Oligarquia = com més cosins...

Bon dia a tothom.

Tot sovint em trobo gent de totes les edats que em feliciten pels meus escrits perquè, segons ells, reflecteixo l’estat d’ànim d’una part de la gent del carrer. Gràcies a tots per llegir-me.

També tinc els meus detractors, només faltaria. Normalment, veus indirectes que t’arriben o, com l’altre dia, un personatge que sortia d’un conegut bar de la capital i em va etzibar: “Ja està bé de tant criticar. Potser que paris una mica!” “Que no t’agrada? Que potser dic alguna mentida?”, li vaig respondre. “Home! A tu que et sembla?” I jo: “Potser perquè em refio de les notícies dels diaris i de vegades hi pot haver alguna cosa incerta. Però la resta és la meva opinió personal”. Tornem-hi: “Però ho podries dir d’una altra manera!” “Com? Amb petons i abraçades? Tu ets dels que prefereixes que en lloc de dir cabró diguem mascle de la cabra, que queda més fi?” “Ja m’entens, si vols!” “Perfectament. I tu, i tothom que se senti ofès, si tens alguna cosa a dir-hi, també pots escriure al diari, i si en alguna cosa no tinc raó, que és molt possible, no tinc cap problema a rectificar. Però callar, no gràcies.” “Fes el que vulguis!”, va concloure.

Gràcies. Ho seguiré fent. I aquesta malauradament és la postura de l’oligarquia dominant al nostre país. Oligarquia, sí: un Govern en el qual el control és exercit per un petit grup d’individus l’autoritat dels quals generalment es basa en la riquesa o el poder.

Una oligarquia política i econòmica totalment entrelligades que dominen completament l’Estat i que saben perfectament que, pel model d’Estat vigent, a la classe treballadora i al petit empresari no li és permès l’accés a les seves institucions.

Uns governs que d’ençà de la Constitució només s’han dedicat a “fer coses”, com diria el meu benvolgut Antoni Morell, a fer-ne moltes, sí, però per engrandir el seu poder i el seu capital.

Uns governs que l’únic que han sabut fer és copiar lleis dels països veïns i no adaptar-les a la realitat del país. Unes lleis que cada cop més deriven tota la responsabilitat al ciutadà, encara que no hi tingui res a veure, mentre les administracions que tenen tots els recursos se’n renten les mans.

Uns governs, com el d’ara, que ha de posar remei a la salvatjada dels lloguers però a qui el seu lligam amb el poder econòmic li ho impedeix. Entre llops no es mosseguen, fa la dita.

Una oligarquia que ha actuat de manera caciquil, facilitant llocs de treball a parents i amics a canvi de vots i ara, malgrat la majoria absoluta, no aborda la reforma de la Funció Pública perquè a tothom li tocaria rebre.

Un Govern que, quan hi ha una apropiació massiva de diners dins del funcionariat, ningú no mou un dit. Si ho hagués fet jo, ja seria a la presó.

Un Govern que, malgrat l’evolució de l’economia i els canvis socials, és incapaç de modificar les lleis de serveis socials per detectar el frau i ajudar a qui potser ho necessita de veritat.

Però què podem esperar d’una oligarquia que a principis del segle XX vivia a la Seu mentre aquí els masovers els menaven les terres, i els hereus de les cases quan anaven a fira al Pallars els deien els pollosos? Doncs ara repeteixen el format: les inversions les fan totes a l’estranger i el que tenen aquí és a crèdit. Així potser els ho paguem tot. O no?

Potser per això la cultura no els ha importat mai un rave, per no dir una paraula més olorosa. D’aquí, senyors governants, han sortit grans actors, músics, dansaires, pintors i escultors que s’han forjat una carrera sols a l’exterior i que vosaltres heu estat incapaços de promoure mai, sense el més mínim espai per donar reconeixement a la tasca que han fet els educadors d’aquest país. Al contrari, sempre han estat tractats de “fan el que poden” mentre vosaltres us apunteu a grans institucions que donen grans premis i no sabeu ni per què. Només pel numeret. I si encara servís de promoció internacional... Però ni això.

Doncs au, seguiu fent Clouds, Museus de l’Automòbil i Museus Nacionals, que nosaltres ja hem comprat la vaselina perquè entri més fina.

Au, bon dia tingueu!