emesa l’altre dia per TV3. Per a les bones ànimes processistes, que en el moment més vist de la nit tan sols hi connectessin 220.000 espectadors prova que Arrimadas és verí per a l’audiència i a la vegada, quina paradoxa, que Vicent Sanchís, que ja ens havia demostrat amb els líders processistes les seves habilitats innates per a les entrevistes genuflexes, baveta inclosa, és el Larry King del periodisme català. El cas és que hi ha 1,2 milions de catalans que no posen TV3 ni quan surt la líder del partit que van votar a les últimes eleccions. I això els sembla, als paleollacistes, una excel·lent notícia. Una altra victòria al sarró, després del referèndum a la búlgara de l’1-O i el mandat popular que en va emanar; dels resultats inapel·lables de les autonòmiques del 21-D i de la resolució del tribunal d’Schleswig-Hollstein. En això pensava divendres a la Puça en la presentació dels dos últims patracols de Gerhard Lang. L’historiador alemany va insistir en la suculenta hipòtesi que en la revolució del 1933 Pallerès i companyia es van posar al capdavant dels revolucionaris que pretenien, sosté, prescindir dels coprínceps –la sagrada independència!– per pur oportunisme i amb la molt noble intenció de conservar les poltrones. El síndic i els seus adlàters, que a l’abril se les prometien molt felices, van desaparèixer políticament del mapa a les eleccions de l’agost del 1933. Com Mas, el Molt Honorable Fugat i el vicari Torra, de victòria en victòria fins a la derrota final. Però a l’Arrimadas torna-te’n a Cadis no la va veure ni Déu, tu!

Compartir via

Comentaris: 2

Comentaris

Siete de la mañana, finales de enero, siglo XI, baja edad media.
Un caballero regresa al castillo después de una dura batalla. El tío daba pena, iba con la armadura abollada, el yelmo torcido, la cota de malla hecha jirones y el caballo cojeando.
El señor del castillo sale a su encuentro y le dice:
- Pero ¿qué te ha pasado?
- Señor vengo de serviros como os merecéis castigando duramente a vuestros enemigos de Poniente.
- Pero qué decís, si yo nunca he tenido enemigos en Poniente.
- ¿Ah no?. Pues ahora ya los tenéis.

Paleollacistes? Començar un article, menyspreant a un col·lectiu, no sembla gaire digne per part d’un periodista. Per que posats a posar adjectius, que li semblaria que el definissin com un “paleoperiodista”?
Per que la seva “opinió” d’estila odi pels quatre costats. Per que odia, senyor “paleoperiodista”? Amb la quantitat de temes d’Andorra, no se’l veu ser tant punyent, tant insultant, amb tant de menyspreu. Serà per que és fàcil fer-ho contra els de “fora”, però als de dins els deu servilisme.
Per cert, informis una mica millor. El Sr. Puigdemont no es un fugat. S’ha presentat a les autoritats judicials quan ha estat requerit. Però s’enten que vostè no ho vulgui diferenciar. Tergiversar es molt semblant a mentir.
Que tingui una bona setmana, Sr. “paleoperiodista”...

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte