Solució al problema de l’habitatge
El poble andorrà es troba amb els problemes següents:
–El preu dels nous lloguers puja per sobre del que pot pagar una família amb els actuals nivells de sou de la majoria de la població.
–Tenim entre 1.000 i 1.500 habitatges (segons el ministre Cinca, i bastants més segons les nostres estimacions) bloquejats, que no es poden vendre ni llogar, per què els seus propietaris són persones no residents que no els van declarar al seu país de residència, i amb l’intercanvi automàtic els ingressos per lloguer o per venda seran comunicats per Andorra a la hisenda estrangera.
–Tenim una normativa urbanística tan complicada i tan cara, que les noves promocions esdevenen quasi impossibles. De fet, les cessions del 15% comporten una pressió fiscal que pot superar el 50% sobre beneficis per als promotors.
Partim de la base que l’intercanvi automàtic de dades està pensat per eliminar el blanqueig del diner del crim organitzat i del terrorisme, però no està pensat per bloquejar l’accés a l’habitatge d’un Estat sobirà.
L’OCDE estableix clarament que queden fora de l’intercanvi automàtic de dades un llarg seguit d’institucions financeres i de tipus de comptes, perquè no són adients per fer estructures de blanqueig. Per exemple, els fons de pensions o les assegurances de vida, entre altres.
De forma que una solució, entre d’altres similars, consisteix en la creació d’un Fons Nacional de l’Habitatge (FNH). Una institució pública o parapública amb la garantia de l’Estat andorrà.
Aquest fons es pot estructurar de diferents maneres per obtenir rendes mensuals, en forma d’herència, o altres solucions. Però com a exemple, agafem el cas que s’estructuri com un fons de vida:
1. El propietari d’un habitatge a Andorra l’aporta a l’FNH, que n’esdevé el nou titular.
2. L’FNH posa aquest habitatge en lloguer, a uns preus “dignes”, seguint la terminologia de l’article 33 de la Constitució, que serien uns preus indexats segons l’import del sou mínim. L’FNH paga les despeses de comunitat de l’habitatge i les despeses per mantenir l’habitatge en bones condicions. El saldo entre ingressos i despeses es va acumulant o es paga al beneficiari del fons a partir d’un determinat moment.
3. Seguint les normes OCDE, Andorra no pot fer cap intercanvi de dades en relació amb aquest fons de vida format per béns immobiliaris. De forma que el propietari de l’habitatge pot estar tranquil que no hi haurà intercanvi de dades sobre aquest bé immoble, donat que simplement passa a ser titular d’una assegurança de vida.
4. A la mort del propietari de l’habitatge, els seus hereus reben la propietat de l’habitatge o el seu valor de mercat d’aquell moment (segons s’acordi) més el saldo de rendes acumulat al llarg dels anys. Recordem que també es pot estructurar de forma que el titular (beneficiari del fons) rebi rendes mensuals a partir d’un determinat moment, si s’estructura com fons de pensió.
5. La fiscalitat sobre l’herència d’un fons de vida és mínima.
6. D’aquesta manera l’FNH pot rebre centenars, milers d’habitatges que es poden llogar en condicions dignes al poble andorrà i deixen de tenir sentit les cessions del 15% als Comuns.
Tothom hi surt guanyant: comunitats de veïns que passen a cobrar les quotes, ciutadans que poden accedir a un habitatge digne, famílies estrangeres que van confiar en Andorra i que poden recuperar el seu patrimoni sense por a intercanvis abusius, propietaris de terrenys i promotors que s’alliberen de la fiscalitat encoberta en forma de cessions obligatòries.
Hem ofert públicament a tot l’arc parlamentari l’esborrany del projecte de llei de creació d’aquest FNH perquè l’entrin per la via urgent que considerin... si de veritat volen solucionar el problema de l’habitatge abans d’acabar la legislatura. Si no ho fan és per què no volen solucionar aquest problema, perquè no interessa als poders que representen. Aleshores, vostè mateix decideixi si es pot creure la propaganda electoral que faran.
Vostè decideix. No deixi de votar.