Martí és l’autor de la destrucció del poder adquisitiu

Senyor Martí, diguem-ho clar, o vostè és un temerari que governa sense saber economia, o vostè té tant coneixement d’economia com maldat. Vostè menteix quan diu que els seus mandats han generat creixement econòmic, i Sr. Martí, reconegui que vostè és l’autor de la destrucció del poder adquisitiu de la població. Així ho demostren les dades oficials que vostès mateixos publiquen:

1. El producte interior brut (PIB) real d’Andorra mesura la riquesa creada a Andorra a preus constants i és un indicador del poder adquisitiu net de la ciutadania i de l’Administració. El 2009-2010 era d’uns 2.400 milions, exactament el mateix import que al final del seu mandat. Sr. Martí, on és el creixement dels seus dos mandats?

2. Però del producte interior brut d’Andorra en menja el ciutadà i l’Administració perquè inclou els impostos indirectes nets. I el Sr. Martí ha augmentat aquests impostos, passant dels 202 milions del període 2009-2010 a més de 275 milions al final dels seus mandats. De forma que el valor afegit disponible per a la població ha baixat perquè l’Estat s’ha apropiat d’uns mil euros l’any per habitant, de la riquesa produïda. Pregunti a les famílies andorranes si els anirien bé 1.000 euros més nets per persona.

3. Deixant a part que el valor afegit a Andorra ha baixat, sap per què la ciutadania nota una evident pèrdua de poder adquisitiu? Com vaig avisar en el seu moment, la introducció de l’IGI va permetre que la banca deixés de pagar uns 50 milions d’euros l’any d’ISI. Una magnitud que avui Govern recapta de la butxaca del consumidor perquè el total d’impostos tipus IVA segueix sent d’uns 130 milions. Tal com vaig avisar en el seu moment, la introducció de l’IRPF ha penalitzat fortament la classe mitjana, que és l’única que paga aquest impost sobre el seu sou i els seus estalvis al banc. Concretament, la classe mitjana paga uns 26 milions d’euros l’any d’IRPF. És a dir, que la classe mitjana ha assumit més de 2.000 euros l’any per família d’impostos que abans no tenia. Sumat a l’estancament dels sous, a l’apujada dels lloguers i a l’apujada de cost de la vida, està clar per què tota la classe mitjana té menys poder adquisitiu i per què molts ciutadans no arriben a fi de mes. Per tant, Sr. Martí, la pèrdua de poder adquisitiu està directament provocada per les seves lleis, que han destruït els pilars econòmics i han augmentat la pressió fiscal dels ciutadans. Sr. Martí, el seu Govern, tot ell, inclòs el Sr. Espot, són responsables directes de la destrucció del poder adquisitiu del ciutadà.

4. Però Sr. Martí, vostè sap que la seva destrucció no es soluciona obligant els empresaris a pagar més sou, perquè no poden. Per primera vegada a la història d’Andorra, el 2017 els beneficis de les nostres microempreses andorranes van ser netament inferiors als sous pagats. De fet, l’impost de societats es va igualar amb l’IRPF. Un indicador clar que les empreses estan a les portes d’una greu crisi i que no poden finançar creixements amb recursos propis.

I quan les persones –que no borregos– surten al carrer per dir: prou! És quan vostè s’atreveix a dir que posarà unes mesures d’extrema urgència per millorar el poder adquisitiu de la població. Vostè s’adona del disbarat què diu?

–Almenys està reconeixent la pèrdua del poder adquisitiu de la majoria de la població andorrana i que és un problema que requereix mesures d’extrema urgència.

–En segon lloc, reconeix que ha necessitat que les persones sortissin al carrer per adonar-se de la realitat, perquè vostè viu qui sap on.

–Que si fos veritat que vostè, Sr. Martí, pogués millorar el poder adquisitiu de la ciutadania aprovant un parell de lleis, hauria de ser molt mala persona per no fer aquestes lleis miracle el primer dia del seu mandat.

Aclarida la causa del problema, aprofito aquest primer article de l’any per desitjar a tothom un 2019 ple de noves oportunitats, de seguretat jurídica, de benestar econòmic i de justícia social, és a dir, un 2019 sense el poder absolut de DA. La solució està en el seu vot.