Diari digital d'Andorra Bondia
López va preguntar sobre el cost que suposaria establir una tretzena paga per a les pensions inferiors al salari mínim.
López va preguntar sobre el cost que suposaria establir una tretzena paga per a les pensions inferiors al salari mínim.

Espot descarta introduir la tretzena paga per a les pensions més baixes


Escrit per: 
M.S.C. / Foto: Jonathan Gil

El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, no preveu la introducció de la tretzena paga per als pensionistes que cobren menys del salari mínim. Espot va explicar que aplicar aquesta mesura en totes les jubilacions més baixes suposaria un cost de 4,2 milions d’euros, xifra que aniria creixent “any rere any” per arribar als 8,5 milions d’euros anuals d’aquí a 20 anys. El ministre va assenyalar que això provocaria un desequilibri encara més important per a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) i per aquest motiu no comparteix la seva introducció. “No crec que sigui la via”, va declarar responent a una pregunta dels parlamentaris sociademòcrates.

El conseller general del PS Pere López va recordar que aquesta és una proposta del raonador del ciutadà i de la Federació de la Gent Gran, si bé va detallar que la demanda és d’aplicar-la només per a les persones que han treballat més de 35 anys i que no arriben al salari mínim. Per López, oferir aquesta tretzena paga a aquests jubilats suposaria un cost molt menys elevat que el que va donar a conèixer ahir el Govern. Al mateix temps va especificar que el finançament és “segur” que hauria d’anar a càrrec de l’executiu i no pas de la CASS.

És arran d’aquesta intervenció que el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior va assegurar que el Govern comparteix la necessitat d’augmentar les pensions més baixes. Tot i així, considera que això no s’ha de fer aplicant una tretzena paga, sinó incrementant el salari total. En aquest sentit, Espot va indicar que si s’aplica l’apujada del 3,2% en les pensions inferiors al salari mínim (tal com ha fet el Govern aquest 2019 amb les mesures socials), en tres anys es pot haver superat l’efecte de la tretzena paga. “El Govern és sensible” a les demandes de la gent gran i per això ja s’ha augmentat el llindar econòmic de cohesió social (LECS) i també el salari mínim, va dir el ministre. “Hem adoptat i seguirem adoptant mesures, però sempre a càrrec dels pressupostos de l’Estat”, va afegir. 

La pregunta, presentada per López, va generar cert enfrontament entre el polític socilademòcrata i Espot. L’origen va ser la seva formulació, que segons el ministre no permetia donar una resposta adequada a la petició del PS, ja que no especificava que la tretzena paga només s’aplicaria en cas d’haver treballat 35 anys. López va insistir que tenint en compte que és una reclamació de la gent gran, ja se suposava que només es limitava a aquest grup de pensionistes i va retreure al Govern haver donat la xifra global per argumentar que és inassumible.

L’observació va fer que Espot retragués a López que es creu “infal·lible”.

Martí utilitza MásMóvil per treure ferro a The Cloud i l’oposició s’irrita

Una pregunta sobre les instal·lacions de l’agència comercial d’Andorra Telecom va finalitzar amb la consellera general del PS Rosa Gili retraient al Govern que el fracàs de  The Cloud “els perseguirà molt temps”. Una afirmació que va portar el cap de Govern, Antoni Martí, a acceptar el fracàs del projecte per tot seguit afirmar que gràcies a l’operació de la companyia amb MásMóvil es van aconseguir 28 milions de benefici net, un import que “va més enllà del que s’ha gastat amb The Cloud” i del qual els ciutadans en sortiran beneficiats. L’observació va comportar les crítiques de Gili, que va lamentar que en política hi ha gent que té “molta barra”, al mateix temps que assenyalava que es tracta de coses diferents. El conseller d’UL-ILM Carles Naudi va criticar la gestió “improvisada” de la companyia, ja que es va passar d’una operació estratègica a una operació financera amb la qual va obtenir 28 milions per comprar una companyia que “passa la fibra als xalets de Marbella”. Naudi va lamentar que amb això es vulgui justificar la “desfeta” de The Cloud.

