Diari digital d'Andorra Bondia
La soprano, en un descans dels assajos de 'La Corte de Faraón', el maig passat al Claror lauredià.
La soprano, en un descans dels assajos de 'La Corte de Faraón', el maig passat al Claror lauredià.

Jonaina Salvador, directora artística d'Andorra Lírica: “L’òpera té públic, per això insistim que ha de ser un projecte de país”


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Jonathan Gil

El 9 de febrer no pujarà a l’escenari del Claror per cantar ‘Hansel & Gretel’. Ni tampoc l’endemà. Una contractura muscular l’ha apartat de la titularitat per primera vegada des dels inicis d’aquesta aventura portentosa que és la Temporada. El seu lloc l’ocuparà la soprano mallorquina Maria Casado. Però atenció a la lletra petita: el curs que ve, Halévy o ‘Cançó d’amor i de guerra’. Del ‘Carlemany’ de l’ONCA, en canvi, ni rastre.

La caseta de xocolata, es podrà visitar?

El dia de la funció sempre exposem al vestíbul del Centre Cultural els elements i les escenografies produïdes per la Temporada, des del carro de L’Elisir fins a les perruques i màscares de Tutto Mozart, el vestuari que hem confeccionat... La caseta l’exposarem, és clar. Atenció, però, que no és una caseta en 3D. Però tampoc una pintura. Tindrà elements en relleu. Els nens s’hi quedaran encantats, segur. Però per veure-la de prop hauran d’esperar al maig.

'Hansel & Gretel', la programen pensant en el públic infantil, o independentment d’això té un pes específic propi?

És una òpera amb tots els ets i uts, de gran qualitat i profunditat musical. Però és que a més és ideal perquè s’hi estreni el cor infantil i juvenil, que hem creat aquest curs. I òbviament, es tracta de fer planter, de portar al Claror els nens d’avui, que seran el públic de demà. Hansel & Gretel té tot això.

És una prova, o en endavant cada temporada inclourà un títol destinat a aquest segment de públic?

De fet, La gata metamorfosada en dona i Il barbiere di Siviglia són títols destinats si no al públic infantil, sí al familiar. I si s’acaba concretant la incorporació de la Massana, una opció podria ser programar a Les Fontetes formats reduïts estil recital o, per què no, òperes infantils.

Quines?

La Cenerentola, de Rossini, que no té com Hansel & Gretel un cor infantil, però que no deixa de ser el conte de La Ventafocs. O Carmen, que no és pròpiament per a nens, però que en la nostra versió hi vam encabir un cor infantil. Tenim també La flauta màgica, que tot i que és una òpera seriosa s’acostuma a programar pensant en el públic familiar. I El gato con botas, de Montsalvatge! Que vinguin amb cor de sèrie és veritat que n’hi ha poques; però de les altres, unes quantes.

Es tracta de començar per la base, inoculant el cuquet líric des de petits.

La temporada té tres potes: l’estrictament musical, amb la programació regular; la pedagògica, amb els cors i l’assaig general que el dijous previ a la funció obrim al públic escolar, i la social, amb la col·laboració amb l’escola Meritxell que vam estrenar l’any passat. També hi involucrem l’escolar d’art, l’esbart Laurèdia...

Només falta que algun cantant del país canti un paper protagonista. A part de vostè, és clar.

Guillem Forné ha sigut el Morales de Carmen, el Kromow de La vídua alegre i el Sacerdot de La corte del Faraón, on d’altra banda nou membres del cor –nou!– van actuar com a secundaris... Cal tenir en compte que un cantant és com un ballarí clàssic: no el pots fer debutar sense saber fer un levé. Al cant hi ha unes exigències tècniques molt elevades. Els anirem donant entrada a mesura que estiguin preparats. El que no podem fer és comprometre el nivell del muntatge i el segell de qualitat que volem que ens identifiqui.

Aquest curs la temporada s’ha estrenat Runer enllà. De fet, Baladrà amunt, amb 'Il barbiere' a Verona...

De fet, ja havíem sortit amb Tutto Mozart, al Palau de la Música de València i a l’Auditori d’Alacant, dos teatres importants. A Alacant, a més, vam fer-hi tres passis infantils, amb 3.000 nens a cada funció. No està gens malament. I l’any passat vam explicar a Mallorca i a l’Institut del Teatre de Barcelona com és això de fer òpera al marge del gran circuit. Des de fora s’han interessat pel nostre model, que hem demostrat que és viable, que inclou produccions pròpies i coproduccions, i que a poc a poc anirà fent-se un forat al circuit teatral.

'La fille du régiment', que s’estrenarà l’11 de maig al Claror, s’havia de cantar a França.

Doncs precisament aquest s’ha hagut de suspendre.

És imaginable que Andorra Lírica es converteixi en una mena d’Amics de l’Òpera de Sabadell, i que cada any exporti un o dos títols que girin per Catalunya?

Hi estem treballant. Hi ha teatres de les característiques del Claror que podrien acollir les nostres produccions. I seria a més una forma d’amortitzar la inversió, que és elevadíssima.

Si és possible programar òpera a Les Fontetes, encara més a l’Auditori Nacional, per no parlar del Centre de Congressos. Per què costa tant convèncer-los?

El Claror és tècnicament el teatre millor preparat per a una producció operística. També és cert que l’òpera té molts formats diferents, com el Vilíric i la Traviata que vam cantar a Les Fontetes. En fi, que hi ha títols que es podrien hipotèticament adaptar a qualsevol dels teatres que tenim.

Insisteixo, doncs: quina és la reticència?

Potser no hi veuen la necessitat. Però hem demostrat que l’òpera té públic –en tres temporades hi han desfilat prop de 5.000 espectadors– i per això insistim que la temporada no és un projecte estrictament lauredià, sinó de país, com hem defensat des dels inicis. I que consti que a Sant Julià hi estem comodíssims.

Tenir un peu a la capital seria determinant.

El cert és que nosaltres no competiríem, sinó que complementaríem un cartell com la Temporada de Música i Dansa, que d’altra banda també programa recitals: Juan Diego Flórez i Cecilia Bartoli, sense anar més lluny. El nostre format és més teatral, i per tant no hauria de ser incompatible.

L’'Andorre' d’Halévy, o 'Cançó d’amor i de guerra', la gran sarsuela en català amb llibret de Lluís Capdevila, són muntatges viables?

És molt probable que un o l’altre el programem el curs que ve. Però encara no hem decidit quin.

I 'El somni de Carlemany', l’encàrrec de l’ONCA a Sergio Rendine que porta deu anys dormitant en algun calaix ministerial?

En coneixem l’existència però la veritat és que ningú no ens n’ha proposat mai res.

Andorra
òpera
lírica
Jonaina
Salvador
Massana
Claror
Sant Julià
Hansel
Gretel
Número de vots: 25
Comentaris: 1

Comentaris

CHAPEAU

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic