Espot, la justícia i el llop

L’any 200 aC Plaute ja ho va escriure: “L’home és un llop vers l’home que no coneix.” Molts savis han escrit sobre si la persona és el bon salvatge o si en absència d’educació devora els estranys. Em pregunto si sota el mandat d’Espot i Casadevall la Justícia andorrana s’ha contaminat d’absolutisme polític i s’està convertint en un llop vers els qui no són  de casa.
Analitzem dos casos:
–Primer cas: la premsa del 19 d’octubre del 2018 recollia unes declaracions del president del Consell Superior de la Justícia, Enric Casadevall, amb relació a les accions judicials empreses per l’advocat Josep Antoni Silvestre contra el president del Tribunal de Corts Josep Maria Pijuan. El Sr. Casadevall hauria considerat la necessitat de regular l’obstrucció de la justícia, en el sentit que la llei hauria de definir “fins a on” pot arribar un advocat per defensar els interessos dels clients, però sense interferir en el correcte funcionament de la justícia.
El Sr. Casadevall es va posar de peus a la galleda perquè finalment, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va donar la raó a l’advocat Silvestre i va confirmar la recusació del president del Tribunal de Corts. És a dir, que qui hauria obstruït la justícia no seria l’advocat, sinó el magistrat. De fet, als estats de dret es considera obstrucció a la justícia quan un magistrat intenta influir en un advocat amb intimidació perquè modifiqui la seva actuació processal.
Sr. Casadevall, quan la Sala Penal del TS recusa un magistrat, el Consell Superior de la Justícia (CSJ) que vostè presideix té un problema –i dels grossos–. La meva opinió és que, abans de qüestionar les accions legítimes d’un advocat, quasi que es plantegi si vostè, Sr. Casadevall, com a home fort de DA a la cúpula de la justícia, ha contaminat (o no) la justícia amb política. Fins al punt que sota el seu mandat Lupus est iustitia iustitiae (la justícia és el llop de la justícia). Per què, fixi’s que l’advocat no va interferir en el correcte funcionament de la justícia, sinó que hauria sigut un magistrat qui hauria vulnerat els drets d’un advocat, interferint en el correcte funcionament de la justícia. I precisament en la causa amb majors implicacions polítiques de la història moderna d’Andorra
–Segon cas: la premsa digital ha tancat l’any amb la notícia que l’empresa familiar de l’ex-batlle, ministre de Justícia i Interior i candidat a cap de Govern, Xavier Espot, tenia compte a BPA. I que des d’aquest compte s’hauria fet, almenys, una operació de triangulació amb la trama Pallardó-GaoPing.
Resulta que la policia andorrana (de la qual és ministre Xavier Espot) va fer un extens informe amb proves de les operacions de triangulació fetes des de BPA amb Pallardó. Dins d’aquest informe està descrita una operació en què l’empresa familiar de Xavier Espot hauria tret 75.000 euros del compte i els hauria ingressat al compte secret de Pallardó. Aquest informe de la policia andorrana forma part del sumari de la instrucció contra BPA. Sr. Espot, no opino sobre si vostè sabia o no sabia el que feia l’empresa de la família. No opino sobre si les operacions de triangulació eren o no eren delicte a Andorra en aquella època. La meva pregunta és molt concreta: Sr. Espot, com pot ser que la fiscalia i la batlle instructora ignorin una operació de triangulació de la seva família inclosa dins de l’informe policial incorporat al sumari del cas BPA, mentre que idèntiques triangulacions del mateix informe policial incorporat al mateix sumari judicial siguin la base de la fiscalia i de la batlle instructora per demanar penes terribles als gestors de BPA i a d’altres clients de BPA que no són família seva? Ha esdevingut la Justícia un llop devorador d’estranys i protector dels de casa?
Si li sembla bé, parlarem dels detalls durant la campanya electoral. Si no li sembla bé, també. Perquè nosaltres creiem que la Justícia no pot ser un llop devorador de l’estrany i encobridor del propi.