No t'equivoquis, dona

Potser vostès em poden ajudar a resoldre un dubte que m’ha deixat la campanya contra les violències masclistes impulsada pel Govern i Andorra Telecom. Aquella que relata una relació tòxica i de dominació entre una parella de joves (un noi i una noia) i conclou amb la recomanació No t’equivoquis. És violència. A qui creuen que es demana no equivocar-se? Al noi (que assetja i maltracta psicològicament la xicota) o a la noia (que es veu atrapada en l’estratègia del jove per aïllar-la i controlar-la)? Tot sembla indicar que el consell va adreçat a la dona. Aquella pobra que s’ha deixat enganyar, ensibornar. Aquella dèbil, poc valenta. Em pregunto quan l’èmfasi en la lluita contra les violències masclistes es focalitzarà en l’agressor. Quan deixarem de responsabilitzar les dones de la dura tasca de tallar amb els “mals rotllos” per passar a exigir la plena participació dels homes en la matèria? Quan els demanarem que assumeixin el seu paper? Perquè si són ells els que violenten, agredeixen i assassinen, alguna cosa hi tindran a dir. Algunes mentalitats hauran de canviar. Alguns comportaments hauran de desaparèixer. És fonamental que les víctimes es reconeguin a si mateixes com a víctimes, però si de veritat volem acabar amb les violències envers les dones no podem deixar a les seves espatlles tot el pes d’aquesta lluita. Per avançar sovint cal molestar. I per això caldrà que els missatges que es difonguin des de les institucions interpel·lin principalment els homes perquè reconeguin i acceptin el seu masclisme, en primer terme, i perquè es decideixin a tombar-lo. I això no només en les relacions de parella, sinó en tota la resta que conformen les nostres vides.