Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Francesc Salvador

Francesc Salvador

Metge

 

 

Oh, Andorra, meravella de país (I)




(Un somni)

Fa més de 20 anys que, amb un títol semblant vaig escriure un article molt sentit. Estava jo a Mumbai immers en la misèria i la més fastigosa de les brutícies, quan se’m va ocórrer escriure’l portat per l’enyorança dels prats verds, els rierons i les nostres muntanyes. Quina sort tenim els que podem gaudir-les! Avui, després de ploure molt, torno al tema. Somio molt... En un món millor, més just, més amable, més solidari, on la llei suprema sigui la bondat.

Consti per endavant la meva devoció a aquesta terra, els seus homes i les seves tradicions. En aquell escrit esmentava entre altres coses, que Andorra era un diamant de mil quirats, una donzella pura i somrient, tot un potencial, un Sol naixent, però començava a notar que alguna cosa no anava bé. El diamant semblava que no es tallava com marquen els canons, i el somriure de la noieta no era tan pur.

T’explico el meu darrer somni. Quan somiem els nostres pensaments i desitjos són lliures i res els controla. És quan som realment lliures i autèntics, com ens explica el savi Sigmund Freud. Vaig somiar que m’havien elegit cap de Govern d’Andorra. El país tenia la força, el futur i les il·lusions pròpies d’un renaixement. Tot anava bé. Entràvem al món del benestar, de la salut i la prosperitat. Conscient de les circumstàncies tan favorables, i per optimitzar-les, vaig reunir el meu primer consell de ministres. Em vaig veure envoltat d’una sèrie de personatges que em miraven de reüll amb un somriure de desconfiança. Què dimonis ens pot dir aquest nouvingut que no té experiència política i que no té pinta de ser gaire intel·ligent!

Insegur i una mica tremolós, vaig començar la sessió d’on va sortir el meu primer decret. Vaig pensar que era el moment favorable per dissenyar una nova Andorra, un país modern progressista i just. En virtut d’aquesta disposició quedaven sense efecte, amb l’aquiescència del Consell General, totes les lleis del Principat. Aquí no es tocava una pedra ni es talava un arbre. La terra i el país esdevenien quelcom sagrat i intocable. Començarem des de zero, vàrem decidir demanar opinions als homes savis de la Terra; i abans de fer un pas, tot s’estudiaria, es debatria entre els representants del poble al Consell General i es dictaran les lleis corresponents. Vàrem posar sobre la taula un gran globus terraqüi i escollirem alguns Estats que ens poguessin servir de model. Vàrem decidir visitar-los i acordàrem que els nostres ministres marxessin amb el seu equip a visitar-los i estudiar en profunditat els seus sistemes de govern, les lleis d’urbanisme, la gestió dels béns públics i llurs parlaments.

Vàrem centrar la nostra atenció en els països nòrdics i centre Europeus. Decidit això es van posar en camí les persones encarregades d’aquesta tasca. De tornada vàrem posar sobre la taula les seves observacions i idees. Són moltíssimes i no cabrien en aquest escrit. Només dos exemples: els que va anar a Suïssa van tornar cantant les excel·lències de la seva democràcia, la seguretat dels seus carrers i la tendra bellesa de molts dels seus poblets (com per exemple Gruyère). Els que van visitar Islàndia varen explicar com en aquell país s’aprofitaven de manera comunitària les aigües termals etc., etc.

Va quedar clar que el país tenia grandíssimes possibilitats en molts àmbits. Concretament resultava interessant un centre mèdic súper especialitzat en algun tipus de patologia i que fos mundialment capdavanter. Es va recordar la figura de la Dra. Ana Aslan, internacionalment famosa, que va crear una clínica pionera en geriatria i gerontologia. També es va parlar de la possibilitat d’una escola de negocis a l’estil de Harvard, el MIT o les espanyoles Esade i l’IESE... Andorra no hauria de ser coneguda com el mercat del sucre, de la mantega o el formatge, que com el Duralex ja van jugar el seu paper en temps pretèrits.

Malauradament, com deia Calderón, els somnis són com “una sombra, una ficción, que toda la vida es un sueño, y los sueños sueños son”. Em vaig despertar al matí, vaig obrir els ulls, vaig mirar el meu entorn i efectivament el meu somni va ser pura ficció. Desolat vaig sentir una profunda tristor i desengany davant de la cruel realitat. Us ho explicaré...

Comentaris: 1

Comentaris

moltes gràcies...

llegint això tinc de nou una petita esperança de que el món no sigui tant lleig com ho sembla.
de nou unes ganes de somiar que Andorra continua sent meravellosa (o podria tornar a ser-ho).

la sorpresa de veure que hi ha gent amb aquest pais que tb mira Suïssa o Islàndia com models potencials i no només França o Espanya.

Salutacions

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic