"Ves-te'n a Madrid"
Estem molt gratament sorpresos per la contenció estadística de la irreductible secció andosina de l’ANC: es veu que a la performance de l’altre dia a la Rotonda en suport dels colpistes catalans hi van desfilar entre un i dos centenars de persones, segons el mitjà. Una desviació del 100% no és poca cosa, la veritat, però acostumats a les xifres estupefaents que exhibeixen quan juguen a casa, no hauria estranyat a ningú que hi afegissin un, dos o, vinga, tres zeros. Sense anar més lluny, diuen que dissabte vam congregar mig milió de llacistes a Barcelona. Encara gràcies: podrien haver dit 5 milions, o 50, i hauria colat igual. Saben del que parlen perquè els carrers, recordin, sempre seran nostres. Com l’escola i els mossos i els bombers i teletrès. Com tot, vaja. Hi pensava també dissabte, quina casualitat, escoltant les amables consignes dels Armilles Grogues que es manifestaven a París: “França és nostra”, li cridaven a Finkielkraut. A Tractòria encara no estrangeritzen jueus, això és veritat, però si ets un mal català –qualsevol que no sigui indepe, vaja, potser podríem salvar la Colau, ara que es dedica a desborbonitzar Barcelona– ja ho saps: Arrimadas torna-te’n a Cadis, que Catalunya és nostra. Però el que volia, en fi, era donar un humil consell als meus amics de l’ANC: a la pròxima performance, bona gent com sou –i valenta!– no us talleu i llenceu un carro de merda catalana a l’ambaixada espanyola, o ocupeu-ne directament la legació. Qualsevol d’aquests èpics numerets que agraden tant a Europa i amb què els alevins de la secta tradueixen al peu de la lletra l’amor que el bon Junqueras sent per Espanya. I ara, estimats meus, ja m’ho podeu dir de nou: “Ves-te’n a Madrid i escriu a l’OK Diario”, que els carrers són vostres. I es veu que Andorra, també.