Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de JPeruga

Joan Peruga

Historiador i novel.lista

 

 

Allà dalt, en algun estel

Allà dalt, en algun estel




El mes d’agost passat, la Pilar tenia revisió a la unitat de trasplantament renal de l’hospital Clínic de Barcelona. La doctora Ricart, que l’ha portat des de l’operació de l’any 2005, acabava de jubilar-se i ens van comunicar que la visitaria un metge nou. Des de la sala d’espera, per la porta entreoberta del despatx de la consulta, vam albirar que es tractava d’un noi bastant jove i eixerit. Me’l vaig mirar amb deteniment i em va semblar que tenia un aire familiar, com si no em resultés del tot desconegut.

Potser estava influenciat pels actes de commemoració dels vint anys de la publicació d’Últim estiu a Ordino, però el cert és que la seva cara em recordava vagament a un personatge de la novel·la. Vaig treure de la cartera un exemplar del llibre –que duia sempre a mà per anar preparant itineraris i xerrades– i vaig buscar el passatge: “Tenia la pell bruna, una mica agitanada, la cara prima com un destraló i uns ulls enormes, de mussol, que miraven distrets d’un costat a l’altre sense fixar-se en cap objecte.”

Ja no hi havia dubte, aquell metge s’assemblava al Ventura, l’enamorat de la Sumpta. Li vaig comentar a la Pilar i em va mirar amb preocupació, com si no hi fos tot, com si de tant llegir i escriure relats de ficció se m’hagués estovat el cervell. Vaig deixar-ho estar una mica avergonyit. Vam seguir el ritual mèdic ben après al llarg de tants anys: recollida del número de tanda, espera pacient, accés al despatx número quatre on, mentre ens demanava per productes i preus d’Andorra, la infermera controlava el pes i la tensió arterial. En acabar, ens va comunicar amable: “Ara espereu que aparegui el vostre número a la pantalla i passeu al despatx número sis, us atendrà el doctor Ventura.” Ha! Ha! Què me’n dius, Pilar? Ella posava cara d’incredulitat i jo vaig sortir saltant d’alegria per a sorpresa dels presents.

Si penseu que tot plegat és fruit de la meva imaginació desbocada, podeu accedir a la pàgina web de l’hospital Clínic i comprovar que, efectivament, a la unitat de nefrologia i trasplantament renal (UTR), des d’aquest estiu passa consulta un tal Dr. Ventura. Ai! Si un servidor no fos un agnòstic recalcitrant, pensaria que allà dalt, en algun estel, hi ha una santa de nom Sumpta que ens fa aquestes juguesques.

Amb l’edat, tendim a pensar que si no hi ha un Déu, com a mínim existeix alguna cosa incorpòria que ens connecta a un Univers màgic i transcendent. Bé, potser tot plegat és més senzill i aquest cel, aquest espai elevat i espiritual, s’anomena simplement literatura i gràcies a les pàgines d’un llibre podem jugar amb els somnis i la realitat fins a fer-ne una massa indestriable.

El dissabte 15 de desembre, a la Casa Museu d’Areny-Plandolit d’Ordino es durà a terme la darrera representació de l’adaptació teatral de la novel·la. Tenim assegurada l’aparició estel·lar de la Sumpta (la Lis), de la dida Antònia (la Carol) i de la baronessa Donya Carolina (la Mercè). Després del miracle, la sala noble serà un bon lloc per, amb una copeta de Ratassia de la Carmeta –que també facilita molt la digestió i les visions extraordinàries–, desitjar-nos els uns als altres unes bones festes de Nadal. Jo aprofitaré per agrair a tothom un any 2018, si no miraculós, com a mínim extraordinari.

Comentaris: 2

Comentaris

M'agrada molt el que he llegit. de fet m'agrada tot el que escrius. Llàstima que la lectura del llibre sigui a unes hores que no em puc premetre. Solament estic en desacord en una cosa. jo no soc agnóstica i crec en la relifiò católica. Però de totes totes m'agrada Joan Peruga.

Gràcies Josefina!!

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic