Breus divagacions sense importància sobre alguns dels gloriosos lemes que ens va deixar el 8-M

Totes les coses importants i serioses que s’havien de dir amb motiu del dia de la dona ja les han dit aquests coratjosos, sensats articulistes que s’han especialitzat a posar-se sempre del costat que bufa el vent. Així que nosaltres ens posarem tontets i ens fixarem en l’anècdota, és a dir, en la barra lliure en què s’ha convertit una part del 8-M. Una part, ep! Barra lliure per deixar anar frases grandiloqüents, que sonen estupendament però que de seguida que t’hi atures grinyolen per tot arreu. I no ens referim a algun dels eslògans tronats, paleolítics –“Estat i capital, aliança criminal”–, que es van exhibir orgullosament l’altre dia a les Arcades. O al que, en línia amb l’èpic crit de “Ni un pas enrere”, deia la portaveu d'una de les entitats convocants: “Vivim unes retallades forçades en els drets de les dones”. Perdoni, però quines, concretament? No. Ens referim a les proclames, segur que degudament meditades, de dues de les nostres il·lustres ministres. Una va piular sense manies que les dones són “les primeres víctimes del canvi climàtic”. Les primeres! El millor de tot és que molt probablement existeix en algun remot calaix un estudi que demostra que sí, que l’escalfament del planeta és una arma de l’heteropatriarcat, o així. L’altra va deixar escrit un pietós desig: “Que la paraula masclisme desaparegui del diccionari”. Ale hop. No entenem tanta garreperia: per què no afegir-hi misèria, malaltia, mort, fam i guerres, i solucionem de patac la maldat de l’univers sencer? De vegades, en fi, valdria la pena tornar a escoltar aquella estupenda cançó de Los Punsetes referida als opinadors incontinents, o fer el que ens recomanava sàviament el padre Ignacio, inoblidable prefecte: “Si no puede mejorar el silencio, amigo mío, mejor cállese.” Xssst.