Descartat l’aparcament sota la desviació de Sant Julià de Lòria

El projecte de la fase 1 de la desviació de Sant Julià de Lòria no inclourà finalment la construcció d’una rotonda al carrer Isidre Valls ni la construcció d’un aparcament a sota del vial que hi haurà al càmping Huguet. Segons va explicar el ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, el projecte no ha variat,  i per tant aquests annexos no s’hi han inclòs. En relació a l’aparcament, que oferiria a Sant Julià de Lòria 5.000 noves places, Torres va parlar de problemes de seguretat. A més, el cap de Govern, Antoni Martí, va deixar clar que “no és que no hi hagi voluntat del Govern”, però fer aquest pàrquing allargaria l’obra, i a més no es té cap garantia que s’hi pogués accedir. El fet és que el conveni amb els propietaris dels terrenys no preveu aquest pas, i per tant caldria negociar-ne un de nou. Quant a la rotonda, va deixar la porta oberta a construir-la en un futur. Martí va dir que aquests annexos eren una “bona idea” però que s’havien d’haver previst des de l’inici. El conseller d’UL-ILM Josep Majoral va lamentar la decisió del Govern.

El Govern diu que el sistema informàtic no és obsolet

La ministra de Funció Pública i Reforma de l’Administració, Eva Descarrega, va assegurar que l’avaria del sistema informàtic de tràmits del Govern no es deu a un problema d’obsolescència, ja que la maquinària es renova cada cinc anys. Descarrega va indicar que hi ha dos servidors i que la fallada “inexplicable” es va replicar en tots dos, un fet que va obligar a crear-ne un de nou. L’avaria es va produir el 13 de gener i no es va comunicar fins al 15 de gener perquè es preveia resoldre-la el mateix 14 de gener. Amb tot, Descarrega va assegurar que el Govern no té constància que l’aturada provoqués cap incidència greu en els usuaris. També va dir que la gratuïtat fins als 50 euros es va aplicar a les tarifes del Govern i no a les taxes.

Abastament de medicaments

El ministre de Salut, Carles Àlvarez Marfany, va afirmar que no és viable negociar una quota de subministrament de medicaments per a Andorra i va indicar que el Principat forma part de les quotes dels països veïns, on té el mateix tracte que qualsevol indret d’aquests Estats. També va assegurar que no li consta que cap pacient no hagi pogut rebre el tractament per problemes amb l’abastament.

Compensació dels forenses

Els liberals també van preguntar pel nou règim de compensacions de les guàrdies dels forenses, que preveuen un increment del 550% per disponibilitat, un fet que consideren un “greuge comparatiu” amb la resta de treballadors públics. El Govern va explicar, però, que la modificació obeeix a una qüestió d’equitat, ja que els dos forenses estan de guàrdia la meitat de l’any i cada dia han d’intervenir.

Espot
descarta
introduir
tretzena paga
pensions
baixes

Compartir via

Comentaris: 2

Comentaris

Quina barra que tenen amb lo de mas mobil. L’any que ve podrien dir que el Deficit de la cass l’ha cobert masmobil.
Que ens deixa l’actual Govern de DA abans de marxar: 1. Treballadors: Situació precària i congelació salarial des de fa anys. 2. Jubilats: Pensions indignes. 3. Habitatge: Preus abusius i especulació immobiliària. 4. Lleis laborals: Acomiadament més barat i inseguretat laboral. 5. Llei de la funció Pública: Totalment arbitrària i sense cap consens. 6. IPC: el 2018 0,7% molt inferior que els nostre veïns (cuinada). 7. Llei mordassa: No podem queixar-nos sense permís (societat tutelada) 8. Inversions: The Cloud (crònica d’un fracàs anunciat)... casinos, etc. 9. Relacions exteriors: Cap avanç significatiu ni cap acord. 10. BPA: Pèssima gestió que tindrem que pagar entre tots. Al final tot són regals pels amics de sempre...

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte