‘Rien ne va plus, monsieur Cinca’

Jordi Cinca, president del Consell Andorrà Regulador del Joc (CRAJ), va anunciar dimecres passat la denegació de la llicència d’apertura del casino a l’empresa Jocs, SA, guanyadora del concurs internacional per al casino.  Els dos arguments utilitzats per justificar aquesta denegació de la llicència, i les puerils filigranes retòriques utilitzades per Cinca, evidencien que el mateix CRAJ es veu obligat a reconèixer que hauria atorgat indegudament el premi del concurs internacional a Jocs.
Analitzem aquests dos arguments:
1. Impossibilitat per a Jocs, SA d’acreditar la reserva de nom comercial i la “reserva de marca”, segons paraules del president del CRAJ. Per no avorrir el lector amb tecnicismes, no entraré en el tema del nom comercial. Em centraré en el tema del registre de marca (que no reserva de marca), atès que Cinca va insistir que encara que Jocs tingués el nom comercial li calia també tenir la marca. Sense entrar en majors detalls, recordem que un registre de marca té una validesa de 10 anys. És evident que no han passat deu anys. Per tant, si avui Jocs, SA no té aquest registre de marca per a serveis de casino, és evident que tampoc el tenia quan el CRAJ va donar la màxima puntuació a Jocs, SA. Per tant, si el registre de marca era un criteri essencial per obtenir la llicència, Jocs no complia aquest requisit quan va guanyar el concurs i hauria d’haver estat penalitzada en aquell moment. 
2. Impossibilitat de fer un pont entre la plaça del Poble i el teulat pla de l’edifici del casino. Si el CRAJ va tenir en compte aquesta proposta de pont i de plaça pública a l’hora de valorar la candidatura al concurs, el CRAJ tenia l’obligació de mirar si el candidat presentava la documentació acreditativa de la viabilitat del projecte o si sols era una floritura artística hipotètica. Segons Cinca, el CRAJ ho va valorar com un projecte en ferm, fet que obligava el CRAJ a verificar tres qüestions fonamentals: 
a. L’ordenament urbanístic del solar proposat per al casino;
b. L’ordenament urbanístic del solar per on ha de sobrevolar el pont; i 
c. Si Jocs disposa del contracte o compromís del dret a vol per instal·lar el pont per sobre del terreny d’un propietari privat.
Però resulta que quan Jocs va presentar la seva candidatura al concurs internacional, ni la passarel·la era compatible amb l’ordenament urbanístic existent, ni Jocs disposava del contracte o preacord amb el propietari del terreny per sobre del qual hauria de passar el suposat pont. Per tant, el CRAJ no podia valorar aquesta proposta com quelcom ferm. Com a màxim ho podia considerar una hipotètica floritura perquè no era quelcom que exigia el plec de condicions.
Conclusió: el CRAJ reconeix implícitament que no va fer la feina que havia de fer en el moment de declarar Jocs guanyador del concurs internacional.
La premsa va preguntar sense embuts l’evidència de si aquesta denegació de la llicència a Jocs, SA s’estaria avançant a unes temudes sentències judicials desfavorables i si el president de Jocs intentaria minimitzar les conseqüències polítiques i econòmiques. Com a resultat, el ministre va entrar en un ridícul bucle retòric repetint el mantra que “el CRAJ compleix la llei”.
Per què el CRAJ va atorgar el premi del concurs internacional a una empresa que ara el mateix CRAJ reconeix que no seria mereixedora d’aquest premi i per què fa ara aquest gir de 180º? La gran pregunta que queda a l’aire és: tindria alguna relació la publicació dilluns passat a la premsa espanyola de la suposada trama de corrupció del cap de Govern?
Si finalment sortissin a la llum les suposades gravacions de Toni Martí, la reputació d’Andorra cauria en picat. Si passés, prepari’s per ajudar a la creació d’un front comú de ciutadans d’Andorra (que no de partits polítics) contra el podriment de l’oligarquia política, com es va fer a Islàndia. Nosaltres apostem sense embuts per una Andorra sobirana lliure de corrupció.
Rien ne va plus, DA. Rien ne va plus, monsieur Cinca.